dissabte, 19 de setembre de 2020

EL PP, DE LA FESTA AL CALVARI

EL PP, DE LA FESTA AL CALVARI


Alegrar-se pel que els passa als populars és massa cruel? Ara ho veurem. Per començar, ells no tenen cap respecte per la democràcia, ja que són hereus del franquisme i no respecten ni les lleis, ni les sentències que no els convinguen; han assaltat l’erari públic com els corsaris; han menystingut els qui no són de la seua confraria de beatos, com fan les màfies... Ja ho sabem, tot això i més, però hi ha tendència a oblidar-ho i convé refrescar la memòria.

 En el seu moment, els capos del PP van decidir que el cas Gürtel li l’havien d’encolomar a Ricardo Costa (València), qui presumia que “en el PP tot és una festa”. Després, en el cas Kitchen, decidiren que li l’havien d’encolomar a Martínez Vàzquez. Tant en un cas com en l’altre, els bocs expiatoris (que a Espanya diuen chivos) s’han negat a empassar-se el marró i s’han posat a cantar.

Com el poble pla no tenim dret a oblidar tantes injúries, hem d’exigir que aquesta gent porgue, com els caragols, la mala baba que els nodreix i que responguen davant de la justícia per les malifetes que han fet... i esperar que els jutges no els tiren un capot. I el poble pla volem saber si es recuperaran mai els diners que han obtingut de males maneres, que han pispat o que han fet desaparèixer, tant el rei demèrit, com els francos, Zaplana, Rus i la colla taurina, Granados, Bárcenas... Els populars havien oblidat la frase llatina “post festum, pestum” (després de la festa, ve tot el que apesta), i acabada la festa en què s’havien instal·lat, ara no tenen prou sabó per a rentar-se la merda i apesten. Se’ls ha acabat la festa i ara passen un calvari; me n’alegre.

 Però no toquem campanes encara, perquè com els va molt la religió, coneixen tots els ressorts per a guarir-se’n. Algú d’ells compta amb un àngel de la guarda, com l’ex-ministre Fernandez Diaz, amb qui parla diàriament, un tal Marcelo. Una bona part d’aquesta fauna popular són de l’ordre de l’Opus i tenen capellans que els assessoren, absolen i asseguren el cel.

 Els qui no som creients, ni tenim la protecció de cap jutge ni d’àngels de la guarda, sols som uns pobres beneits, que no diré que estem perduts, perquè sona a derrotisme, quan encara podem combatre’ls i canviar les coses. Malgrat tot, però, sí que és veritat que estem molt fotuts…i decebuts. Encara gràcies que s’aprovarà la llei definitiva anti-franquista, al cap de tants anys!