Quina parella!
Parlaré alhora del conseller d’Educació, Mr. Mulberry’s Fountain, i del Cardenal García, perquè com fan el burro alhora, pràcticament els tinc fixats al pensament com dos malsons entrelligats. De fet, crec que les decisions que prenen, tant l’un com l’altre, són perfectament intercanviables, perquè prohibir que l’abat de Poblet faça missa a València en català (decisió del cardenal) se li hauria pogut acudir perfectament al conseller, de la mateixa manera que l’esperpèntic caos sobre l’Educació per a la ciutadania l’hauria pogut organitzar Sa Eminència. Són una parella de burros integrals, a més d’uns mentiders i feixistots de la mateixa espècie. Ara, a mi el que em preocupa és com responem els valencians a les imposicions i a la dictadura d’aquests personatges, perquè això sí que és dramàtic. Tinguem en compte que els valencians hem votat majoritàriament pels populars a les eleccions, i hem optat, majoritàriament, per l’acatament a la jerarquia eclesiàstica catòlica. Els docents i els cristians que no combreguem amb les idees d’aquests dos individus i que hem optat per manifestar-ho, som minoria, perquè la por a donar la cara té tremolant la major part de la parròquia i del funcionariat. Mirant el panorama em pregunte: on han anat a parar els ensenyants, pares i mares, institucions, partits que donàrem la cara contra les decisions de la Conselleria de l’època de Peris Soler i la Cabanes (1980-81-82)? També aleshores es dictaren ordres lesives i verinoses contra la llengua i contra el País, però protestàrem, isquérem al carrer, els férem recular, i, sobre tot, els desobeírem. I l’arquebisbat s’oposà que es fera algun missal en valencià, però Pere Riutort tirà avant i el publicà. Vingué, però, l’etapa socialista (1983) i amb l’excusa de posar-ho fàcil a Ciscar, es desmuntaren les organitzacions de la resistència, alguns es col·locaren a la Conselleria i altres es dedicaren a rebre subvencions. I així començà el daltabaix, que encara no ha parat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada