RITA BARBERÀ , SIT TRANSIT GLORIA MUNDI

RITA BARBERÀ , SIT TRANSIT GLORIA MUNDI

L’experiència pròpia i les converses amb molta gent gran m’han fet comprendre que la gent vella necessitem menys hores de dormi. Per tant jo, que sempre he estat poc dormidor, m’he convertit en una mena de mussol nocturn, amb la diferència que aquestes aus sí que dormen de dia. Fins i tot, de nit em moc per casa a les palpentes, per no despertar ningú.

La qüestió que se’ns planteja és saber a què ens hem de dedicar quan ens desvetllem, a part d’anar al lavabo i orinar. Si et tornes a colgar, sols pots posar-te a pensar. Per exemple, fa una estona m’ha passat i he pensat en Rita Barberà (un mal pensament, evidentment). L’he recordada en el zenit de la glòria, amb la València fallera als seus peus i ella pixant-se en tots; a continuació, me l'he imaginada caient en picat des de l’altura, pataplaf, quina hòstia! M’he llevat immediatament, totalment desvetllat i content.

Posar-se a fer solitaris, desvetllat, pot ser una solució, o altres activitats solitàries, això va a gustos. Jo, aquestes hores extra les dedique a enllestir els encreuats que publique diàriament al Levante (Panorama). També l’article dominical que penge al meu blog, com aquest. Què faran els meus col·legues?

L’alternativa de seure davant del televisor té l’inconvenient que no emeten pràcticament res, a partir de les 3 de la matinada. Llevat d’alguna actuació musical, d’alguna pel·lícula i d’algun reportatge, interessants però poc, res més. Les cadenes que emeten noticiaris es dediquen a repetir-los tota la nit, de manera que tampoc són cap solució.

Llegir, això és el que jo faig moltes matinades. He recercat en la meua biblioteca llibres que tenia oblidats, o que no havia pogut llegir com Déu mana, i m’he posat a recuperar el temps perdut. De fet, ara estic amb Sèneca (Lletres a Lucili), Ramon Llull (Evast e Blanquerna) i la deliciosa falsificació de Bernat Boades (Libre de feyts d’armes de Catalunya).

Engegar l’ordinador és una altra solució. Cada matinada faig unes partides d’escacs, contra mi mateix, que van molt bé, segons els metges, per a no prendre mal al cap. De cada 5 jocs, solc guanyar-me’n 1 o 2. Els trobe perfectes, perquè m’espavilen. Després comprove si he tingut alguna sort amb les rifes del bonoloto, etc. Llig la premsa a què puc accedir  de franc. Fins que m’acomiadaren de col·laborador del Punt/Avui, me l’empassava de cap a cap; ara, com han prescindit de mi, jo també ho he fet d’ells. Ja em passà el mateix amb la Túria, junt a Vicent Ventura, fa molts anys, que ja no l'he comprada mai més.

També dedique uns minuts a fer net el correu. Diàriament rep e-mails estúpids, que esborre a l’engròs: viatges odiosos per la mar; cursos per a fer-me policia, o de cuina; m’ofereixen diners immediats; també tinc la possibilitat que em toque un smartphon si conteste unes preguntes. Vull destacar que acabe de rebre l’oferta d’augmentar 58 minuts una erecció, pràcticament sense parar, com els monos, a base d’un píndoles; no sé com no intervé d’ofici el ministeri de Salut. També m’arriben correus en àrab (!) i fins i tot el Vaticà m’envia informació del sant del dia i de les activitats papals (Zenit). Tot va a la paperera.

No tots els correus són dolents, perquè hi ha els reclams d’ONG’s, per a col·laborar-hi; informes sobre misèries humanes i protestes contra els governs; activitats sindicals. I una publicació veneçolana molt interessant, que titulen ‘Resum llatinoamericà i del tercer món’, i que subtitulen ‘Contrainformació al dia’. Llegint-los he sabut que darrere de l’afer Lula i la presidenta del Brasil hi ha una ofensiva capitalista, un cop d’Estat. La premsa d’ací diuen tot el contrari. Evidentment, també hi ha les invitacions editorials i d’exposicions, convocatòries a algun sarau...

Finalment, llig i conteste els correus familiars i els dels amics i les amigues, encara que d'aquests cada dia en rep menys, segurament perquè comencen a oblidar-me o perquè la meua inactivitat s’entén com una mostra d’inutilitat. No m’amoïne, perquè la veritat és que quan més tranquil em deixen, millor. Amb tot això, es fa de dia i toquen les campanes, si ha mort ningú.

Com avui el poble està immers en les falles, afronte el dilema de cercar cap on fugir, evitant, al mateix temps, les “felicitacions” rituals pel dia del sant. Malgrat que estic tota la vida dient que jo no tinc sant, la gent més tòfola insisteix. Així que, al menys el dia 19 cercarem on marxar a dinar en pau. El problema és saber on anar. La premsa sol dedicar informació dels pobles on hi ha tinglado faller i per tant ja és una pista, per a no anar-hi. Trobe a faltar, una mena de guia de viatges i restaurants, dels pobles sense falles, cap on escapar-se, que asseguren pau i bona taula.

Comentant aquestes coses amb una persona amiga em diu que pensa com estarà de rabenta i d’humiliada la Rita Barberà. Ella, que era l’emperadriu indiscutida de les falles, ha passat a ser un nyap. Sic transit gloria mundi, així passen les glòries del món. Però ella ja ho sabia la nit que perdé les eleccions, quan es llançà al coll de Serafí Castellano, dient-li: que hóstia, que hostia! Quina parella de ninots de falla!

Immediatament venen les processons de setmana santa que, encara que són festes eminentment espanyoles, s’han escampat per tot arreu. Ací sempre hem estat més per la celebració de les pasqües, del dissabte de glòria a sant Vicent. Però, que continue la festa! Fugir és la solució.