diumenge, 24 de juny de 2012

CATALANOFÒBIA DEL PP

CATALANOFÒBIA DEL PP
Article publicat a el Punt/Avui el dia 24 de juny de 2012

Espanya sempre ha tingut una catalanofòbia irreprimible, i en general contra totes les cultures altres que la castellana, que els ha dut a cometre tota mena de barbaritats culturals i polítiques. El PP és actualment, dels partits espanyols, el que representa, millor que cap altre, aquesta catalanofòbia, que al segle passat sols la superà Franco. Com a conseqüència, els populars estan perpetrant contra la llengua catalana una política molt dura que, amb la intenció de controlar i dominar els territoris de parla catalana, es manifesta fagocitant la llengua, de moltes i diverses maneres, a cadascun dels territoris.

Aquesta dedicació, a més a més, no ve d'ara, i si algú té ganes de saber i d'indignar-se, pot llegir La persecució política de la llengua catalana, del senador Francesc Ferrer i Gironès, en glòria siga. Segons aquests documents, tots els territoris de la nostra nació feta pedaços, han sofert la seua persecució lingüística, des que els castellans i francesos s'empararen de les nostres terres, com una pesta. D'aquesta mena d'obsessió històrica, està produint-se ara un repunt a l'alça, de la mà del PP que, com he dit, encarna les “essències” més espanyoles i per tant més anticatalanes.

A les Balears, l'executor o sicari major és el president Bauzá, qui ha posat en marxa un seguit de mesures contra la llengua, que el poble protesta, encara que a ell això li la bufa. Per cert, Bauzá diu que a les Balears no parlen català, sinó mallorquí, menorquí, eivissenc i formeterenc!

Ara ha tocat el torn de la Franja de Ponent, el territori administrativament aragonès, però lingüísticament català, que s'estén des dels Pirineus d'Osca fins a les terres de Terol. El català que s'hi parla és tan català com el de Barcelona, però el govern aragonès del PP diu que no, que com allí manen ells, el que parlen és el xapurriau. Poca broma amb aquesta gent!

Vull recordar que pels mateixos interessos, evidentment destructius i malintencionats, a València tampoc no parlem català, sinó valencià, que és una altra cosa. La qüestió és esmicolar la llengua, per a afeblir-la i fagocitar-la i/o eradicar-la.

La llengua catalana, com la gallega i la basca, són destorbs a la política imperialista dels espanyols i, doncs: fora! Malgrat el compromís que va adquirir l'Estat en la protecció de les llengües altres que el castellà, no pensen dedicar-s'hi, sinó tot al contrari. Espanya fa com França, de qui és una mala còpia des que els Borbons s'hi instal·laren (Guerra de Successió).

Així les coses, és fa ara més evident que la solució als problemes sociolingüístics que tenim plantejats, no vindrà mai de la mà de l'Estat, que és enemic, sinó que dependrà totalment de nosaltres mateix i lluitant contra l'Estat i el seu aparell (Constitucional, Parlament, etc.). Si Espanya, per exemple, reconeix a la Constitució que el govern vetlarà i protegirà les llengües, i fa exactament tot el contrari, això és d'amics o d'enemics? I què podem fer? Hem de quedar-nos amb els braços creuats?

El temps corre i la tasca persistent de les administracions del PP va fent la seua corrosió. Si hi afegim el tradicional derrotisme o meninfotisme indígena, els instruments poderossíssim de comunicació que indueixen la població, especialment la més jove, cap a l'ús castellà, si l'ús de la llengua comença a flaquejar a l'administració i a l'ensenyament, la llengua corre un greu perill, ara més encara que mai, i quedarà abatuda en unes poques generacions. Estic convençut que això ho saben millor ells que nosaltres i ho tindran estudiat a la FAES d'Aznar, i per això s'hi han posat a la feina Bauzà, la curiosa consellera aragonesa nascuda catalana però declarada enemiga, aquell talòs (tarugo) conseller valencià Font de Mora... Són tres exemples, però la nòmina és extensa. La consigna és acabar amb el català. Davant d'aquestes actuacions agressives i liquidacionistes del PP, és natural que hi haja les protestes que per tot arreu acompanyen aquesta colla de miserables botxins de la llengua.

Tot el que siga donar-los treva, doncs, és contraproduent, perquè ells no paren. Per exemple, seria important que no guanyaren la Copa d'Europa i això ho sap molt bé Rajoy, que ha demanat als futbolistes que donen una alegria al poble: una distracció, volia dir. Quan estan tan tacades de corrupció totes les institucions i tants polítics del PP. Quan tothom es burla i se'n fot de la monarquia elefanticida, quan tothom se'n riu de la ignorància del diletant Rajoy, que semblava que ho sabia tot i no sap res, quan tothom s'ha assabentat que l'església col·laboracionista, no paga ni xapa, quan hem vist com actuen els banquers furtamantes, quan la policia rep ordes d'atacar uns xiquets acusant-los d'enemics... Quan mig món està en l'atur i els joves, especialment, saben que no tindran on caure morts. Quan aquest món està en crisi, no serà el moment d'aprofitar-se'n i vore la manera de fugir d'aquesta merda?

El moment és oportú, perquè la gent està començant a desconfiar, per exemple, en el tema del futbol no veig que s'estiga posant tant d'èmfasi com en altres ocasions...