diumenge, 22 de juliol de 2012

AIXÒ DE FABRA NO FUNCIONA

AIXIÒ DE FABRA NO FUNCIONA
Article publicat a el Punt/Avui el dia 22 de juliol de 2012

Si el president Fabra pogué tindre, fa ara un any, al seu favor que s'havia fet càrrec d'una Generalitat en la ruïna econòmica i moral més gran de tots els temps, i que es comprometia a tirar endavant i per tant podia disposar d'un poc de crèdit, amb el temps transcorregut n'ha hagut més que de sobra per a constatar que açò no tira endavant, o el que és el mateix, que Fabra ha fracassat. Com el seu partit ha estat governant durant disset anys el país, no cal que cerque responsables fora de casa per a justificar-se, perquè són els seus i ningú més que ens han conduït en aquesta hecatombe i és ell i ningú més el responsable que hi continuem.

En realitat, el discurs del president és ximple: bla, bla, bla, tot està arreglant-se, som l'autonomia entre les millors (alerta: per a Camps érem els millors). Però, alguna cosa el desmenteix cada dia, per no dir que el deixa amb el cul enlaire. Per exemple, ahir mateix hagué d'eliminar les enormes despeses de contractar advocats de fora de la Generalitat per a fer informes jurídics i assessoraments legals, quan hi ha 80 advocats en la plantilla; al cap d'un any de govern, i perquè la premsa s'ha encarregat de denunciar-ho, ha decidit que la feina l'han de fer els seus advocats i que no s'ha de contractar cap gabinet jurídic privat. La pregunta és, per què ha tardat tant de temps a prendre la decisió? I una curiositat, que aquests advocats externs o privats són tots de la cassola popular.

Altra decisió que arriba un any tard, és retallar l'exuberant i prolífica relació de fundacions, empreses mixtes i entitats per a fer gestions delegades de l'administració, que no són altra cosa que estafes organitzades per a col·locar els amics i familiars. Diuen, ara, que en sobren quasi totes i que van al carrer més de 6000 persones. La pregunta és, per què han tardat tant a acceptar que era una mentida tot això que ara han de desmuntar? Altra curiositat és que tampoc no arriba l'hora, pel que es veu, de fer fora els polítics amb problemes judicials, que prometé Fabra, ja que en té més de 30 encausats o quasi, entre diputats, presidents de Diputació, alcaldes, etc. i tots continuen cobrant, com si res.

I ningú ens explica amb claredat tot el merder de la CAM i de Bancaixa, ni tampoc sabem exactament la dimensió de la penyora que devem, per tota la monstruositat d'edificis de Calatrava, per tots els “events”, per la terra mítica, per l'aeroport de Fabra, per la visita del Papa... La pregunta sempre és la mateixa, quants diners devem? Saber-ho seria important, perquè ens podríem fer una idea més exacta dels anys que ens esperen; únicament sabem que no tenen ni un euro, perquè se'ls han malgastat i alguns omplint-se la butxaca. I tant amb l'aigua al coll estem, que finalment Fabra ha demanat al govern central que rescate el País Valencià. Però Madrid també ha demanat el mateix a Europa, que rescaten l'Espanya canyí, perquè allí també passa el mateix. O siga que, al remat, açò és com un bluf, l'autonomia és un bluf i Espanya és un bluf.

Jo vull confessar que la idea d'estar sota el control europeu, la idea que ens governen des de fora, no em desplau, perquè ja ho estem, d'intervenguts per Madrid, de governats de sde fora. Ara, pels rescats estarem intervinguts per Berlín i Bruxel·les. I estar intervenguts és no tenir govern propi, o siga com si desapareguera Espanya, que guai. De fet un estat que no té ni moneda pròpia, que ha de sotmetre la seua legislació al vist-i-plau exterior, un estat que deu més que divisa, no és un estat. Així que, mira quin descans, els teutons ens van a dur més rectes que rectes, però potser que això serà millor que no els desgoverns que tenim ara. Mireu-ho així i en parlarem.

El veïnat estem que bufem, més que ho estàvem amb Zapatero i ja no són sols els indignats del 15-M, perquè ara ja ho estem tots, com està veient-se en les manifestacions i concentracions. Rajoy i els seus ministres, per a justificar que estan aplicant mesures duríssimes amb l'excusa de la crisi, estan aprofitant per a retallar-nos tots els drets i per a conduir-nos a la misèria; “es que no hay mas remedio”, diuen, i això és mentida. Evidentment menteixen, perquè hi ha altres coses a fer, com per exemple, en lloc d'afavorir els capitalistes i castigar els pobres, fer-ho al revés.

Però, tornem a València i acabe, perquè Fabra està aplicant la mateixa política neoliberal que Rajoy, amb les mateixes excuses, dient que les mesures que està prenent “són doloroses, però necessàries”. Així que, en aquest estat de coses, és just que ja comence a demanar-se un avançament de les eleccions, un referèndum, una vaga general. Rajoy ha perdut la legitimitat per a governar, per mentider, i les tres coses se les mereix. A Fabra li passa el mateix. Unes eleccions avançades, saben els populars que les perdrien. També perdrien un referèndum, perquè milions de ciutadans i ciutadans que els votaren ara estan penedits i no ho tornarien a fer. Però, potser que a Europa si que els interesse un nou govern, perquè saben que aquest està cremat i que, per tant, amb Rajoy, Espanya continuarà sent un mal de cap per a ells. Els mercats ho tenen clar. I els milions de joves, de jubilats, de miners, de funcionaris, d'ensenyants, d'ames de casa..., també. Així que exigim unes noves eleccions, un referèndum i que es convoque una contundent vaga general.