dimecres, 20 de maig de 2020

UN RECTOR MOLT CAMPANER


UN RECTOR MOLT CAMPANER
tuit 1/L penjat a facebok  el 20/05/2020

El rector de Silla és un penjat de les campanes, ja que les toca tant si toca com si no toca. De sobte, les sonores i agradables campanes comencen ning-ning, ning-nang, ning-nang-nong... com si fos un dia de festa. Els ànims es desperten, perquè les campanes, si no fan el toc de soterrar, són alegres i ja ho diu el refrany: campanes al vol, pilotes a l’olla. La sorpresa, però, és si toquen i no és dia de festa i ningú sap amb motiu de què toquen les campanes; ni la gent de missa diària ho saben. A la plaça tothom emmudeix, perquè no es pot ni parlar i, de sobte, esclata una traca, doncs, és una boda; les dones escodrinyen, els invitats envaeixen els bars. Si són les primeres i multitudinàries comunions, la plaça s’omple de criatures i no hi ha cap dubte. Però, i si toquen un dissabte i a poqueta nit, quin sant serà? Surten unes devotes, algú els demana i s’aclareix l’enigma: és la Mare de Déu del Carme, o el Cor de Jesús... O siga, una festa gairebé privada que les campanes difonen pel poble, per sorpresa.

Siga com siga, l’ús de les campanes no ha de ser arbitrari, sinó regular. Don Fernando era partidari de reservar-les per a les festes més grosses: el dia del Crist, sant Sebastià, Pasqüa, el Corpus i Nadal. El seu famós secretari/sacristà, i molt bona persona Juanito, pensava el mateix. Els posteriors rectors abans de l’actual, mantenien el costum. El que té tanta obsessió a tocar-les, tant si toca com si no toca, és l’actual; i s’hauria de contenir. Les campanes no molesten i les de Silla sonen com en un concert, però traure-les de la seua funció i abusar del seu ús, és un abús i un desconcert.

Cap comentari: