dijous, 7 de juny de 2012

AÇÒ NO HO ARREGLA NI DÉU

AÇÒ NO HO ARREGLA NI DÉU
Article publicat a el Punt/Avui, el dia 7 de juny de 2012

Per la informació que anem llegint a la premsa (El Punt/Avui i Levante), per les informacions que ens fan personalment alguns polítics, però sobre tot perquè estan arribant-nos les notificacions, anem sabent algunes de les coses que s'estan posant en marxa i que ens afecten directament la butxaca. Lamentablement, no podem agrair al gabinet de premsa municipal ni tan sols l'actualització de la pàgina web de l'ajuntament, amb informació del que està passant.

Un resum de conjunt és que tot el que hem de pagar a l'administració està apujant, d'una manera exagerada (contribucions, taxes, declaracions d'hisenda, aigua...), mentre que abaixen i/o abaixaran les pensions i els sous. Com l'índex de parats cada dia és més alt i com la banca continua sense facilitar préstecs a les famílies i les empreses, com tot plegat és una crisi, més gran que totes les anteriors, la conclusió no pot ser més negativa: estem vivint els pitjors anys de la història de la democràcia i sembla que la cosa encara no ha parat.

Les darreres notificacions sobre la pujada dels rebuts de les Contribucions Urbanes és la que faltava. Molta gent no s'ho esperava, però la sorpresa que s'han endut quan els ha arribat la notificació de la Diputació, que és la que s'encarrega de fer la tramitació dels cobraments, ha estat d'antologia i no la suavitza la possibilitat de pagar en dos terminis. Per a mi no ha estat tan sorprenent aquesta pujada, perquè ja la coneixia, però la població, en general, se n'ha assabentat ara mateix. Curiosament, com és natural, la major sorpresa se l'han enduta els qui s'havien cregut la promesa de Rajoy i l'havien votat, convençuts que ell arreglaria els desperfectes de Zapatero: ara va i encara estem pitjor!

No fa molt també hem sabut per quina raó havia pujat tant el rebut de l'aigua potable: perquè ens cobren la taxa del tractament de residus (Emarsa), a uns preus desorbitats, per a poder mantindre una colla de xoriços desaprensius, que han furtat a mans plenes els diners dels valencians. La denúncia, que havia presentat i argumentat el regidor de Compromís, Josep L. Melero, ha servit perquè s'haja aprovat que l'alcalde es persone en el cas que s'ha obert contra l'empresa, per a reclamar que ens tornen els diners. Ja veurem com queda això, perquè pel que se sap, els diners se'ls han gastat els gestors o els han tret de València.

Totes aquestes coses, que afecten directament la butxaca dels veïns i veïnes, més els retalls en assistència sanitària, en educació i en prestacions socials, han convertit el primer any de govern de Rajoy, en un autèntic calvari, tant per a ells, que han fracassat estrepitosament, com per a nosaltres, que som els qui paguem els malgoverns, primer dels socialistes i ara el dels populars. Com per altra banda estem contemplant estupefactes i impotents que els responsables d'aquest estat de coses, polítics, banquers i jutges, continuen impunement fent gala de la seua mala fe, circulant tranquil·lament pel carrer i sense que ningú els demane explicacions, ni els obligue a tornar els diners furtats, la sensació que açò no té remei es fa cada dia més evident.

La possibilitat que Europa “rescate” l'Estat és també està més pròxima, cada dia que passa. Naturalment, si arribem en aquest extrem, el partit Popular haurà fracassat olímpicament i s'hauran de convocar noves eleccions, com passà a Portugal i a Grècia. Com jo sóc dels més convençuts que els populars i els socialistes són pràcticament la mateixa cosa, crec que els votants han de desconfiar d'aquest dos grans partits i començar a buscar solucions en altres i obligar així a que es facen pactes i més pactes, perquè les majories absolutes sols porten al desastre. Precisament jo pose com a exemple que Silla ha estat governada, durant vuit anys, per una coalició de quatre partits, d'esquerra i de dreta (el quadripartit) i que no s'hi han donat els espectacles de desastre, de desgovern, i de sous milionaris, que hem patit i patim, a mans de socialistes o de populars.

De moment, ara el que toca és pagar. Un veí meu, molt de dretes, que ha caigut del cavall quan li ha arribat la notificació del rebut de la contribució, em deia desesperat i frustrat, perquè s'havia cregut que Rajoy ens trauria del pou: - Açò no ho arregla ni Déu i és que els polítics són uns lladres. Tants, li he dit jo, que si volaren no veuríem el Sol.