PER QUÈ NO REBEM TV3 AL PAÍS VALENCIÀ?

PER QUÈ NO REBEM TV3 AL PAÍS VALENCIÀ?

Article publicat a el Punt/Avui el dia 8 de març de 2015

Aquest és el títol de l'article de Toni Mollà, publicat a El País el passat dia 10 de febrer i que algú ha tingut l'amabilitat de passar-me per internet. L'he llegit suposant que l'articulista donaria una resposta raonable a la pregunta que planteja, però com que no ho fa, m'he sentit una mica decebut i obligat a subsanar-ho i, per començar, li prenc prestat el títol.

Jo confiava que diria res substanciós, ja que coneix les diverses facetes de la trama i de la tramoia de la TV3 a casa nostra, perquè ha treballat en els successius governs del PSOE i del PP, al País Valencià, on ha estat molt ben considerat. També perquè en sap molt de les aportacions econòmiques catalanes, de CIU primer, i del tripartit després. Com també coneix les actuacions del contragovern d'Eliseu Climent, als dos costats de la Sénia, podem dir que s'ho sap tot.

La història, tal com la narra, és correcta en línies generals i resumint-la encara més, podem dir que tots els problemes que han fet possible que els valencians no puguem accedir a la TV3 i a Catalunya Ràdio, són de caràcter polític. Els detalls tècnics tenien i tenen solució, si hi ha voluntat. I no hi ha hagut problemes econòmics, com ara explicarem.

Els valencians podíem veure la TV3 gràcies als repetidors que s'havien instal·lat al llarg del territori, que, segons Mollà havia pagat la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA); ell afirma que ho sap de primera mà. Per altra banda i contradictòriament, també explica que els repetidors els havia instal·lat Eliseu Climent i que foren “suposadament sufragats amb aportacions personals”; ell mateix diu que participà “activament en la col·lecta”.

Així les coses, hi ha tres detalls, que són clau per a entendre-ho tot. Qui pagà en realitat els repetidors? A nom de qui estan enregistrats i de qui són les parcel·les on estan instal·lats? Qui controlà la col·lecta en què va participar tantíssima gent, “escurant-se les butxaques”, com diu l'articulista?

La confusió legal i tècnica amb què han jugat els polítics, sobre de qui era la competència de tot el “negoci” (en el fons, les televisions són un negoci), té el seu colofó en una sentència del Tribunal Suprem (novembre de 2013) segons la qual la Generalitat valenciana no tenia competències per a clausurar els repetidors i, per tant, el propietari podia reobrir-los.

La pregunta que es fa l'articulista, que ell qualifica d'innocent és: per què no es reconnecten ja els repetidors? Llança la hipòtesi que Eliseu Climent tinga por, però no la troba acceptable per la “bona cosa de fons recaptats per a sufragar unes multes que, d'acord amb la sentència del Suprem, l'Estat ja li deu haver retornat”.

I per al cas que es reconnectaren, explica el llarg procés que s'obriria, abans que es materialitzara una nova multa: amenaça del govern estatal, obertura d'un expedient sancionador, presentació d'una denúncia al jutjat, enviament de la Guàrdia Civil... Total, sis mesos, amb les eleccions entremig.

I acaba amb una al·lusió directa a l'(ir)responsable de tot l'afer, a qui li retreu que “no es pot aplaudir la desobediència a la legalitat a Catalunya, com fa... Eliseu Climent, que sol apuntar-se a totes les fotos de les mobilitzacions... i ací, al País Valencià, paralitzar tota iniciativa a causa d'una hipotètica multa”. O siga que amb aquesta mascletada final, l'articulista vol aclarir que ja no és tan climentista com ho va ser fa un temps, però sense aclarir la pregunta inicial.

Els climentòlegs ens hem reunit virtualment, hem debatut el tema i les conclusions a les quals hem arribat són aquestes. En primer lloc, que en el temps que porten sense funcionar les instal·lacions, els sistemes han canviat prou, i ara caldria potser fer moltes adaptacions noves, que costarien molts diners.

La segona conclusió és que Climent estiga mirant de traure més diners de la Generalitat de Catalunya, i allí li hagen tornat a dir que ja li n'han donat prou i massa. Aquest punt ens l'ha d'aclarir un amic infiltrat. La tercera conclusió és que no pot tornar a demanar diners a la gent, sense aclarir què ha fet amb tots els que ha rebut fins ara.

També és probable que estiga intentant vendre les instal·lacions a alguna cadena de televisió, aprofitant el maremàgnum electoral. Fa anys ja les llogà a Antena 3 o a alguna altra cadena, sense dir res als de Barcelona, ni donar-los una part dels beneficis, cosa que hauria estat inusual en els negocis climentistes.

Finalment, el climentòleg més malintencionat de tots ha suggerit que Climent espera a veure el resultat de les eleccions i que ha preparat un pla, o doble pla, o triple, segons qui les guanye. Com que, a Catalunya, Mas el té fitxat, ara les esperances les té posades en els resultats valencians i per això està fent les maniobres d'aproximació a Mònica Oltra i a Enric Morera, per un costat, i a Ximo Puig per un altre. O a qui siga, és clar.

La conclusió dels climentòlegs és que Climent no troba de profit reobrir els repetidors, ara, perquè no creu que siga ja un negoci. I la llengua? Si tampoc no és negoci, no cal amoïnar-se, deu pensar. I és que Climent, com diu un refrany popular, sembla que mira el plat, però el que mira són les tallades.