dilluns, 22 d’octubre de 2012

VOSTÉ ÉS UN POCA SOLTA, SENYOR BLASCO

VOSTÉ ÉS UN POCA SOLTA, SENYOR BLASCO
Article publicat a el Punt/Avui el dia 21 d'octubre de 2012

Encara que tots sabem que s'ho està passant molt malament i que pràcticament vostè ja és un cadàver polític, i que ja no cal que li tirem més llenya al foc, perquè ja en té prou a la foguera que li tenen preparada, com vostè és un home públic i no un de qualsevol, que ha viscut tota la vida de l'erari públic, i que el que ha fet d'il·legal és infinitament més greu que si ho haguera fet un altre ciutadà, no espere compassió de ningú, perquè no té perdó.

De moment, el seu partit actual, el PP, l'ha deixat sol i ni el beato de Cotino l'ha volgut acompanyar, com féu amb Camps; el seu partit anterior, el socialista, ja l'expulsà al seu moment; i el seu primer partit, el FRAP, el considerà un traïdor. O siga que el seu retrat és suficientment menyspreable.

En el tema que l'ha dut davant de la Justícia, sembla suficientment provat que ha organitzat una màfia, amb la qual han posat mà a la caixa de les ajudes al Tercer Món; es tracta de milions d'euros públics, destinats a hospitals, escoles, etc. de països amb necessitats extremes. En conseqüència haurà d'acceptar que li diguem les coses que està oint, a to amb la indignitat de les coses de què se l'acusa. El seu delicte és tan gros i vostè és tan poc de fiar per als jutges que, per començar, li volen treure el passaport, no siga cosa que es faça l'escàpol com un qualsevol Roldan.

Jo, però, no vull entrar en aquest tema, perquè ja està subjudice, i encara que tinc les meues prevencions, vull confiar de moment en la justícia. Vull referir-me a una qüestió lingüística i sorprenent com és el fet que vostè i el seu advocat (que és el mateix que defensà Camps, curiosament) hagen intentat engalipar el jutge amb el tema de la transcripció de les gravacions telefòniques, amb l'argument capciós que s'han transcrit en català normatiu i no en apitxat, i que no és el mateix una cosa i l'altra. És un plantejament tan retorçut com absurd, que sols se li pot ocórrer a un retorçut i absurd personatge com vostè.

L'intent no ha estat qualsevol cosa, no ha estat una argúcia legalista més, de les quals és especialista el seu advocat. Han intentat confondre la justícia amb fal·làcies pseudocientífiques blaveres, la qual cosa demostra que vostè té, a més de tot el que l'acusen, la cara més dura del País, perquè vostè sap que no acceptar la unitat de la llengua és una mentida “política”, o ho sabia quan intentava aproximar-se al nacionalisme, que també ho féu en el seu moment. Quin País més desgraciat el nostre, amb personatges com vostè, senyor Blasco!

I mentrestant, la política dels populars continua intentant embolicar la troca amb les acostumades falòries sobre que les essències valencianes estan amenaçades pels catalans. Com hi ha gent que s'ho creu i es els ha anat tant bé des de la transició, gràcies a la debilitat intel·lectual i política dels socialistes i a la desinformació generalitzada, els populars hi tornen. Ara mateix l'alcaldessa de València, de qui he sentit dir coses de tots els colors, com per exemple que és un animal polític (estic d'acord que és un animal polític) acaba de recordar-ho, amb la seua veu aiguardentosa. Al País Valencià; com des de fa tants segles, compten els interessos de Madrid i dels botiflers locals. I com sempre, Fabra, com feren els seus predecessors, es limita a acatar les ordres de Rajoy. A les illes on he vingut, no sé si estan millor, igual o pitjor que nosaltres a València, però també ho tenen pelut per culpa del PP de Bauzà i els seus botiflers gonelles.

Així que hem de tornar a confiar que tota aquesta gent deixe de fotre'ns, cosa que passarà si perden les eleccions contundentment.

Una vegada més hem de confiar que ens toque la rifa, començant perquè avui mateix el PP perda Galícia i que siguen escombrats d'Euskadi, per un PNV i un Bildu definitius. Que el mes que ve, que CIU guanye les eleccions catalanes i Obama les americanes. Que l'any que ve la nibelunga Merkel perda les eleccions alemanyes... Evidentment, són massa coses les que han de passar al nostre favor i la fortuna no sé si està per nosaltres, però per desitjar-ho que no siga.