L'ESGLÉSIA EN RUÏNES

L'ESGLÉSIA EN RUÏNES

Article publicat a elPunt/Avui el dia 28 de febrer de 2013

La setmana passada doní la meua opinió sobre la situació de l'església, en un article publicat a la premsa: “L'església en mans d'uns burros”. No em referia al rocambolesc assumpte de qui és qui ha de pagar les “factures” de la bastida de la façana, si el rector o l'ajuntament, però ho faré ara.

Crec, però, que saber qui paga no és el més important, perquè el que cal és saber què s'ha de fer, quan s'elimine la bastida, perquè jo no crec que hi haja cap projecte de restauració de l'església, i això és el que interessa. Molts veïns m'han donat la raó, pel meu article: gent arrimada a l'església i gent que no. Per això crec convenient tornar sobre el tema.

Abans de res, crec que és important deixar clar de qui és l'església. Jo crec que és del poble, que l'edifici i tot el seu contingut forma part del nostre patrimoni comú, com la Torre, el Port, els jaciments arqueològics, la Dansa dels Porrots i la Carxofa, etcètera. El clero, amb l'arquebisbe al front, sols són els usufructuaris de l'església i tenen l'obligació de la seua conservació, però no devem considerar-los propietaris en sentit estricte.

Precisament l'edificació (s.XVIII) es féu a càrrec dels veïns, que no reberen cap ajuda de l'arquebisbat, per la qual cosa, per cert, protestaren per escrit i per això ara ho sabem. Així s'explica que, d'una manera subconscient, tothom ens sentim orgullosos de les pintures de Vicent López, per exemple. La conservació de l'església és, doncs, la nostra responsabilitat, encara que més especialment dels que tenen el govern.

Com explicava en el meu article, els especialistes de l'Institut de Restauració del Patrimoni de la Universitat Politècnica, per encàrrec de don Fernando i meu, elaboraren un avantprojecte, que, per cert, no ens costà ni un euro al poble.

L'avantprojecte, que presentàrem al veïnat en un acte en la mateixa església (any 2006), proposava coses importantíssimes: la restauració de les teules i l'eliminació de les filtracions que malmeten les pintures; el reforçament de la façana, amb l'espadanya inclosa; una actuació a fons en els altars de fusta, per a eliminar el corcó... Amb la sorpresa afegida que s'havia localitzat, ocult en el cor, la part més important de l'orgue, que tots creiem que s'havia cremat en la guerra i que ara es podria restaurar també!

L'any següent, però, l'avantprojecte fou frustrat pel nou alcalde. Don Fernando ja havia marxat i Baixauli li plantejà al nou rector un dilema: “o el projecte de Pitarch o el meu”. Salvador Martorell digué amén i s'inclinà davant del poder. Immediatament que se me comunicà la decisió, vaig profetitzar que Baixauli no tenia ni idea, ni interès, i que no farien res. En efecte, així ha estat i en set anys no s'ha fet res i l'església ha continuat degradant-se. La responsabilitat, que primer era de Baixauli i del rector Martorell, ara l'han heretada el govern i el rector actuals, que tampoc estan fent res.

L'única cosa que han sabut fer, entre uns i altres, és posar l'enorme bastida, que evidentment és excessiva i probablement innecessària. Ara encara discuteixen qui l'ha de pagar. Lamentablement, en lloc d'afrontar el problema de la bastida des del primer dia, l'actual govern ha amagat el cap sota l'ala, com si s'haguera de resoldre espontàniament. És evident que la bastida la manà posar l'anterior alcalde, com tantes altres absurdes decisions que prengué, però això no justifica la inoperativitat de l'actual govern, que té l'obligació de subsanar tots els problemes amb què s'ha trobat. I en el cas concret de qui ha de pagar, si ho ha de fer l'arquebisbat doncs, que ho facen.

Vull referir-me a la responsabilitat d'Isidro Prieto, perquè com a regidor d'urbanisme i per diverses raons, té molta responsabilitat. En primer lloc, ja era regidor d'urbanisme quan don Fernando i jo presentàrem l'avantprojecte de la Politècnica (en 2006) i n'estava assabentat. També perquè inicialment i informalment representava la Diputació en el projecte de Fundació pro-restauració de l'església (any 2007), que no arribà a constituir-se pel canvi de mans de l'alcaldia. També, perquè durant els quatre anys següents era el cap de l'oposició i concretament quan s'instal·là la bastida de l'espadanya (tardor de 2010). Finalment, perquè ara és novament regidor d'urbanisme.

Encara podria afegir, i ho faig, que tot l'interès que posà i posa en deixar contenta la gent més arrimada a l'església amb promeses, amb intenció clarament electoralista, el podria haver posat, com a diputat provincial que és, a cercar alguna solució al problema més immediat de l'espadanya i la bastida, i al problema general de la restauració integral de l'església, resseguint l'avantprojecte de la Politècnica, o un altre de les mateixes característiques. No ha fet res en absolut, o no ha tingut cap èxit i a la vista està.

Ara, però, en lloc d'afrontar seriosament el problema de la restauració, el que intenten és sorprendre'ns amb la rocambolesca història de la desaparició d'un conveni amb l'arquebisbat, segons el qual s'ha de fer càrrec de les factures. Com qui les ha pagades és l'ajuntament, ara volen que ens rescabalen els diners.

Ja ha aparegut el conveni, que estava perdut en un calaix, i ara, continuant la novel·la, volen escatir qui l'havia amagat. Que es deixen de pegar-li voltes: els responsables d'aquesta història són el regidor d'urbanisme, que hauria d'haver tingut controlat tot aquest tema des del primer moment, i el d'hisenda, que hauria d'haver vigilat les entrades i les eixides de caixa.

Fionalment, una vegada solucionat aquest problema, la pregunta és: hi ha cap projecte per a la restauració de l'església? Més concretament, saben què han de fer si lleven la bastida de l'espadanya? Caurà o no caurà?