diumenge, 7 d’octubre de 2012

ESTELLÈS I CAPILLA, "PHEC's" I MÀRTIRS

ESTELLÈS I CAPILLA, "PHEC's" I MÀRTIRS
Article publicat a el Punt/Avui el dia 7 d'octubre de 2012

Continuant la tasca informativa sobre els perjudicats del holding d'Eliseu Climent (PHEC), avui vull fer justícia de dos persones molt entranyables, que proclame màrtirs, pels motius que explicaré. Un és Vicent Andrés Estellés, el poeta més prolífic i intens del País, i l'altre, el meu estimat amic Enric Capilla, que fa de tot, menys versos.

Estellés és el poeta més conegut i més popular que hem tingut mai els valencians. En vida va rebre els premis més importants, començant pel d'Honor de les Lletres Catalanes, i després de la seua prematura mort (69 anys) tots els reconeixements; la seua obra ha estat àmpliament editada; s'han fet estudis de la seua obra; s'han fet cançons dels seus poemes i s'han dramatitzat.

Una cosa ben singular són les famoses festes en el seu record que, seguint la crida feta fa tres anys per Josep Lozano, se celebren cada any pels pobles i això, o siga que el poble no oblide un poeta, el converteix en un fenomen poètic únic, singular en un País, com el nostre, tantes vegades desafecte i inculte.

D'Estellés puc contar algunes converses que vàrem tindre, al Perelló, i a sa casa, a València, quan li portava galerades de poemes per a la seua revisió. L'estic veient darrere del balcó de l'apartament que tenia a la platja, que era la talaia des d'on guaitava i delia les joves sirenes que inspiraven els seus versos més enfebrats: —Mira, mira aquella, la del biquini negre, imagina't quin parrusset, Pitarch...

A casa el recorde fent versos sense parar, repassant-los, refent-los, envoltat de diccionaris, de més llibres de versos, de papers...

Estellés era, a més d'un gran i prolífic escriptor, un home humil, gens pretensiós, com tants mestretites que s'ufanegen com els titots. Era bondadós, molt amic dels amics, era molt agraït i, sobre tot, era un bon patriota, cosa que a ell li agradava que se li reconeguera. Com una prova del seu interès pel País féu donació de per vida d'una bona part dels seus drets d'autor, perquè els seus diners serviren per a les tasques que duia Climent, des del seu holding, que ell admirava. Fins que arribà el moment de les penúries, tant de les econòmiques, com de les de la salut, i reclamà revisar la seua generosa cessió. Sóc testimoni que Climent es negà totalment al que li plantejava Estellès, al que li suplicava: —És que ara no puc ni arribar a finals de mes...

Jo, que havia entrat al seu despatx amb alguna urgència, recorde Estellés plorant, Isabel al seu costat i dempeus tremolant i plorant i Climent, impertèrrit com un cacic, dient que no, que el que s'havia signat s'havia signat i prou! Aquest fou el martiri que li infligí Climent i que ja no l'abandonà fins que va morir.

Vaig coincidir amb l'Enric Capilla treballant al holding nefast. Enric havia abandonat el seminari i fou captat per a la causa. Climent el destinà a fer de tot. En realitat, Capilla sap fer de tot i organitzava unes colònies d'estiu, amb la mateixa facilitat que un viatge patriòtic, que un aplec, o que una manifestació; especialment era hàbil a organitzar grans esdeveniments, com omplir una plaça de bous, un comboi de trens, o empaperar tots els pobles del país amb pasquins i cartells. O siga que Capilla portava la intendència del holding, sense ser l'intendent, perquè el sou que cobrava era més aviat el de la criada. Com Enric continua adscrit a la secta catòlica i amb les seues cabòries espirituals, podríem dir que, com els sants, és un phec confessor, perquè donava testimoni de la seua fe en el País; però també un phec màrtir, perquè es deixava la pell per la causa. Quan abandonà aquell infern el contractàrem a treballar per a Compromís, també a fer de tot, a sufocar-se per tots i a cobrar magre.

Evidentment, quan arribe l'hora de la seua jubilació, li mancaran molts anys de cotització a la seguretat social, com en general a tots els treballadors del holding; ell ja ha fet els càlculs. I com això no és just, els sindicats ho han de saber; de moment, ho sap l'STEPV, han dut els meus papers, i d'altres.

Jo ja li he dit a Capilla que quan es reunisca amb els representants sindicals per a organitzar algun sarau, els ha d'explicar tot açò, davant del representant del holding de Climent , perquè sàpiguen a qui inviten i amb qui seuen a taula.

No cal que diga que sent una gran estima per Capilla, perquè és una bona persona, un bon amic i hem treballat junts molts anys. Ell també em té molta consideració, tanta com que decidí casar-se a Silla perquè jo, com alcalde, oficiara el seu matrimoni, cosa que em causà una gran emoció.

També és de veres que fa molts anys, quan treballàvem al holding, a la vista de la seua precària situació laboral i professional, li vaig aconsellar reprendre els estudis teològics en algun convent que el pogueren admetre; una vegada ordenat, podria penjar les sotanes i tornar al segle; quan li vingueren mal dades o arribat el moment de la jubilació, sempre podria penedir-se'n, tornar a la celda, i demanar feina de retor en algun poblet. No em féu cas, evidentment, perquè és un home de fe i no com jo.