FRANCO NO TÉ GARROFERA
Al meu reportatge sobre Jerusalem (Presència de 5 de setembre passat) afirmí que no havia volgut visitar el Jardí dels Justos del Yad Vashem “perquè n’hi ha una (garrofera) dedicada a Franco”. Sembla que no és veritat, que hauria pogut passejar-m’hi sense cap temor a trobar-me una cosa que, només de pensar-la em repugnava: que se li hagués fet cap reconeixement a Franco, en un lloc destinat a homenatjar les persones que havien ajudat els jueus durant l’Holocaust; o sigui, que Franco no hi té cap memorial. Quin descans! Quan torni a Jerusalem, hi aniré, doncs. Ara bé, per què havia decidit, de bestreta, no anar-hi? És el que tracte d’esbrinar, perquè en alguna publicació havia llegit tal cosa i l’havia donada per certa. Així que ara intento localitzar la publicació on ho havia llegit, que ha de ser en algun article publicat enguany mateix; agrairia, doncs, que si algun lector en té notícia, me la faciliti. També és veritat que, de Jerusalem estant, fiu la corresponent observació a un amic jueu i no m’ho va desmentir, sinó que em donà alguna excusa, i això encara m’afirmà més en el meu error.
Haig d’agrair l’interés que han posat a aclarir el tema, tant a la senyora Carmen Gonzàlez Arenas, com al senyor Jordi Saborit, de Sant Boi de Llobregat, posant-se en contacte amb els responsables del Museu i demanant-los si era cert o no el que jo havia publicat i com per la resposta que han rebuda és evident que jo no estava ben advertit, ho accepto. Els dono, doncs, les gràcies més sinceres i demano disculpes a qualssevol lectors que s’hagin vist sorpresos per les meues paraules.
Al meu reportatge sobre Jerusalem (Presència de 5 de setembre passat) afirmí que no havia volgut visitar el Jardí dels Justos del Yad Vashem “perquè n’hi ha una (garrofera) dedicada a Franco”. Sembla que no és veritat, que hauria pogut passejar-m’hi sense cap temor a trobar-me una cosa que, només de pensar-la em repugnava: que se li hagués fet cap reconeixement a Franco, en un lloc destinat a homenatjar les persones que havien ajudat els jueus durant l’Holocaust; o sigui, que Franco no hi té cap memorial. Quin descans! Quan torni a Jerusalem, hi aniré, doncs. Ara bé, per què havia decidit, de bestreta, no anar-hi? És el que tracte d’esbrinar, perquè en alguna publicació havia llegit tal cosa i l’havia donada per certa. Així que ara intento localitzar la publicació on ho havia llegit, que ha de ser en algun article publicat enguany mateix; agrairia, doncs, que si algun lector en té notícia, me la faciliti. També és veritat que, de Jerusalem estant, fiu la corresponent observació a un amic jueu i no m’ho va desmentir, sinó que em donà alguna excusa, i això encara m’afirmà més en el meu error.
Haig d’agrair l’interés que han posat a aclarir el tema, tant a la senyora Carmen Gonzàlez Arenas, com al senyor Jordi Saborit, de Sant Boi de Llobregat, posant-se en contacte amb els responsables del Museu i demanant-los si era cert o no el que jo havia publicat i com per la resposta que han rebuda és evident que jo no estava ben advertit, ho accepto. Els dono, doncs, les gràcies més sinceres i demano disculpes a qualssevol lectors que s’hagin vist sorpresos per les meues paraules.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada