dijous, 21 de juny de 2012

SILLA RESCATADA

SILLA RESCATADA
Article publicat a el Punt/Avui el dia 21 de juny de 2012

Ja que l'alcalde de Silla deixà ben clar fa uns dies, en declaracions a la premsa, que si no s'aprovava el crèdit extraordinari de l'ICO no hi hauria diners ni per a festes, ni per a bous, ni per a pagar els jornals, i ja que ara els socialistes li han regalat el vot, la pregunta que podem fer-nos, és: finalment, hi hauran vuit dies de bous o quatre, amb plaça a sense plaça? La cara de satisfacció que posava l'alcalde a la premsa, fa pensar que sí, que se n'ha eixit amb la seua. Al seu costat, la cara de don Quintin el amargao, que posava el regidor socialista, era tot un poema dedicat a l'estupor: havien votat a favor dels populars “a canvi de res”! Recordem que anteriorment tota l'oposició havia votat que no, al préstec de l'ICO, perquè les condicions eren lesives als interessos locals i favorables als bancs i al govern de Rajoy, per tant el canvi de vot dels socialistes era inexplicable, perquè per a això no calia ni pegar volantins ni donar-li tants disgustos a l'alcalde, que finalment podrà dormir tranquil.

Així doncs, el govern ha “rescatat” Silla, a costa de la butxaca dels ciutadans. El regidor de Compromís, Melero, deia que Silla havia estat intervinguda de facto. A mi m'agrada més dir rescatada. És el mateix que el que ha passat a l'Estat, que Europa l'ha “rescatat” i ara els ciutadans haurem de tornar el capital i pagar els interessos. Com en totes aquestes operacions de “rescat” els que guanyen són els bancs, haurem d'acceptar que el que passa és que els populars estan més a favor dels interessos de la banca, que dels de la ciutadania, com demostra el fet que l'única cosa a què s'han dedicat fins ara és a ajudar aquestes institucions financeres, a costa de la butxaca dels ciutadans (de les famílies i les empreses, com diuen, hipòcritament).

Tornant al cas, ja que entre populars i socialistes han pres un acord, que ens va a gravar encara més la butxaca, crec que els ciutadans tenim dret a preguntar-nos algunes coses. Ja sé que el servei de premsa del movimiento que té organitzat l'ajuntament, que paguem els ciutadans, no contestarà ninguna de les dos preguntes que formularé, però és igual, perquè farem alguna reflexió al respecte, que serà més imparcial. La primera cosa que cal saber és si hi havia alguna altra possibilitat que la del préstec de l'ICO, com ha volgut Rajoy, que augmentarà l'empenyorament de Silla per a una tira d'anys. Ens han dit que sols hi havia dues opcions: o demanàvem el préstec, per a pagar els deutes, o els pagava l'Estat, descomptant-los de les aportacions que envia mensualment. La segona fórmula deixava l'ajuntament sense capacitat de fer res o col·lapsat. Però, això no és cert, perquè hi ha una tercera possibilitat.

En el cas que fora l'Estat qui se'n fera càrrec de pagar els deutes, els diners amb què se'n podria rescabalar no podrien afectar ni les nòmines, ni la llum, ni la neteja, ni la policia, ni alguna cosa més, i aquesta és una bona solució, que s'ha ocultat. El govern municipal ha optat per sotmetre els treballadors al xantatge: o crèdit o res. I ha culpabilitzat l'oposició, que si no hi havia diners seria per culpa d'ells. Això és mentida i l'única cosa que podria córrer perill, en tot cas, serien els bous, pel que veurem.

La segona pregunta és: a què van a destinar-se els diners municipals, tenint en compte que ja ens han “rescatat”, que els proveïdors ja han cobrat i que ja hi ha diners per a les nòmines? Seran per als bous, huit dies, quatre dies, amb plaça o sense plaça? O siga, continuarem gastant a tota paleta en coses supèrflues? Si l'experiència de tot el que ha passat a Silla, a València i al món sencer, i que ens ha dut a aquesta crisi, no ens serveix per a rectificar i deixar de tirar amb pólvora de rei, què fem? Em referisc als bous, perquè hi ha la polèmica i perquè es poden “fer”, però a un preu més mòdic, com proposa Compromís, encara que jo respecte que hi ha veïns que estan en contra dels bous i personalment m'hi apuntaré. Sincerament pense que seria catastròfic per a la moral social que en aquest tema s'actuara de manera banal.

Pense que s'han de fer moltes reformes en tots els capítols de la gestió de les administracions públiques i algunes de les coses que van dient-se i fent-se són molt prometedores, encara que insuficients. Però res servirà de res sinó s'actua exemplarment, i els exemples els han de donar els polítics, rebaixant-se els sous (hi ha qui en cobra dos); depurant responsabilitats i duent a la presó els polítics xoriços, fent-los tornar tot el que han pispat. Dient la veritat en els casos com Bankia, o explicant el que ens costarà als ciutadans tornar els diners amb què ens ha “rescatat” Europa. I deixant de gastar en bufes de pato o en coses prescindibles. Etcètera. D'altra manera, res servirà de res i, d'ací poc ens oblidarem de la crisi i els més espavilats de la classe tornaran a les seues mangarrufes. La història demostra que sempre és així.