L'ALCALDESSA DE VALÈNCIA, A PÈL

L'ALCALDESSA DE VALÈNCIA, A PÈL

Article publicat a el Punt/Avui el dia 1 de març de 2015

L'alcaldessa de València ens ha deixat als valencians i davant del món sencer, avergonyits i indignats, per l'espectacle que protagonitzà en la Crida fallera. Sols una persona que senta un profund autoodi per la llengua dels valencians i menyspreu pels ciutadans, pot adreçar-se en públic, en un acte que molts ciutadans consideren entranyable i importantíssim, en un estat tan lamentable com ella ho féu, i sobre tot emprant un valencià tan miserable.

Com la notícia saltà a les xarxes socials immediatament i és viralitzà fins a convertir-se en trending topic mundial, els valencians quedàrem novament i lamentablement retratats urbi et orbe, com un poble a qui humilien impunement les seues autoritats. El succés d'ara és el que ens faltava, per si encara no havíem donat suficients titulars de premsa amb els casos de corrupció que hem protagonitzat, que ens han situat en el rànquing mundial de líders de la rapinya.

L'endemà d'haver donat l'espectacle verbal, l'alcaldessa tractà de justificar-se dient que havia tingut un mal dia i que això li podia passar a qualsevol. I encara ho empitjorà més quan digué que s'havia preparat a fons les quatre paraules que havia de dir, però que es quedà en blanc. Evidentment l'excusa és una mentida, perquè la realitat és que estava gat i se li n'anà la bola, que no és el mateix que quedar-se en blanc, que vol dir perdre el fil del discurs.

Parlem del “discurs”, ja que l'alcaldessa diu que se l'havia preparat tant bé. Quin esforç intel·lectual hagué de fer per a dir les quatre banalitats que digué o que intentava dir? Jo crec que cap, perquè allò s'ho hauria preparat millor qualsevol faller, dels seixanta mil que assistien a l'acte; fins i tot qualsevol senegalès dels que venen bo, bonic i barat pels carrers ho hauria dit millor.

“...Vos anime a que degeim, dehem passar el fred del verano, el fred de l'hivern i boquem el caloret faller, el caloret sin duda, de foc i la flama... Tenim que buscà la llegà, l'arribada de la festa fallera. Ja estem en falles! Otra vez: ja estem en falles..”. A continuació de perpetrar la infàmia verbal, la megafonia atacà amb el Per ofrenar noves glòries a Espanya... Quina vergonya!

Com s'explica, però, que aquest energumen anti-valencià haja estat votada alcaldessa de la ciutat durant més de vint i tants anys? Quina gràcia té aquesta esperpèntica senyora? Elegància i sex appel, no, més aviat tot el contrari; nivell intel·lectual, tampoc, com queda palès sempre que obre la boca; activitat parlamentària, menys encara, ja que no presenta cap proposta ni fa cap intervenció a les Corts, les poques vegades que hi va; capacitat negociadora... no serà amb el govern central, que l'ha deixada penjada en tants projectes; prudència a l'hora de gastar, això no sap ni el que és i ha empenyorat la ciutat per a més de cent anys, malbaratant els diners de tots i el futur de València...

Curiosament, en l'acte que comentem l'acompanyava la màxima autoritat, el president Fabra, que no ordenà la immediata detenció de Barberà, davant d'una falta tan absoluta de respecte a la Llei de les senyes d'identitat (que ha gosat dir que és la més important de totes). Ni digué, ni ha dit res; ni tampoc els inventors d'aquesta llei, Santamaria i Castellano; ni les penyes valencianistes i folklòriques; ni la Junta Central Fallera... Tots han fet mutis, molts d'ells correguts de vergonya, però en silenci.

Què li passà a l'alcaldessa en realitat? Doncs, que no sap parlar valencià, així de clar. I no ha fet ni farà cap esforç per aprendre'n, perquè no li ix de la figa, o siga que no vol. L'alcaldessa forma part de la legió de “valencianos de casa bien”, reconeguts com botiflers, que odien la llengua i la cultura dels valencians, perquè la d'ells és la llengua i la cultura dels castellans. Això ve des de la guerra de les Germanies... Curiosament tots ells es diuen defensors de la llengua que no parlen i malgrat que no la parlen, o siga que la desconeixen, ells s'autoproclamen més filòlegs que totes les autoritats en la matèria. Amb dir que el valencià no és català, en tenen prou, això és tot el que saben.

Coneguda la barbaresca brofegada, se n'ha rigut tot el món, d'ella, però de nosaltres també i per la seua culpa. Fins i tot ho ha fet la premsa més reaccionària com El Mundo, que en la seua edició digital ha reproduït el video de la Crida. Quina cara la de les falleres majors que la miraven, morint-se de risa, i quines cares les dels invitats i la del mateix Fabra, que sembla que se li posà la cara roja de vergonya...

Els únics que he vist que l'han defensada són dos dels seus acòlits polítics, el regidor de l'ajuntament Miguel Domínguez (més que acòlit és sagristà), que troba molt graciós i fins i tot genial el que passà, i el conseller Jorge Bellver, que l'ha defensada en les Corts. És el que els tocava fer, evidentment, perquè a fi de comptes l'alcaldessa se'ls ha criat i és com la seua mamà. També crià a Camps, Grau i altres, demostrant així l'extraordinari bon ull que ha tingut per a l'esperpent.

Finalment i per a reblar el clau, Rus li aconsella que traga profit del “caloret” i que base la campanya electoral en l'explotació del cas. Per la seua part, el poble ja va fent i escarni i per mail he rebut uns versos: Donya Rita Barberà/ parla tan malament/ perquè no sap valencià/ que ni l'estima ni sent/ Ella parla en castellà/ com tota la seua gent/ botiflers, de llarga mà/ i coents de naixement. I un altre: Quan es demana un whisky/ com ho dirà l'alcaldessa?/ Com fa caloret m'has de fer/ un whisky para empeçar/ i le pones un cubito/ con algo para picar.

O siga, que açò és una catàstrofe i estem perduts. Devem, doncs, confiar que en maig acabarà definitivament la llarga i nefanda etapa dels populars i que un aire fresc, més culte i més pur irromprà en l'ajuntament de València.