dijous, 4 d’abril de 2013

EL "FRENTE DE JUVENTUDES DEL PP" I L'ESCRATGE

EL "FRENTE DE JUVENTUDES" DEL PP I L'ESCRATGE
Article publicat a el Punt/Avui el dia 2 d'abril de 2013

Els joves cadells del PP de Castelló volen aplicar les metodologies feixistes que empraven els seus predecessors, quan els franquistes eren els putos amos de tot l'Estat. Concretament volen que els xiquets i les xiquetes es convertisquen en delators, denunciant els mestres que els parlen de política. L'única política, deuen pensar, és la nostra i viva Espanya!

No cal que tornem a repetir el que han dit, al respecte, els sindicats, les associacions de pares i mares d'alumnes, els diversos col·lectius pedagògics, els claustres... Estem d'acord! La proposta d'aquesta gent és menyspreable i antidemocràtica, tant com ho són els joves populars que l'han formulada i els seus mentors. Per tant, encara que la proposta és perillosa, caldrà confiar en el sentit comú de tot el col·lectiu escolar, ja que ells no tenen ni idea de la burrada que han dit. La idea no és d'ells, sinó d'altres.

Perquè aquestes criatures tan retorçudes i d'idees tan perilloses, les han covades i han estat adoctrinades en escoles concertades d'ideari reaccionari, en centres religiosos subvencionats, en associacions de formació ideològica. Com tot això es nodreix amb els nostres diners, això ens hauria de fer pensar si la societat, si tots nosaltres no estem en bàbia.

Per altra banda, com en aquest Estat, les idees neonazis i les proclames antidemocràtiques poden circular lliurement, no és d'estranyar que es donen situacions com la que s'ha plantejat a Castelló de la Plana. Precisament, el que passa ací és impensable en altres països del nostre entorn, per exemple a Alemanya. Allí, diuen, els remordiments de consciència i la necessitat de demostrar que allò de Hitler no eren ells, els obliguen a ser taxatius amb aquestes coses, perquè quede patent que els alemanys ja no són feixistes. A Espanya, però, que també hem tingut un “passat” feixista de què avergonyir-nos, amb Franco, pel que es veu ningú no sent tanta necessitat a desmarcar-se, sinó al contrari, com es veu.

Posar fre al reviscolament del fenomen feixista hauria d'haver estat una prioritat per als partits i per als governs socialistes i nacionalistes. No sé per quins temors tan absurds, ni per quin concepte més beat de la democràcia, no van deixar fora de les institucions i de la legalitat tot allò que significava feixisme. Crec que fou un error, no haver trencat radicalment amb el franquisme quan tocava, la monarquia franquista inclosa.

Així que la història de la transició ha estat un frau, perquè aquella gent ha continuat actuant amb impunitat, mantenint les prerrogatives, les idees i les fortunes que amassaren a l'ombra del dictador; i procreant-se, que és el pitjor. Franco presumia d'haver-ho deixat tot lligat i ben lligat.

Ara, aquests cadells populars de Castelló, són de la doctrina única i de la consigna del dia, o siga, del movimiento, pretenen, com abans, que els mestres ensenyen exactament el que ells volen que ensenyen i, en cas contrari, que denuncien els mestres no adictos al régimen.

Ben mirat, el que pretén aquest frente de juventudes és aplicar la doctrina del ministre Wert, que és l'autor del projecte d'obligar tots els ensenyants a ensenyar el que ell vol que ensenyen, i no cap altra cosa, o siga la doctrina oficial del règim. Wert encara no ha parlat d'induir els xiquets i les xiquetes a denunciar els mestres demòcrates, com proposen a Castelló, però ho farà.

En el PP està aflorant tota la mala llet d'aquesta gentussa. Curiosament, ho fan quan els convindria més estar-se quiets, perquè de tan emmerdats com estan per la corrupció són el punt de mira de tot el món. Però, com ho fan perquè estan dels nervis que rebenten, no calculen bé l'abast de les barbaritats que proposen. Es creien autoritzats a fer-ne tantes com volien i la gent s'ha rebel·lat, com li ha passat a la Cospedal amb el tema del tancament de les atencions sanitàries.

I la gent ha arribat en un punt que els afectats pels desnonaments, per exemple, han posat en pràctica l'escratge, que és una pràctica pacífica d'autodefensa del poble. A la primera, als populars els ha entrat un patatús. Es tracta d'un mot argentí que, segons el Diccionario del habla de los argentinos, vol dir “denúncia popular en contra de persones acusades de violacions als drets humans o de corrupció, que es realitza mitjançant actes com segudes, càntics o pintades, front als seus domicilis particulars o en llocs públics”.

Aquest mot no l'he trobat al diccionari de l'Acadèmia Espanyola, encara que l'edició que tinc i gràcies, és la de 1992. Per descomptat, tampoc l'he vist en cap diccionari català i per tant m'he atrevit a inventar la grafia: escratge. Que s'espavilen uns i altres, i que l'incloguen, perquè el mot va a fer fortuna.

S'escandalitzen i s'espanten pel mètode de protesta escratge i el comparem al de la kale borroka, evidentment amb molt mala fe, perquè són termes distints, els objectius són distints i en el cas de l'escratge no hi ha violència, com la pot haver en el mètode basc, especialment si la policia no va molt fina. El que els passa és que tenen mala consciència, perquè saben que els qui practiquen l'escratge ho fan “contra les persones acusades de violacions als drets humans o de corrupció”. Jo crec que els qui tinguen la consciència tranquil·la no han de témer res.

Finalment vull dir que aquest mètode és molt més innocu que el que proposen els cadells del PP de Castelló, per a delatar els mestres que parlen de política. Els de l'escratge actuen a cara descoberta i a la llum del dia, mentre que el que pretenen els del PP és que els escolars siguen uns delators, que actuen a les fosques. No hi ha comparació possible. Com diu un refrany espanyol, supose que també argentí, “quién algo teme, algo debe”.