diumenge, 28 d’octubre de 2012

RECAPTAR DINERS I PAGAR DEUTES

RECAPTAR DINERS I PAGAR DEUTES
Article publicat a el Punt/Avui el dia 28 d'octubre de 2012

El president del govern central parla poc, però quan ho fa diu coses tan importants com que “oiga usted, una nación es como una casa, donde si se gasta más de lo que se ingresa, pués todo va de mal en peor...”. Més o manco, això és el que li vaig escoltar l'altre dia per la televisió, i em vingué a la memòria que coses de tanta altura intel·lectual com aquesta, ja me les deia la meua àvia Maria “hijico, hay que guardar para cuando no haya, porque si lo gastas todo luego te faltará”. Zapatero també era capaç de dir coses profundes, encara que crec que Rajoy el supera.

Ens trobem, doncs, on ens trobem, en mig d'una crisi descomunal i en mans d'uns polítics que, en lloc de treure'ns, ens afonen cada dia més: l'economia no despunta, el atur creix, els bancs continuen tancats, el Corte Inglès no fa caixa... O siga que estem deixats de la mà de Déu! I damunt, els gallecs han votat el PP, Casillas no ho ha fet per Mourinho i la Pantoja es manté en la cresta de la popularitat.

Concloure que aquest és un país esperpèntic, segons diu Max Estrella en Luces de Bohemia, és molt fàcil: som un esperpent. Sembla que aquesta és la idea que, finalment, domina al món, sobre tot després que els dos candidats americans, cadascú des del seu punt de vista, conservador-ultraconservador el de Romney, i un poc més progressista el d'Obama, ens han posat en ridícul, en plena campanya de les presidencials.

I com una cosa és analitzar les raons que ens han conduït en aquesta crisi, en què, per cert, tenen tant a veure els “negocis” de la gent més conservadora (Reagan, Bush, Thatcher, Aznar...) i una altra és veure com en podem eixir, crec que és més important ara mateix reflexionar sobre aquest segon punt: què fa el govern de Rajoy perquè isquem de la crisi? Evidentment, la ideologia i els interessos dels populars són sagrats, perquè ells obeeixen els manaments de Déu, que els protegeix; així és que “ells”, que són els bons, n'han de pagar poc. I aleshores, qui ha de pagar? Doncs, les classes mitjanes i populars, els xicotets industrials i els funcionaris...

També col·laboraran els dependents i persones en l'atur, que deixaran de cobrar; els jubilats, que a poc a poc els rebaixaran la pensió; els estudiants, que no podran estudiar, si no tenen uns pares rics... L'Estat, a més a més, deixarà de prestar serveis culturals, socials i sanitaris. La base teòrica és que qui vulga aquests serveis, que se'ls pague, o siga que qui no tinga diners que no tinga vicis; és la doctrina neoliberal.

Entre tots nosaltres, doncs, farem bo l'immens forat en què ens han abocat els qui han arruïnat el país. Aquests són, precisament, els qui més tenen i no paguen, perquè són els que manen, els que tenen la banca, les multinacionals... Són els prohoms, els més prohoms de tots els prohoms que es fan i es desfan.

Podria ser que alguns d'aquests prohoms tornaren els diners que han pispat de l'erari públic i de la banca? Pel que es veu, això és impossible, o almenys fins ara no ha passat que ningú haja reintegrat ni un euro a la caixa: és que tenen immunitat? O tenen “irresponsabilitat”, com el rei?

Per cert, parlant del rei no sé si algú ha caigut en el compte que en el viatge que ha fet a l'Índia no han tret cap elefant, cosa inaudita, perquè sempre que apareix aquell país, per qualsevol motiu, els n'hi ha. Ara per què no? Serà per precaució? Per a evitar un conflicte diplomàtic si al rei li entraven ganes de fer un pim-pam-pum?

Curiosament, el rei ha anat a l'Índia a informar-los que ací la cosa funciona molt bé i que la crisi s'acaba. Supose que els indis s'han descollonat.

La setmana passava desitjava que ens tocara la rifa en una sèrie d'esdeveniments d'actualitat. De moment ens han anat bé les eleccions basques, i molt regular les gallegues, ja que la majoria ha tornat a votar pels populars, mentre els nacionalistes, dividits, han obtingut bons resultats. Hem de continuar confiant que la fortuna ens siga propícia en les eleccions nord-americanes i les catalanes, de novembre, amb els triomfs d'Obama i de Mas. I entremig i sobre tot, hem de fer el que calga perquè la vaga general del dia catorze de novembre siga un èxit. Que Déu ho faça!