EXABRUPTES I CABREJOS

EXABRUPTES I CABREJOS

Article publicat a elPunt/Avui el dia 10 de març de 2013

Un dels pocs avantatges que té que et jubilen és que pots dedicar-te a fer coses per a les quals abans no tenies temps o en tenies poc. Jo per exemple estic acabant una escultura abstracta i de seguida vull fer-ho amb un quadre, que havia deixat a mitges. També estic rellegint els clàssics; comencí amb Sèneca i ara estic amb Ciceró.

La vida i la societat són, ara, més negatives que abans, perquè malgrat tot el que hem vist i passat els de la meua quinta (1942), tanta misèria moral com ara, mai. M'atrevisc a dir que ni amb Franco, que ja és dir. Encara que tot depèn de com mires les coses, quan veus tants joves sense treball, tantes famílies sense poder menjar, tants desnonaments, per molt que t'esforces trobes que aquest país ara és insuportable.

Segons l'etimologia, la jubilació és alegria, no tindre res a fer i viure d'una pensió vitalícia. Popularment en lloc de jubilat sempre s'ha emprat una altre mot, el de retirat. Retirar algú de la feina i de la circulació és més contundent i exacte que jubilar-lo i a mi m'agrada més sentir que m'han retirat forçós, que no jubilat.

Anit estava llegint els discursos que llançà Ciceró, fa 2050 anys, contra Catilina, que era un senador sense moral, “foll de gosadia, delerós de crims, malvat ordidor de la ruïna de la República” Al mateix temps, a la tele continuaven discutint del Barcenas, dels del PP, d'una pintoresca princesa que està enrotllada amb el rei, del Vaticà... Jo feia les dues coses alhora, llegir Ciceró i mirar la tele i entre una cosa i l'altra se'm va ocórrer de fer una paròdia del famós exabrupte amb què Ciceró comença la primera de les catilinàries: Quo usque tandem abutere, Catilinia, patientia nostra?

En la meua paròdia la cosa quedaria així: fins a quan, oh els del PP, abusareu de la nostra paciència? Per quant de temps encara us burlareu de nosaltres amb la vostra bogeria? Fins a on arribarà la vostra audàcia?... Oh, Déus immortals! En quin país vivim? Quin govern tenim? Brinde la idea d'emular Ciceró a Duran i Lleida, que té perfil de senador romà.

A la tele diuen que a Bárcenas li han tret el passaport. La meua dona, incrèdula, vaticina que s'acabarà escapant. Ciceró diu que Catilina, en mig de tot el merder que havia organitzat en la seua conjura, i malgrat que estava sent vigilat, finalment abiit, excessit, evasit, eruptit, o siga que ha desaparegut, se n'ha anat, ha fugit, s'ha escapat. Com féu Roldan, ara que pense.

Tot l'afer de Catilina i els seus conjurats acabà molt malament per a ells i la República es salvà. Els derrotats reberen dures condemnes, encara que no he arribat encara a saber quina pena se'ls aplicà finalment: si la pena de mort o la presó a perpetuïtat. Això sí, tots els seus béns foren confiscats i subhastats judicialment. Ja veurem els nostres lladregots, si els condemnen a res i sobre tot si tornen el que han pispat.

Amb un col·lega que m'està ajudant amb l'escultura, parlem de tot açò. Què falta molt per a les properes eleccions?, em diu. Evidentment, li dic, si tingueren vergonya el Rajoy i la seua tropa, haurien de reconèixer que ens han enganyat com als caragols, que han fracassat i haurien de plegar. I s'haurien de convocar noves eleccions. Però és evident que no ho faran.

I el meu col·lega i jo ens passem al tema del sobiranisme. Ell no creu que CIU i Esquerra reïsquen; jo li dic que sí, que ja s'ho faran d'alguna manera. Estem d'acord que l'Estat està absolutament enfonsat. Si hagueres vingut a la manifestació del 23F, li dic, hauries vist la gent jove dels instituts cridant que donava goig: “España mañana serà republicana”.

Jo estava prop d'un grup de criatures en flor i vaig reconèixer la filla d'un amic, Sara. Li vaig comentar que quina llàstima que sols hagueren preparat eslògans en castellà. I com ho hauríem d'haver traduït?, em preguntà Sara. Per exemple, improvisí: Espanya demà se'n va a fer la mà. Riguerem l'ocurrència, que no tenia cap possibilitat en mig d'aquell mar de carn fresca i reivindicativa.

El col·lega i jo coincidim que hem de continuar amb els nostres renecs de iaios retirats de la circulació, amb els nostres exabruptes, ara recolzats amb l'exemple de Ciceró. A nosaltres se'ns apaga la metxa, diu, però la gent jove, que té la vida per davant, hauran de posar-hi remei. No estem més tranquils, però sí una mica més cansats i hem de plegar, perquè jo he de marxar demà matí a Palma a conèixer la meua néta, que acaba de nàixer.