dimarts, 15 de desembre de 2020

NADALS EN PLENA PANDÈMIA

 

 NADALS EN PLENA PANDÈMIA

 Publicat a SAÓ el 5/12/2020    el Repunt 48

M’escriu l’entranyable amiga Carme que estava recordant les vegades que xerràvem sobre el bé i sobre el mal, quan érem joves i estudiàvem a la Universitat. Aleshores ja manteníem el mateix rebuig a la hipocresia dels polítics i del clero del règim franquista i ens agradava denunciar la contradicció entre el que deien i el que feien; ara continuem en la mateixa posició, contra els polítics franquistes camuflats de demòcrates de tota la vida i contra els falsos clergues camuflats de santes persones. Carme i jo som amics des de la Universitat i ens tenim voler i confiança. La vida ens ha anat potser com ens mereixíem, ni bé ni malament del tot i en això hem tingut sort i no com tanta gent que ha sofert tantes calamitats, com els immigrants clandestins i fugitius de les guerres i la fam que venen com poden a la vella i hipòcrita Europa cercant treball i que Europa no acull com hauria de fer.

Em recorda que discutíem si es poden fer bé les coses per fer el bé, i a canvi de res, perquè fer el bé a canvi d’un premi celestial és un acte d’egoisme, pensàvem. Els dos ens vam epicuritzar i llegint textos filosòfics descobrírem Simone Weil, una filòsofa francesa turmentada per les cabòries místiques i pel mateix tema del bé i del mal, que nosaltres. Com estava molt de moda la literatura francesa i nosaltres era l’única llengua estrangera que manejàvem, ens afrancesàrem molt i fins i tot férem un viatge a París (1965), dissimulant com podíem, on tastàrem l’ambient preparatori del maig del 68 (barri llatí, Sartre, Simone de Beauvoir, Camus, Brassens…).

Ara, en ple debat sobre les festes de Nadal, que sempre hem odiat, parlem del contrasentit que té fer cap festa amb la pandèmia tocant a les nostres portes. La societat viu perplexa i desorientada per la incidència de la pandèmia que assola el món i contra la qual encara no s’ha trobat remei, encara que els esforços de la investigació són impressionants i s’estan superant tots els entrebancs que són lògics i necessaris en aquestes situacions, en centenars de laboratoris de tot el món, “menys en Espanya, m’adverteix Carme, perquè l’històric i carpetovetònic menyspreu per la ciència, per part de tots els governs, ha fet i fa que els nostres joves universitaris continuen marxant a l’estranger”. Crec que l’esforç d’algunes televisions per localitzar investigadors formats a les nostres universitats, que treballen en laboratoris molt prestigiosos de tot el món, on si que s’investiga, perquè ens expliquen el que fan i ens donen la seua opinió, és molt interessant i deixa amb el cul a l’aire els promotors de la marca España i les bufes dels patriotas.

També coincidim a denunciar que per reduir l’impacte de la pandèmia, per un costat es facen crides a la contenció, a la reclusió i a la reducció dràstica de contactes fora de l’estricta família o allegados (Carme es pregunta si amb allegados volen dir la querida i el querido i el ministre Illa ha confirmat que són les parelles de fet). Se’ns autoritza a cantar poc i a besar-nos gens; a reunir-nos poques persones, segons cada autonomia, a viatjar poc… Per altre costat, els mateixos governs que ens exigeixen fer bondat i que ens multen si no, inviten el veïnat a tot el contrari, enlluernant monuments, carrers i places, amb grans avets artificials de lluminàries i coloraines amb què, com en una competició sobre qui la té més llarga, els polítics competeixen… Carme està convençuda que el contradictori comportament dels polítics és perquè creuen que aquestes despeses es traduiran en vots i per això, com no paguen ells sinó l’erari públic, no tenen el més mínim pudor a augmentar-les, “com si cada bombeta fora un vot. L’alcalde de Vigo és el pitjor exemplar d’aquesta colla d’imbècils”.

Encara no han arribat els dies clau, però aviat veurem pels carrers tot de pares Noëls tocant la campaneta i fent ho, ho, ho. La gent ha de venir a comprar, diuen els responsables dels grans magatzems, molt preocupats perquè enguany no faran tanta caixa, però ja se sap que tenen molta gola i mai en tenen prou. Carme pensa que aprofiten que la gent ha d’anar un poc més controlada i conduïda pels carrers i per l’interior de les grans superfícies, per a retratar-nos amb drons i artefactes ocults, i poder-nos classificar, contrastant les noves dades que obtinguen amb les que ja tenen de tots nosaltres als seus superordinadors; o siga que faran com el govern xinès.

Enfront de tot el dispendi dels nostres governants, des dels pobles més menuts a les ciutats, diputacions, autonomies, el govern estatal, la casa real, l’església triomfant, etc. algunes veus reclamen més sentit comú, perquè hi ha moltíssima gent que no poden ni menjar, que no tenen on viure, ni com escalfar-se… Especialment les criatures són els qui més pateixen la situació dramàtica en què viuen. No em referisc únicament als pobles subsaharians, als del sud i del centre d’Amèrica, els del sud-est d’Àsia… La misèria la tenim més prop, pràcticament al costat de casa, com a Badalona on més de 200 persones viuen en una situació d’abandonament total sense que ni l’ajuntament (el PP de l’energumen alcalde Albiol), ni la Generalitat (els nostres, mira tu) facen res per a solucionar la situació, com hem vist a la televisió arran de l’incendi de la nau abandonada on s’amuntegaven i on n’han mort uns quants  (?). Què menjarà aquesta gent cada dia i els dies de Nadal? Qui vacunarà aquesta gent contra el virus? I qui els vacunarà contra la fam i la misèria? Qui durà els xiquets a escola? Quin futur els espera?

Arribats en aquest punt Carme m’adverteix que estem on estàvem fa 50 i 60 anys, perquè ni hi ha justícia, ni manera d’endreçar tota la merda del món, perquè l’ONU no funciona, ni el Consell d’Europa, i que pel que ens pertoca, ací sols funciona que campi qui pugui, que diuen a Barcelona. Li dic que s’ha oblidat de queixar-se de Déu, que tampoc funciona i que sols serveix de coartada o tapadora dels poderosos, que els propers dies llançaran missatges d’esperança (sic), evidentment falsos. Ni Carme ni jo escoltarem al rei actual, com hem fet sempre, començant per Franco, que abominàvem, seguint pel rei que imposà Franco i que ha resultat ser un facinerós, o siga el rei que hagué (que es pronuncia ka-gué).

Estem d’acord que celebrar cap festa de Nadal, ni de Cap d’Any, ni de Reis, enmig de la pandèmia i amb tantes precaucions que s’han de seguir, és un despropòsit i que s’hauria d’haver optat per prescindir de tota la parafernàlia que fa al cas. No hauria passat res de l’altre món, sinó d’aquest, guardar un dol general per la gent que ha mort i pels que estan malalts i encara no saben com acabaran… També que és un contrasentit ordenar que la gent adopte actituds de moderació i de reclusió quasi absoluta, mentre els carrers i els comerços inviten a tot el contrari.

A València, a més a més, sempre hi ha un premi a punt de dir la seua, el cardenal  Canyissars. Diu que la llei de l’eutanàsia, és perversa, malgrat que l’han aprovada al Congrès, la qual cosa vol dir que també entén que són perversos els nostres diputats. Quin personatge més curiós que s’oposa a les lleis que emanen del Congrés. Aquest home ja sabem que és molt reaccionari i ja s’ho farà, però és que també és antidemòcrata i de la mateixa manera que alerta contra els pobres immigrats que no tenen on caure morts, perquè “no todos son trigo límpio”, es posiciona a favor de les tesis voxistes, copiant-los els discursos; prega per Espanya i s’oblida que els fidels valencians volen pregar en valencià  i no tenen el missal per la seua culpa; té una capa  magna quilomètrica i no la reparteix entre els pobres morts de fred, com féu sant Martí amb la seua.  Només faltava que trobe pervers que s’ajude a morir en pau els malalts que volen morir sense patir i dignament…

En aquestes circumstàncies desitge a Carme, a tots els amics i els seus allegados (jo no tinc cap allegada), i als homes i les dones de bona voluntat (especialment la gent que fa SAÓ i els sanitaris) un 2021 millor que enguany, o siga que queden exclosos de la meua felicitació, entre altres, Trump, Bolsonaro, Ayuso, Johnson, la colla d’Abascal, Casado i Canyissars. I desitge i recomane que fem bondat i que, qui així ho vulga, puga sentir-se ateu sense por a la inquisició. Salut i República per a tots.