diumenge, 1 de juliol de 2012

SENYOR REI, QUI LI PAGA LES VACANCES?

SENYOR REI, QUI LI PAGA LES VACANCES?
Article publicat a el Punt/Avui el dia 1 de juliol de 2012

He tornat de Mallorca, més content que mai, perquè a més de trobar perfectament la família, he tingut l'ocasió i l'honor de signar una carta, adreçada al rei d'Espanya que diu: “Som un grup de ciutadans de les Illes Balears que li adrecem aquesta carta per traslladar-li una reflexió, que el concerneix a vostè i a la seva família. Sens dubte vostè coneix bé la greu situació de crisi econòmica que tots vivim actualment i que es manifesta en aspectes que, en el cas específic de Balears, ens preocupen molt especialment. En mencionem només alguns a continuació. El Govern de les Illes Balears ha reduït en un 20% les partides pressupostàries corresponents a les polítiques socials més bàsiques. Dins l'àmbit educatiu això significa una retallada de 37,000.000€, amb la consegüent desaparició de programes socioeducatius per a l'alumnat més necessitat (PISEs i CAPIs), l'augment de la ràtio d'alumnes per classe, la desatenció de l'alumnat més necessitat, i la destrucció de llocs de feina de personal docent. Pel que fa a la sanitat pública, el mateix Govern Balear promou el tancament dels hospitals General i Joan March, especialitzats en atendre malalts terminals i pacients en situació de màxima pobresa. Per altra banda l'atur a Balears ha arribat a un índex del 28% i, en canvi, es redueixen en més de 2,000.000€ les rendes d'inserció mínima per a la població més necessitada. Davant d'aquesta situació, sens dubte dramàtica per a tota la societat balear, volem posar una dada en el seu coneixement. Les vacances d'estiu de la família reial ens costarà als ciutadans de Balears 1,700.000€, que el govern ja té previstos en els seus pressuposts. Per tots aquests motius considerem que seria oportú que la família reial prescindís enguany de les seves vacances al palau de Marivent, a fi que aquests diners puguin ser destinats a finalitats socialment més urgents”. En castellà a això li diuen: toma castanya!

La carta la volen fer arribar en uns dies a la Zarzuela i per tant encara hi ha temps perquè qui vulga, s'afegisca. Jo mateix em compromet a fer arribar a mans dels organitzadors la llista dels que s'hi adherisquen a través d'aquest Repunt: nom, cognoms i DNI. Jo crec que una causa tan justa com la que exposen aquests mallorquins mereix l'atenció de tots els qui ens sentim estafats perquè s'ajude la banca, en lloc dels ciutadans amb problemes; per la impunitat dels polítics corruptes; per la caradura de la poderosa església que no paga a Hisenda; perquè la crisi ens la vulguen fer pagar als qui no tenim la culpa, etc.

M'explicaven algunes reaccions de ciutadans i ciutadanes, quan eren sol·licitats a signar la carta, i no s'atrevien a fer-ho per por, “és que sóc interina i tem per si no em contracten...”. O siga, que tenien por a signar, la qual cosa és una prova evident de la falta de confiança en el sistema; s'ha perdut un poc la por a anar de manifestació, perquè és més anònim, però a signar, encara hi ha gent que no s'atreveix. En el llarg i ignominiós temps del franquisme, era comprensible que la gent tinguera por a donar la cara, com en el països on no hi ha democràcia, però si aquest temor el té la gent ara i ací, ha de ser per alguna raó.

Si els ciutadans senten temor que si signen una carta al rei, exposant-li qualsevol cosa, per exemple la sèrie de penalitats que els infringeix el govern autonòmic, si temen que els hi passe res de dolent (com quedar-se sense treball!), això vol dir que no tenen confiança que viuen en una democràcia. Crec que la por a la xusma popular és exactament la que sentíem als zombis franquistes, amb els quals s'assemblen tant, perquè tenen els mateixos tics autoritaris i la mateixa mala llet i maneres d'acollonar el personal. És estrany que només fa un any que governava Zapatero i tothom hauria subscrit una carta, o cent, sense temor a no ser contractat per fer-ho. Ara és al revés, i amb tantes putades que ens estan imposant cada dia, li demanes a una jove contractada que done la cara, i li entra una por que es caga. El govern ha reinstaurat el sistema del suspect, que vol dir que tothom ha d'anar alerta, perquè tothom és sospitós mentre no demostre el contrari; i així és com tenen collada la societat.

La carta que se li envia al rei ni és un delicte, ni tan sols irrespectuosa. Se li diu, mire vostè, en Bauzà està fent-nos totes aquestes putades, amb l'excusa que no té diners, i ara li paga a vostè i a la família, les vacances a Marivent. Amb el que costa la factura (1.800.000 euros), que li paguem entre tots els balears i les balears, podríem, per exemple, mantenir el programa d'atenció a la gent més necessitada (2.000.000 d'euros). Així que, vostè dirà. I apa, ens acomiadem. A qui li fa por signar una carta tan mesurada? Una cosa així la signen els britànics, li l'envien a la seua reina i no passa res i ací, rai.

Així que jo he signat la carta i m'he quedat més ample que ample, perquè he contribuït a una causa justa. A més a més, i això ja és una qüestió personal, li he donat un gustet al meu esperit republicà, que encara trempa quan té ocasió de dir: fora els borbons! En aquest cas es tracta sols de fer-los fora durant les vacances, però tota pedra fa paret. I finalment, ho he fet quan encara sóc funcionari, perquè sols em queden 64 dies per deixar la feina, així que és el meu darrer brindis a la democràcia des de dins. Curiosament, quan comencí a treballar de funcionari no hi havia democràcia i ara, quan acabe, la democràcia que tenim fa la mala cara que fa. Quan en setembre seré un jubilat (he arribat tan tard, amb 70 anys i 3 mesos complits, per culpa d'Eliseu Climent, com ja he explicat altres vegades), continuaré brindant: fora els borbons i fora Climent! Però, a partir de llavors, ja no serà el mateix.