dissabte, 5 de març de 2016

FUGINT DEL FÀSTIC POLÍTIC I DEL FASTIG FALLER




FUGINT DEL FÀSTIC POLÍTIC I DEL FASTIG FALLER

En el tema electoral que ens té a tots entretinguts ja he donat la meua opinió i he pronosticat el fracàs del vergonyós pacte entre els socialistes i els de C’s. També estic convençut que hi haurà unes noves eleccions en juny. Si m’equivoque i finalment en les properes setmanes algun altre partit es deixa ensarronar i s’hi adhereix, per això el pacte no deixarà de ser vergonyós, i encara més vergonyós.

Me’n vaig uns dies a Mallorca, fugint del fàstic polític, però també de les insuportables falles de cada any. Als peus de la serra de Tramuntana les coses es veuen d’altra manera  que al País Valencià. Allí veuré el vol de les milanes i, de tant en tant, algun ramat de cabres; beuré licor d’herbes seques, amb prudència, i menjaré el plat de temporada, perquè a les Illes són més tradicionals que a València i cada vegada que hi vaig em sorprenen.

El privilegi del jubilat és com el del burgès: menjar, jeure i no fer res, tal com cantava Pi de la Serra. El dolce far niente dels italians. L’otium dels romans. Precisament m’emporte les cartes que Sèneca, que ja vell i des del seu retir a la Campània, escrigué a Lucili, recomanant-li estoïcisme, moralitat, la tranquil·litat del camp, l’acceptació de la vellesa... M’anirà bé la seua relectura i ja comentaré alguna cosa de profit.

Quin fàstic l’espectacle que estan donant a Madrid! Encara que jo no pose massa atenció, el poc que he vist aquests dies a la televisió m’ha refermat en els següents convenciments: 1) que la immoralitat i la corrupció dels populars i la incapacitat de Rajoy, els ha dut a la tragèdia que estan vivint, que no és altra cosa que la porga de tot el que han fet de dolent. Tothom els repudia.

2) També m’he refermat en el convenciment que Rivera (la taronja mecànica) és un salvapàtrias somiatruites, més perillós i més fals que els populars. El seu deler pel gran pacte dels constitucionalistes, que diu, entre populars, socialistes i ell mateix, el retraten. És inexplicable, doncs, la confiança que li han fet els socialistes.

3) Que qui més han fet el ridícul són Sánchez i tot l’equip socialista. Han volgut jugar a engalipar la dreta i l’esquerra, a dos mans, però no ho han sabut fer i s’han quedat amb el cul a l’aire. Tothom no pot ser un bon engalipador, com ho fou, per exemple, Felipe González, a qui jo mateix votí una vegada (1982); com enganyava el tio, per exemple amb el tema de la OTAN (1986), quina estafa! Pedro Sánchez no té la seua talla, ho intenta i fa curt.

4) He vist que Pablo Iglesias ha saltat com un gat acorralat, perquè ja venia escaldat, contra els socialistes. En general, les intervencions de Podem, Compromís i EU han estat molt bé, inclosos els moments més exaltats; què hem de dir, si són els nostres. El fet que continuen oferint a Sànchez la possibilitat de trencar palletes amb Rivera i arribar a un acord d’esquerres i de canvi, crec que deixa en evidència els socialistes, més que a ningú. Jo crec que han fet el que tothom esperava, i per això als amics ens han reconfortat, mentre que als enemics els han donat més motius per a esgarrifar-se.

5) Els nacionalistes també ho han fet molt bé. Posicionats com estan per la independència, han votat contra la proposta social-ciutadanista. Però, si finalment hi haja el pacte d’esquerres, diuen que s’abstindran, la qual cosa permetrà que el pacte arribe a rams de beneir. Per altra part crec que és l’hora que els nacionalistes comencem a reconèixer el mèrit que té la defensa dret a decidir, que fan Podem i EU. Jo també començaria a reconsiderar la solució federalista, que proposen els socialistes, perquè crec que podria tenir possibilitats per a tots.

Me’n vaig fugint també del fastig de les falles. El fastig faller (paraula aguda, pronunciada fastitx), no és la mateixa cosa que el fàstic polític (paraula plana, pronunciada fàstic). Les dues paraules venen del llatí fastidium, però tenen un significat diferent. El fastig (faller) és la sensació de cansament que produeix en l’ànim una cosa massa insistent o excessiva. El fàstic (polític) és el sentiment desagradable d’una cosa que repugna.

Sobre les falles no és la primera vegada que dic que respecte el dret de cadascú a fer la festa que més li agrade, però cadascú en sa casa i pagant-se-la. En tot cas, al carrer, els fallers han d’actuar amb prudència i sense molestar. El problema de les falles és que ho envaeixen tot amb traques, coets i masclets, i tothora; amb cercaviles i música d’alt voltatge; amb l’ocupació/ invasió de les vies públiques... I per sobre de tot està la irresponsabilitat dels governs municipals que els deixen fer impunement.

Total que, com no hi ha manera on amagar-se de la marabunta fallera, ni del trencaclosques polític, l’única cosa possible és fugir i deixar-los el camp lliure. Malgrat tot, desitge al món faller, especialment als amic i amigues que hi tinc, molt bones falles. I al món polític que justifiquen els sous que guanyen.

Així que me’n vaig uns dies a descansar. Com deia Sèneca, maior pars aetatis, certe melior rei publicae data sit: aliquid temporis tui sume etiam tibi. La major part de la teua vida, segurament la millor, l’has donada a la república: pren-te, doncs, uns mica de temps per a tu mateix. Vale, que en llatí volia dir, que estigues bé.