diumenge, 17 de març de 2013

"HABEMUS PAPAM" SORPRESA

"HABEMUS PAPAM" SORPRESA
Article publicat a el Punt/Avui el dia 17 de març de 2013

Tothom s'ha equivocat amb els pronòstics sobre qui seria elegit Papa, perquè ningú s'havia fixat amb l'italo-argentí Jorge Mario Bergoglio de qui per l'edat, i perquè no deia ni piu, ningú no donava ni un duro; però hi era i finalment ha estat l'elegit. Passada la primera sorpresa, ara és qüestió de veure si la nova etapa que comença amb aquest jesuïta-franciscà va de veres i hi ha més “sorpreses”, o sols serà una anècdota.

Abans de res vull fer un apunt sobre l'aparent contradicció que hi ha entre jesuïtes i franciscans. Tothom reconeix en els primers qualitats d'intel·ligència i de sagacitat, front a l'esperit humil i ingenu que se'ls atribueix als segons, per tant semblaria, a la vista del que conten, que aquest Papa resumeix un poc aquestes coses.

Jesuïtes i franciscans son prou diferents i hi ha aquella història, que ja he contat alguna vegada, d'un franciscà i d'un jesuïta que eren molt fumadors i que foren cridats pel bisbe a solucionar el problema del vici. El franciscà li preguntà al bisbe si podia fumar mentre resava i aquest li digué que ni pensar-ho, que mentre es resa no es pot fer altra cosa i menys fumar. El jesuïta, però, invertí la pregunta i li demanà que si mentre fumava podia resar, i el bisbe li digué que sí, que en qualsevol moment es pot resar.

Tornant al conclave, per què han elegit un Papa amb fama d'ésser auster i modest? Aquesta és la qüestió: per què aquest humil Francesc i no un de més opulent i traça? Jo crec que els senyors prínceps de l'església han tingut molt en compte la crisi econòmica per la qual està passant la humanitat i han pensat donar una imatge una mica diferent que fins ara. Millor un Papa que no siga malgastador, hauran pensat, que no que tire amb pólvora de rei, perquè ara no és qüestió de provocar més ires de ningú.

Sobre tot, també els haurà influït conèixer l'informe de les finances del Vaticà, ja que s'ha destapat que és un niu de corrupció i per això s'hauran dit de cercar un Papa que no tinga res a veure amb la sospitosa cúria actual i l'han anat a cercar el més lluny possible, a la fi del món.També hauran cercat entre ses eminències algú que no tinga deutes amb la moral, especialment en tot l'afer de la pederàstia, ni com actor ni com a protector.

Finalment, també pot haver influït que els cardenals han recordat la pel·lícula “Les sandàlies del pescador”, que protagonitzava Anthony Quinn fent de Papa; segur que l'han vista més d'una vegada.

Siga com siga, la festa acaba de començar i aquest Papa haurà de prendre decisions que van molt més enllà de renunciar a la pompa i de dir-se Francesc. Haurà de posar en clar l'obscurantisme de la banca vaticana i haurà de posicionar l'església o a favor dels més desvalguts, de manera clara i evident, o continuar fent com qui fa i no fer res. Si aquest Papa va de veres ho sabrem ben aviat, perquè, a fi de comptes, el seu predecessor abdicà incapaç d'afrontar el mateix repte.

I s'haurà d'aclarir si és un Papa progressista o a mitges. A ningú se li escapa que en matèria que ells diuen de moral, dos grans debats són el matrimoni homosexual i l'adopció, i el sacerdoci femení. Sembla que en aquests aspectes el Papa Francesc està posicionat en la negació i això és, a més d'injust amb la meitat de la feligresia, contraproduent. Negar les realitats no serveix per a res, sinó per a confondre i augmentar la crispació i ambdós temes han estat suficientment analitzats i reivindicats, per gent de dins i de fora de l'església. Ara el nou Papa ha de jugar la pilota.

No estaria de més que s'aclarira definitivament si tingué o no res a veure amb la dictadura argentina, perquè he llegit coses molt grosses i, si són certes, imperdonables. Una cosa ja no té remei i és que no alçà la veu contra Videla i tota aquella gent; això ja és inqüestionable i és ell qui haurà d'afrontar tota sa vida el que sembla una covardia. Però, la col·laboració, si la va haver, seria imperdonable.

I ara, una cosa que ens afecta és si aquest nou Papa ens tindrà en compte i no farà com els anteriors, i tindrà alguna consideració, sabent que la seua clientela catalanoparlant és d'onze milions i que la llengua catalana ocupà el 7è lloc de les europees, i el 88è entre les 100 més parlades del món. L'estat espanyol el tenim en contra, és cert, i la Conferència Episcopal també, però per raons polítiques. El Papa podrà passar de les pressions que rebrà?

Així que tothom està a l'expectativa, a veure per on tira aquest Papa. Jo he vist la gent que viu més arrimada a l'església, entre sorpresa, emocionada i confiada, encara que això els passa sempre que hi ha un Papa nou. I entre els qui passem del rotllo, veig que mantenim les distàncies, i pensem que ja s'ho faran.

Alguns, més exigents, recorden el fiasco del Concili Vaticà II, que el mateix Papa dimissionari ha recordat que encara està per aplicar; i recorden el cas espectacular de Joan Pau I, que durà un mes i de qui hi ha dubtes si fou assassinat per voler fer reformes en la cúria i en la banca. Per tant, conclouen que tot açò és molt complicat i que hi ha molts interessos per mig.

Com el secret de tot està en la Banca Vaticana, el que cal és observar com actua el Papa en aquest tema; els altres temes, encara que importantíssims, són altres coses.