diumenge, 20 de novembre de 2016

DE QUÈ VIU TANTA GENT? QUÈ EN PENSEN FER?



DE QUÈ VIU TANTA GENT? QUÈ EN PENSEN FER?

La gent que treballa no compta en aquest article, perquè em vull referir als qui no penquen, i la pregunta és de què viu aquesta gent? Entre els qui no treballen hi ha els corruptes que viuen de les comissions, del 3%, de les subvencions camuflades, dels sobrecostos ficticis de les obres públiques, de les concessions i del nepotisme. En aquest grup els més perillosos són els polítics, els grans empresaris, els banquers, etc. Tota aquesta gent no cotitza pel que pispa i aleshores són una enorme sagnia per a la societat. Si no tenen la mala pata que els enxampen, com digué Feijoo referint-se a Camps, gaudeixen de prestigi i consideració.

També hi ha la gent que viu de la renda dels béns que ha heretat o ha aconseguit legalment o il·legalment, amb accions deshonestes, apropiacions, donacions... Són la gent rica de cuna, que cotitzen o no. Un subgrup, totalment legal, és la gent que ha tingut sort en la rifa i que, lògicament, són uns pocs, als quals hem de felicitar per la xamba, tot i recomanar-los que no es fien dels banquers, ni dels inspectors d’hisenda, perquè és segur que voldran estafar-los.

També queden al marge de la nostra consideració d’avui la gent que treballa al camp; a la indústria i en la construcció; es dedica a activitats intel·lectuals, artístiques, literàries, teatrals i cinematogràfiques, inclòs el periodisme; a la investigació; a la enginyeria; o presta serveis a la societat en l’ensenyament, en la medicina, en les atencions administratives i socials, inclosa la policia; i vull subratllar dos grups: els assessors de les gestories i els adobadors informàtics. Tots cotitzen a la seguretat social i viuen del que penquen. Podríem incloure els religiosos, mentre els mantinguen la clientela i cotitzen a la seguretat social pels seus sous i per les seues activitats econòmiques, sense excepcions catòliques. Dos articles de Jesús Escorihuela sobre els béns de l’església, publicats al Levante i a Saó i reproduïts pel Cresol, m’han fet pensar i no tinc clar en quin grup hem de situar els capellans.

També deixem a banda els pensionistes, que cobren dels diners que els retingueren quan treballaven. Tampoc els que cobren ajuts per l’atur o alguna ‘pensió no contributiva’, que sempre són magres i insuficients. Podríem incloure-hi les dones que no treballen fora de casa, sinó que ho fan a casa, criant els fills i els vells; aquesta és una de les situacions més injustes i cruels, perquè treballen sense cobrar, no cotitzen a la seguretat social i no tenen cap pensió de jubilació, sinó la de vídues; la seua activitat és la més pròxima a l’esclavitud.

Per descomptat, els milions de joves que no troben feina, malgrat l’esforç que hagen fet preparant-se en els estudis i que han de marxar a l’estranger o cobrar sous de misèria acceptant ocupacions miserables i ridícules, encara que la ministra de treball es vanta i agraeix a la Virgen del Rocio. Lamentablement hem d’incloure-hi els ni-nis, la joventut que ni treballa, ni estudia i que malviuen amb els pares, sense cap perspectiva raonable. Aquesta part de la societat, la de la joventut que no troba ocupació és un gran drama, d’enormes conseqüències negatives, immediatament i a la llarga.

Fins i tot també deixe de banda la gent que viu, o sobreviu, de fer treballs menors, els que diem en negre, que solen ser complements a uns jornals exigus o a unes pensions d’atur o de jubilació insuficients. No hi veig cap problema, ni cap situació injusta, en contra del criteri del ministre Montoro, que no sap el que vol dir criar una família amb 430 euros al mes, pose per cas, pensant en un amic amb el qual parle molt sovint. Cobrar o pagar en negre, o en B, és una altra cosa, com hem sabut que fan molts polítics i les colles d’amiguitos i alguns partits, concretament la majoria del PP. Amb aquests no ha d’haver cap justificació ni excusa, encara que la gent els continue votant.

Aleshores, de qui parlem? Doncs jo em vull referir a la gent que viu de romanços insubstancials, del bla-bla, bla de les tertúlies televisives, del dolce far niente. Molta d’aquesta gent potser que cotitzen bé a la seguretat social i a hisenda, però fan res productiu? Ja sé que entretenen el personal, especialment les ties maries i tios, jo inclòs de vegades. Molta d’aquesta genteta són repulsius i abusius, indignants fins i tot, ocupant espai i temps per a no dir res, sinó per a confondre l’opinió pública i distorsionar els fets i llaurar cap a la casa que els paga.

Especialment fan ois els comentaristes polítics, al servei dels partits polítics o dels interessos de la patronal, que ‘actuen’ a les televisions, alguns en sessions dobles o triples, o siga acumulant més de dos i de tres sous; supose que Hisenda els controlarà. Si sols hi haguera el Marhuenda, o l’Inda, no em preocuparia tant, però hi ha molts més dels quals no recorde el nom o no em vull recordar, que em resulten igualment repulsius. A molts d’ells els hauria de pagar el partit (el PP) i no les televisions. La influència negativa que produeixen en els televidents hauria de fer reflexionar algunes cadenes, que volen ésser tan progres, si és bo o dolent facilitar a aquesta púrria que enverinen i confonguen el veïnat.

Com l’internet s’ha convertit en una instrument eficaç per a envair la nostra intimitat amb missatges de tot tipus i ofertes, algunes absolutament marcianes, que ens obliga a llençar a la paperera, com abans feiem amb els correus de paper que ens arribaven a casa, vull posar-ho de relleu, perquè la pregunta a fer-se és si la gent que mou aquests negocis cotitzen per llurs activitats. Per exemple, les ofertes sexuals que he de desestimar cada dia, que supose que rebrà tot el món. Copie les tretze ofertes d’avui mateix, que m’he trobat a l’ordinador, a les 6 del matí, quan m’he posat a escriure aquest article i que traduïsc: Estàs preparat per a follar l’esposa d’altri? Cerque esclau del sexe. L’amant que et pagarà pel sexe. Et presentem les xiques calentes. Ama de casa recercant un amant amb diners. Necessita una tia per al sexe? Xica guapíssima cerca un patrocinador... La pregunta que em faig és si totes aquestes activitats les controla hisenda.

També m’arriben cada dia i supose que a més gent, ofertes per a estudiar en alguna universitat, per a invertir els diners i doblar-los, per a fer creuers de cine, per a fer oposicions a policia, per a comprar un cotxe... No hi ha dret que ens aclaparen amb tot això i el govern hauria de posar-s’hi a regular tantes ‘activitats econòmiques’, ja que estic convençut que no fa. Per descomptat, no estic en contra dels avenços informàtics, sinó sols del seu mal ús i abús. Cada dia vivim més la confusió que ens provoca la vertiginosa vida moderna i el nostre entorn s’assembla a un bombardeig.

En aquest món, mentre uns vivim del que treballem, o del que hem treballat, hi ha tantíssima gent paràsita que viu sense treballar que, ben bé, no sabem cap on anem per culpa d’ells, ni si les contradiccions en què ens trobem no estan abocant-nos irremeiablement a un gran sotrac. Em referisc al greu perill a què ens pot abocar Trump i el feixisme que s’està instal·lant per tot arreu, amb la seua negació del canvi climàtic. Em propose llegir l’Apocalipsi, perquè possiblement entre línies s’hi puga trobar alguna eixida. Ja ho contaré la propera setmana.