CORRUPCIÓ A MIAMI... I A SILLA

Article publicat al Punt de Silla, de maig de 2008

La política, que és la gestió dels assumptes públics, pot exercir-se honestament i democràticament, o pel contrari, pot exercir-se indecentment i antidemocràticament, o siga de manera tèrbola, per no dir bruta del tot, segons si els polítics actuen moguts per interessos socials o per interessos personals. Lamentablement, en la societat en què vivim, encara poc experimentada en l’exercici de la democràcia, poden donar-se casos d’enganys i de corrupcions, com el transfuguisme. Així, persones que es presenten en la llista d’un partit, posteriorment l’abandonen, però sense renunciar al càrrec. En conseqüència, els electors se senten enganyats i amb raó.
A Silla tenim dos casos, el més actual el de Machancoses (que ha abandonat el PP) i abans el de Felisa (que abandonà EU). Com en els dos casos qui ha eixit beneficiat és Baixauli (no tenia majoria absoluta i amb els trànsfugues l’ha aconseguida), hem de concloure, com feien els romans, que el responsable dels dos casos de transfuguisme ha estat Baixauli, i, com diuen els italians, se non é vero é ben trobato (que vol dir que si no és així ho sembla) Si ens contaren casos de transfuguisme a Miami no ens preocuparia, però com es tracta de Silla, això ja són altres calces. Altra cosa és saber qui diu la veritat.
També és molt greu el que passa amb el MagaziM (o siga el BIM) que edita l’Ajuntament. A la vista està que és un pamflet (mal fet i mal escrit) al servei de l’alcaldia (que és qui més ix, fins amb 9 fotos!) i això és una deshonestedat. I damunt els socialistes s’atreveixen a acusar el Punt de ser un libel! Anem a pams: el Punt no el paga el poble i el MagaziM sí; aquesta és una primera diferència. Al Punt escriu qui vol i al MagaziM municipal, no. Mentre governava el quatripartit, l’Ajuntament pagava 4 pàgines del Punt per a informar objectivament de la gestió municipal; ara tot el MagaziM serveix per a “informar” solament d’allò que interessa a l’alcalde... És a dir, el MagaziM no és democratic, com tampoc ho és qui actua d’aquesta manera (Baixauli)
Per què li tenen tanta por a la democràcia? Què volen amagar amb tant de recel? Quin complex de culpabilitat els rossega el cor? I això que no toque el tema dels costos de les publicacions municipals, perquè no compare el que ens costava el Punt, quan governava el quatripartit, i el que ens costa ara el famós MagaziM. Això, el regidor del Bloc, Josep Lluís Melero, ho té tan clar que ja s’encarregarà de fer-ho públic. A mi em preocupa més la moralitat, perquè Silla no pot ser... Miami.

xoriços i xoriços

Article publicat al setmanari El Punt, de4 de maig de 2008

XORIÇOS I XORIÇOS

No sé el que deuen pensar els lectors, però a mi em condiciona molt el preu de les coses, i si m’ofereixen res que siga bo, bonic i barat, sé que no serà de primera qualitat; per tant, no proteste dels resultats si en lloc d’un bon xoriç del Guijuelo em conforme de comprar qualsevol embotit, perquè com que sóc jo qui s’arrisca i qui paga, m’he de callar si els resultats són deplorables. Ara bé, si em volen cobrar com a bo el que no ho és, això ja són figues d’un altre paner. Lamentablement, en aquest món de xoriços i de pinxos de barri, de pseudodemòcrates, de corsaris disfressats de nacionalistes i de sants varons, no et pots fiar de ningú, perquè d’on menys t’ho esperes t’ix un Josémariaeltempranillo com Roldan, un pollastre de corral com Zaplana, un furtamantes com Berlusconi, un José Bono, un cardenal Gasco o un descarat com Eliseu Climent, venent-te la burra. I cal obrir l’ull, perquè, en efecte, hi ha gent que compra la burra (col·laboracions, subscripcions, quotes, vots...) i després tot són lamentacions. Jo ja fa temps que vaig obrir els ulls i envií uns i altres a fer la mà: els polítics corruptes, la beateria, l’espanyolisme més coent i els soi-disant nationalistes. Tots a la merda! El que passa és que no se’n van. Per exemple, la vergonya nacional que és Eliseu Climent, cobrant enormes quantitats d’euros de la Generalitat de Catalunya, segons la informació inicialment donada per un periòdic de Girona i reproduïda en el Levante; a hores d’ara no sé si Hisenda ha posat mà o no en l’assumpte i això que encara queden per aclarir les subvencions de la Generalitat Valenciana i dels governs Balear i d’Andorra, l’espanyol, les Diputacions, els Ajuntament, bancs, institucions... Els nacionalistes, evidentment, tenim tot el dret del món a demanar-nos qui controla aquests donatius i a què es destinen, perquè Climent actua com un salvapàtries, sense que ningú l’haja nomenat pro cònsol de res... El meu consell és que controleu el xoriço que compreu!

LES MANS BUIDES

Article publicat a l'edició d'El Punt de Silla, del mes d'abril de 2008

LES MANS BUIDES

Malgrat que la periodista del Punt (Raquel) s’entesta a posar-me una fotografia jovial, en aquesta columna mensual, realment no tinc cap motiu ni per a riure ni per a somriure, sinó més aviat per a posar cara de malhòstia o de llàstima. Sent llàstima per moltes coses: pel món, l’ecologia, pels tibetans, per Palestina... però també pel meu poble, o siga per Silla. Quina llàstima de poble, amb tots els projectes parats (desaigües, obres públiques, el Port, la restauració de l’església, el multifuncional, l’escola taller, les Monges... i a un mes de complir-se un any de l’actual govern). Supose que els tres anys que queden fins les properes eleccions (i no vull ser catastrofista), seran igual d’estèrils i, com m’estime Silla, ho lamente per Silla. I m’agradaria equivocar-me i que, per algun miracle, hi haguera alguna reacció positiva en l’actual govern. Però tinc una gran desconfiança.
Comence pel cas de Francesc Romeu, jove a qui li vaig barrar el pas a l’alcaldia (1999) amb la maniobra del quatripartit. Com ja li vaig donar les explicacions que feien al cas i com, entre altres coses, el seu fracàs local li obrigué les portes de Madrid, ja no cal dir res més sobre el tema. Però, es dóna la circumstància que Romeu és, possiblement, el proper secretari general dels socialistes i candidat a la Generalitat, i els socialistes locals, en lloc d’alegrar-se i recolzar-lo, l’ataquen i intenten desprestigiar-lo... On s’ha vist una cosa igual? Això sols se li ocorre a Baixauli, amb l’assessorament de Roman Santos, Porras i etcètera. Evidentment, ni tenen sentit comú ni coneixen les bones maneres. Si finalment guanya Romeu, Silla es quedarà amb un pams de nassos, com en tantes coses.
Continue, ara constatant que la guerra de Baixauli contra la Renfe ha quedat en res, en una fatxenderia de l’alcalde i prou; de tota manera, podem preguntar-nos si això ha tingut alguna conseqüència negativa per a la Bega... M’hi fixe en els carrers i els trobe més bruts que mai (supose que el bocamoll de V. Navarro també ho estarà veient). Em conten del disgust dels comerciants per la taxa del fem. Em diuen els usuaris del Port que tot continua parat. M’expliquen els ensenyants (Consell Escolar) que estan pitjor que mai. Em manifesten el seu disgust molts funcionaris municipals, que han vist les seues esperances frustrades, mentre gerents, alts funcionaris (alguns, nous de trinca) i bruixes voladores, fan i desfan. Segons els amos del cinema King, no hi ha res de res. La piscina coberta té uns problemes tècnics, des de fa un any, que el govern és incapaç de solucionar... I per tant, sent llàstima, perquè el poble no es mereix tant de calvari, encara que el poble això és el que ha votat...

MARIANO

MARIANO

No va de Rajoy (ja en té prou amb l’Aguirre), sinó d’un simpàtic romanès que he conegut. Ho explicaré i ràpid. Per qüestions que no fan al cas, havia de comprar uns mobles i vaig anar a Sedaví (el bressol del moble), a una de les grans botigues; sense triar massa, observí el preu, i com que em feien el pes, paguí i esperí que me’ls portaren a casa i me’ls instal·laren. Quina sorpresa, o sèrie de sorpreses: la taula i les cadires venien de Liverpool, una prestatgeria era francesa i un armari alemany; els transportistes i muntadors, romanesos! A veure què en diu Camps, d’això! M’enrotllí amb els romanesos i, naturalment, una primera pregunta fou: enteneu el valencià, o el parleu? La resposta ens afecta a tots: “lo entiendo un poco, però es que a mi nadie me habla en valenciano”. És clar? Qui té la culpa que els romanesos, i els moros, i els negres, i els xinesos... no parlen en valencià? Nosaltres! Ningú més. Per descomptat que la Generalitat d’ací baix no fa com la de dalt i no ajuda, però encara que ho fera, si els valencians i les valencianes no els parlem en valencià als immigrants, no s’integraran... i cada dia n’hi haurà més gent immigrada treballant entre nosaltres... als quals els parlarem en castellà. És una barbaritat. Ja ho férem fa anys amb els andalusos, extremenys, murcians. La tercera sorpresa fou quan m’explicaren que d’això d’invitar-los a tornar a Romania, que estava fent el seu govern, que res de res, que ells ací estaven molt bé i no se’n tornaven per res del món. Finalment, el major, el que dirigia la maniobra, em donà el seu nom, és a dir ens el donàrem: “Jo em dic Pep”, que li faig. “Y yo Mariano”. “Serà Marian, en romanès Marian”. “Pues aquí soy Mariano”. És més clar que l’aigua: Marian es queda entre nosaltres per treballar, i, farà fallera la seua filla (ell ja és del València), és diu Mariano i no parla valencià perquè ningú li parla en valencià. Així que, per aquest camí, aviat podrem dir en romanès “tot sa pierdut”, o siga que tot s’ha perdut!