diumenge, 31 de maig de 2020

L'OMNIPOTENCIA DELS GOVERNANTS

Text penjat al facebook, 31 de maig de 2021


L’OMNIPOTÈNCIA DELS GOVERNANTS 

que se senten per sobre de tots, es tradueix en l’autoexaltació i la supèrbia, que a la llarga són molt males coses i solen costar disgustos. Per als esperits febles, la temptació de governar absolutament és irresistible i quan disposen del suficient nombre de vots es transformen en sàtrapes o dictadors, oblidant que la democràcia és tot el contrari. Podem posar d’exemples (de mals exemples) els presidents Trump i Bolsonaro, encara que la nòmina és llarguíssima i els hi ha a nivells, regionals, autonòmics, etc. Fins i tot a nivells municipals. També en les organitzacions culturals, religioses, esportives... passa aquest fenomen.

L’obligació que té qui creu en la democràcia és denunciar els comportaments absolutistes i antidemocràtics d’aquesta gent, perquè els polítics, si disposen d’una majoria de vots és perquè governen i no perquè imposen el seu ego. Governar és dirigir els afers d’una administració, la gent i dirigir és governar; enlloc he trobat que governar siga imposar els criteris del governant sobre els demés, perquè això és el despotisme i l’antidemocràcia.

L’emperador Vespasià pensava que “per als ambiciosos de poder no hi ha terme mitjà: o el cim o l’abisme (imperium cupientibus nihil medium inter summa et praecipitia)”.  Així és que els governants ambiciosos s’han d’espavilar, si no saben fer autocrítica i són més modestos, perquè si l’orgull els unfla massa, poden enlairar-se i anar pujant com un globus, amb l’aplaudiment dels aduladors (mamons, en valencià) i quan més amunt s’apuja, si esclata el globus més forta és la caiguda. L’historiador romà Tàcit deia “mai no és segur el poder quan és excessiu”. Si una autoritat, president, ministre, bisbe o alcalde, exigeix la seua presència obligatòria en tots els actes, amb documents fotogràfics inclosos, no dóna una prova de poder, sinó una prova d’inseguretat o de debilitat.