dimecres, 6 de juny de 2018

Que Déu perdone al PP, si vol, però nosaltres, no


“Els populars, amb les butxaques ben plenes, han hagut de desallotjar immediatament les institucions”
Finalment han anat al carrer els populars, de manera vergonyant i sense pal·liatius. Els socialistes han aconseguit el recolzament de Podem, dels comunistes i dels partits nacionalistes. No tenia sentit que no ho feren, tractant-se d’eliminar l’enemic comú, la fera ferotge del PP. I ha passat el que jo he repetit moltes vegades en els meus articles, que s’havia de fer, que era confluir les forces progressistes i nacionalistes. Els populars, amb les butxaques ben plenes, han hagut de desallotjar immediatament les institucions, des de les quals han estat abusant del poble. Quin disgust per a la dreta, que de sempre s’han cregut els amos de tota l’Espanya del vi, dels toros, de la guitarra, de l’especulació i… a mi la legión. Ara ve, però, la segona fase, que és governar. Confiem que els socialistes ho faran millor que no els xoriços populars i per a això no fa falta altra cosa que: ésser demòcrates (els dels PP són franquistes i els ciutadans uns escolans exaltats); governar amb el poble i per a tots (i no per als amiguitos del alma i els evasors de capitals); treballar en amplis equips i no sols de socialistes (supose que ho faran amb els partits que han recolzat la moció de censura); ésser transparents (i no foscos i cavernaris, com el PP)… i no deixar-se temptar pels diners negres (pel dimoni).

Els populars, en un intent desesperat i pueril i perquè són més falsos que el cor de Judes, han estat repetint i mentint que això de la Gürtel no anava per ells: perquè eren coses de feia molts anys i que els que hi són ara, aleshores encara no hi eren; perquè la Gürtel havia estat cosa d’uns quants ex-militants i d’uns poblets qualssevol… I repetien, com un mantra, que ja havien demanat perdó. Començant per Raxoi, els ministres, els portaveus, la direcció en ple, tots deien el mateix… Em molestava sentir-los-ho dir i repetir, perquè, a qui li havien demanat perdó? Al Nostre Senyor en el confessionari? Si ho feren així i aconseguiren l’absolució del capellà (del padre espiritual de la penya), cal explicar-los que això no val per a res, perquè han de retornar el que han furtat i refer el que han fet malament (és el reat) o, en cas contrari, continuaran en pecat, amb el perill per a les seues ànimes si moren en qualsevol moment, perquè aniran a l’infern.

Ara mirem el cas d’altra manera. Potser que sí que s’han penedit, o que ho faran aviat, i tornaran els sobresous cobrats en B, les comissions dels grans empresaris, els diners que tenen a l’estranger, qui en tinga… Potser que durant els inacabables judicis que encara tenen pendents, algú se’n penedirà de debó, ja ho veurem, si passa. Sols al País Valencià hi ha pendents els casos següents: Erial, Orange Market, Taula, Avialsa, visita del Papa, Brugal, Valmor i Fòrmula 1, Oswaldos, IVAM, Palau… amb més de 400 implicats i investigats. Afegim els casos de Madrid, que en són també una xifra major, de Múrcia, etc. i podrem fer-nos una idea de la dantesca situació que els espera a aquesta tropa. Jo crec que si tornaren tots els diners que s’han embutxacat o malversat, l’Estat espanyol podria convertir-se en una potència econòmica immediatament. Però, tornant al cas del perdó, jo tinc clar que, amb la doctrina a la mà, Déu no els pot perdonar, si no fan el que toca. La sort que tenen és que no hi ha Déu.

El perdó dels homes és més tangible que el diví, i per tant la societat estem obligats a vigilar l’aplicació del dret penal i el compliment de les penes. En aquest punt hi ha la sensació que fins ara no ha estat així i que la dilació en el temps de les actuacions judicials i la poca (o nul·la) diligència dels investigadors, han permès que molts delictes hagen prescrit i s’hagen arxivat. És necessari que el nou govern aclarisca la situació i que aconseguisca recuperar tots els diners sostrets de l’erari públic, els malversats en bufonades, els aconseguits fraudulentament amb comissions dels especuladors a canvi d’obra pública… També és necessari que el nou o nova ministre d’hisenda destine el major nombre d’inspectors a investigar en les grans fortunes, que és on hi ha les grans bosses de fraus milionaris i no tant ens els comptes de llumeners, fontaners, homes del camp i perruqueres, per exemple.

I en els casos dels polítics i dels seus compares (les PPenyes que jo dic), crec sincerament que s’haurien d’aplicar les màximes penes del Codi Penal i que no s’haurien d’aplicar cap rebaixa en les que s’imposen, ni cap altre benefici penitenciari. En això l’opinió pública és molt escèptica i tothom sap que una pena de 20 anys en realitat es liquida en 4. Casos els hi ha i ben notoris. Els homes no hem de perdonar els polítics que han abusat i robat, això sols s’ha de fer amb els furtagallines. Ha d’haver una revisió dels delictes i imposar les màximes penes a quatre classes de delinqüència: la dels polítics; l’exercida contra les dones i els xiquets; l’abandó de les persones més desvalgudes; l’evasió de capitals.

Mira per on, estem repassant el Codi Penal. No tinc massa idea, sinó intuïcions i recull l’opinió de la ciutadania. En aquest sentit la llei Mordassa s’hauria de derogar immediatament (les darreres persecucions contra cantants, escriptors i artistes, són pròpies de les repúbliques bananeres). Per descomptat i ja que hi ha molta doctrina elaborada a partir de tot el que ha passat a Catalunya amb el procès, i que s’ha contrastat amb la legislació europea, crec que s’ha de plantejar immediatament la qualificació dels “delictes” del govern català, perquè no ho són per als jutges europeus, com s’ha vist tan clarament com ridículament per la part espanyola.

Finalment vull dir que no sóc gens optimista. Me n’he alegrat i molt de veure el que ha passat, però pel que fa al que ha de venir, no pense alegrar-me’n abans d’hora. La història ens ha deparat tantes contrarietats en aquests darrers anys que és millor ésser escèptics. Per començar, en el moment que acabe aquest article ja se sap que Borell serà ministre d’Afers Estrangers i després de la seua actuació provocadora, junt al PP i Ciutadans a Barcelona, això no és gens tranquil·litzador. Potser ara haurà reflexionat, Borell. Tampoc anàren massa fins Pedro Sánchez i Iceta i també haurem d’esperar que hagen reflexionat. Estar dalt de la burra obliga a fer uns exercicis d’equilibri, que no calen si no has d’ésser-hi. Pot ésser (i podríem confiar) que els passe com al cardenal Carles, que era valencià però que mai no parlava català (no li eixien bé les vocals, deia) fins que li proposaren l’arquebisbat de Barcelona: en un tres i no res aprengué a parlar-ne. Déu faça que Sanchez i Borell també hagen tingut una conversió tan ràpida al seny.

Article publicat a SAÓ el dia 6 de juny de 2018