Breus, Urbi et Orbi. IX

Textos difosos per facebook, durant novembre de 2020

L’ESTAFA DE TAFARRA (8 de novembre)

 Dir que han estafat el govern municipal és dir poc, i ho lamente, però la veritat és que el ministeri de Fomento els enganyà quan els proposà suprimir les comportes que impedien la inundació de Silla, quan baixaven les aigües d’Alcàsser i Picassent, que la carretera nacional (el desviament de l’oest) dirigia directament cap al centre del poble i la Rambla de la Independència. A canvi, Fomento faria un canal de desviament de les aigües, que dirigiria cap a Tafarra, cosa que les nostres autoritats acceptaren i celebraren innocents i ignorants.

 En març de l’any passat l’alcalde va dir “este es un gran logro, porque una vez conseguido que el núcleo urbano no se inunde tras las obras realizadas en estos cuatro años, eliminamos también el riesgo de inundación”. El regidor d’Obres i Projectes Estratègics destacava una mentida, sense saber-ho: “finalmente hemos conseguido que la Confederación y la Generalitat tomen conciencia del problema que sufre Silla con las inundaciones. Los proyectos que hicieron nuestros antecesores en el consistorio los estamos haciendo realidad pensando en el bien general”.

 Els seus antecessors, entre els quals crec que tinc dret a incloure’m i destacar-me, prioritzàvem l’eixamplament del barranc de Tafarra, amb més de 50 vegades més amplada i capacitat que l’actual, que era l’única possibilitat d’encabir totes les aigües que ens abaixen d’Alcàsser i Picassent. Les autoritats locals citades es conformaren amb un canal insuficient i deixant Tafarra com estava. El resultat ja s’ha vist: un fracàs, perquè Silla s’ha inundat més que mai... i no hem tingut les comportes que ho haurien evitat. Curiosament, amb l’obra triomfalista però mesquina de Fomento, la seua carretera (que és el que més els preocupava) s’ha inundat igualment.

La raó per la qual els “antecessors” de Felipe i de Zaragozà sempre hem exigit que les obres de desviament de les pluvials les pague Fomento són que fou el govern central i la Renfe els qui executaren tan desastrosament totes les obres que tant ens perjudiquen: el desviament de la carretera Nacional, el traçat de la via de Cullera i la pista de Silla, que han esdevingut embuts i muralles que han alterat el curs de les aigües. Recordem que amb l’ajut de les autoritats del poble, des de l’època del franquisme fins ara ,a excepció dels vuit anys del quadripartit s’ha transformat una rambla en una avinguda (de la Independència) amb canonades insuficients; s’ha permès la continua elevació de la Pista per sobre del nivell del poble (més d’un metre); s’ha permès que Renfe ofegue el barranc de Tafarra amb canonades ridícules; s’ha permès que el desviament de la carretera nacional per la part de l’oest del poble, servisca per a canalitzar l’aigua que baixa d’Alcàsser i Picassent directament cap a la Rambla, ofegant tota la part més fonda del poble; i finalment, amb les actuals autoritats s’ha permès la supressió de les comportes que evitaven les inundacions del poble, a canvi de la ridícula i insuficient actuació en Tafarra.

 

VIURE EN UN POBLE INUNDABLE (10 de novembre)

 Continuant l’article de fa tres dies, que ha causat tant d’interès, crec convenient continuar donant informació, ja que molta gent l’ha demanada. Agraïsc les bones paraules i les crítiques que he rebut i crec que açò és el que cal fer: informar el poble, defensar els interessos del poble.

 Com sabem, al nostre poble patim pluges catastròfiques amb inundacions dels carrers, cases i fàbriques. No som els únics que les patim, com acabem de veure. En aquestes circumstàncies tenim poques possibilitats d’actuar en el moment de produir-se, llevat de posar fustes i sacs a les portes, apujar mobles al pis de dalt i restar alerta mentre dura la pluja, esperant que els danys no siguen com els d’altra vegada, i l’endemà anant a veure els danys que hem patit als camps. Els danys que ens causen són enormes i cada vegada més. A Silla sempre hem patit aquests fenòmens atmosfèrics, però és en els darrers 40 o 50 anys que s’han incrementat, per tres factors: per l’increment constant de construccions urbanes i polígons industrials; per l’augment constant d’infraestructures generals pel nostre terme (carreteres i ferrocarrilas) i per la disminució de camps, que feien d’esponja absorbint la major part de l’aigua.

 Què podem fer quan ens cau a sobre una desgràcia d’aquestes? Tots ens ho passem molt malament i especialment les autoritats i els serveis de policia i de bombers que tenen la responsabilitat i no paren amunt i avall. En aquests moments podem fer ben poca cosa. Quan sí que podem fer altres coses encertades, que tenen a veure més amb la prevenció, és en el control de les actuacions urbanístiques, que evitarien tants danys. En subratllaré unes quantes, referides al nostre poble i al terme, que són extrapolables a altres pobles en les mateixes situacions que Silla.

 Com tots sabem o hauríem de saber, al llarg dels anys hem comès greus errors: 1) convertir la rambleta en una avinguda (de la Independència), sense haver fet els corresponents i suficients desaigües. RESPONSABLE, EL POBLE DE SILLA. 2) haver permès que la pista de Silla siga, a poc a poc, un metre més alta que els carrers que hi aboquen, impedint el desaigüe natural i obligant-nos a fer túnels i canonades d’evacuació. RESPONSABLE, EL MINISTERI (I NOSALTRES PER PERMETRE-HO). 3) haver permès que feren el desviament de la Carretera Nacional per l’oest del poble i que es canalitzara tota l’aigua que baixa d’Alcàser i Picassent cap a Silla, directament a la insuficient Rambla de la Independència. RESPONSABLES EL MINISTERI, ALCÀSSER I PICASSENT (I NOSALTRES PER PERMETRE-HO). 4) haver permès que el ferrocarril augmentara els obstacles d’obra dura en les seues instal•lacions, sense preveure la circulació de les aigües, com en el cas del barranc de Tafarra. RESPONSABLE, LA RENFE (I NOSALTRES PER PERMETRE-HO). 5) i ara mateix haver acceptat una proposta absolutament incorrecta per part del ministeri de Foment, per desviar les aigües que ens abaixen des dels pobles de dalt, cap al barranc de Tafarra, sense advertir que aquest és insuficient. RESPONSABLE EL MINISTERI I L’ACTUAL GOVERN MUNICIPAL (I NOSALTRES, PER PERMETRE-HO).

 Tenint en compte tot açò, en el seu moment, des de l’ajuntament s’han fet diversos projectes que resoldrien els problemes que hem dit, en tot o en part. S’han anat executant i s’han resolt molts problemes conflictius, el més evident, perquè acabem de veure-ho, el del Filato i altres. Però els projectes s’han d’executar tots o el que s’ha fet no servirà de res, i d’entre tots els més importants són l’ampliació del barranc de Tafarra i un canal tan gros com el de la Rambleta i paral•lel, que ajude a l’evacuació. Encara hi ha altres actuacions pendents, que deixarem per a un altre dia. Els projectes o avantprojectes estan a l’Ajuntament i el departament d’Urbanisme n’és sabedor; suposem que l’actual equip de govern, també hauria d’estar-ho. El Ministeri diu que ja s’han gastat molts diners amb nosaltres, però la veritat és que encara no els suficients. Si els problemes ens els han creat les obres públiques del Ministeri i la Renfe i es compliquen més encara perquè Alcàsser i Picassent no s’han ocupat de les seues aigües, com marca la llei (PATRICOVA), és evident que nosaltres no tenim capacitat per a fer front, ni la responsabilitat. La resignació i la ignorància tradicionals del poble han d’acabar i les autoritats s’han d’espavilar a exigir que ens respecten pel mal que ens han fet i ens fan. Silla és un poble inundable per tot el que hem dit.

 

RÈQUIEM PEL CAMP DE SILLA (22 de novembre)

 Que el camp està perdut, és una consideració en la qual hi ha unanimitat entre els llauradors que han arribat a l’edat de jubilar-se sense que ni els fills, ni els nets, s’hi interessen per continuar l’activitat. A més a més, si les collites no s’hi valen, perquè els costos de producció són superiors als beneficis, és natural que siguem tan catastrofistes. A Silla concretament no queden ni 20 treballadors dedicats al camp i ni per collir la taronja se’n troba gent. L’única possibilitat que la terra puga produir algun benefici és, precisament, venent-la.

 El problema és que hi ha més oferta de terres que demanda i, per tant, que la terra té un preu irrisori. Quan només fa 20 anys encara es pagava en pessetes a 750.000/1.000.000, la fanecada actualment els preus han abaixat un 50% o més. Com només queden viudes de llauradors i fills i filles, és natural que les terres acaben llogant-se per a fer plantons de vinya, o per a plantar creïlles, cebes i alls per a l’exportació, que exploten els pocs joves que queden vinculats a l’activitat, si no és malvenent-se. El futur, doncs, és insegur per no dir negre. Altra cosa seria que els pocs joves que s’hi dediquen organitzaren el que no saberen fer els pares i els iaios: cooperatives i concentracions parcel·làries.

 Quan jo vaig poder fer alguna cosa, com regidor d’agricultura i alcalde i des del Consell Agrari, ho intentí i vaig fracassar; ni la concentració dels tancats i basses d’arròs fou possible, malgrat que comptàvem amb ajuts considerables d’Europa. La desconfiança dels mateixos llauradors, pel poc o nul interès històric dels governs, també actuava a la contra. I és una llàstima, perquè el nostre camp té les condicions naturals i sols li falta gent que s’organitze i el treballe.

 

 FATÍDIQUES INFORMACIONS SOBRE TAFARRA  (30 de novembre)

 Haver acceptat que Fomento, per salvar la carretera, haja fet una intervenció errònia en el desviament de les aigües que abaixen d’Alcàssser, Picassent i Silla/oest, ens condena a patir les inundacions, ara més que mai. El consentiment que ha obtingut el ministerio de l’actual ajuntament l’hem de considerar de fatídic i inapropiat, perquè les aigües no es poden desviar a la séquia de Tafarra, que és actualmente el que era un barranc, si no s’amplia el seu caixer, com es preveia en els projectes que hi ha dipositats a l’Ajuntament i que els arquitectes i responsables d’obres del poble coneixen des de fa anys.

Com la fatídica intervenció portava implícita la desaparició de la comporta que els sillers havíem hagut de posar-nos, per a tancar-la en els casos d’inundacions, ha passat, que hem hagut de patir la darrera inundació i que continuarem patint totes les que es produïsquen d’ara endavant. Fins ara, cap alcalde havia cedit a les pressions del ministeri, fins que ho ha fet l’actual equip, que en seran responsables, concretament l’alcalde.

 Els veïns i veïnes de Silla tenim el dret a conèixer un informe tècnic complet i no l’incomplet que s’ha fet. Necessitem qu se’ns explique el comportament dels diversos elements lligats a l’obra que ha fet el ministeri de Foment i que s’avaluen els danys que hem patit i, sobre tot, necessitem saber quin era el càlcul de previsions, la resposta de la nova bassa de contenció, el canal d’evacuació, el funcionament de les noves comportes, el cabal actual de Tafarra i les previsions per a augmentar-lo. I també serà important saber qui tindrà el control de tancar i d’obrir les noves comportes, cosa que fins ara tenia l’ajuntament i ara sembla que hem perdut.

 A Silla s’ha fet molt de treball relacionat amb el problema i disposem d’estudis importants fets per enginyers qualificats, com així mateix de la legislació que ens protegeix i que han incomplert en les obres públiques del Ministeri i de la Renfe, i que incompleixen els nostres pobres veïns (llei Patricova). I encara és tot molt pitjor si tenim en compte que continuen dissenyant noves obres públiques, concretament de Renfe, i ampliant polígons industrials i urbans. Tot plegat ens situa, de manera permanent, sota l’amenaça de més inundacions, que es preveuen cada any més freqüents i més intenses.

 Cal doncs que prenguem consciència de la dimensió del problema i que ens fem forts en les nostres justes exigències, com havíem fet fins ara. Per començar, hauríem de comptar amb l’assessorament de l’equip que ha treballat durant més de 20 anys al nostre poble, concretament de l’enginyer Juan Antonio Ramiro Galvez, perquè no es repetisquen actuacions errònies com la que ha autoritzat l’ajuntament i perquè es continue amb els projectes, fonamentalment en l’ampliació de Tafarra i altres actuacions en els desviaments d’aigües que s’havien previst.