TORNEN MONSTRES
Al País Valencià estem, ara, pitjor que amb Franco. Mireu l’estament que vulgueu i trobareu corrupció -el cas Fabra és d’antologia i quan Se’n farà un film tindrà més èxit que el d’El Padrí, de Coppola-; demagògia i tergiversacions feixistes -amb els temes de la llengua, de la història, de l’aigua, de la memòria històrica...-; malversació de fons públics -en lloc d’inversions en educació i sanitat, s’han invertit milions en ostentació ufana, o siga esdeveniments i bufes de pato-. Però, per què passa tot açò, i més, a València? Doncs perquè els populars -en realitat, franquistes transvestits de demòcrates circumstancials- ho governen tot amb majoria absoluta: la Generalitat, les Diputacions i la major part dels ajuntaments. I mantenen una connivència total amb l’església -quins elements més tètrics ses eminències cardenalícies!- . I naturalment estan molt a bé amb les organitzacions patronals i amb la banca i les caixes d’estalvi -que sempre estan al sol que més calenta-. I, sobre tot, perquè a València l’oposició fa més llàstima que por...
Lògicament, en aquesta situació, el PP pot permetre’s espectacles de terror com els que acaben de protagonitzar en el seu Congrés, on el seu líder ha estat aclamat, alerta!, amb la mateixa unanimitat que les aclamacions que València oferia a Franco. Podrien haver optat per dissimular-ho, en el congrés que acaben de celebrar, i haver-se repartit uns vots crítics, de manera que Camps sols haguera guanyat per una ampla majoria, però han optat per tirar al recte i demostrar que continuen pensant com en l’època de Franco, que el caudillo és qui mana perquè és el caudillo i, per tant, poca broma i a votar: visca Camps i arriba España! Què feliços que estaven el Rajoy, l’Aguirre, l’Arenas... i quina enveja que sentirien, perquè el somni d’aquesta gent és ser aclamats com a caudillos. Mira que si els budistes tenen raó i que el mateix Franco, Mussolini, Hitler, Pinochet... s’han reencarnat i el que hem vist a València és el retorn d’aquells monstres de la història!
Al País Valencià estem, ara, pitjor que amb Franco. Mireu l’estament que vulgueu i trobareu corrupció -el cas Fabra és d’antologia i quan Se’n farà un film tindrà més èxit que el d’El Padrí, de Coppola-; demagògia i tergiversacions feixistes -amb els temes de la llengua, de la història, de l’aigua, de la memòria històrica...-; malversació de fons públics -en lloc d’inversions en educació i sanitat, s’han invertit milions en ostentació ufana, o siga esdeveniments i bufes de pato-. Però, per què passa tot açò, i més, a València? Doncs perquè els populars -en realitat, franquistes transvestits de demòcrates circumstancials- ho governen tot amb majoria absoluta: la Generalitat, les Diputacions i la major part dels ajuntaments. I mantenen una connivència total amb l’església -quins elements més tètrics ses eminències cardenalícies!- . I naturalment estan molt a bé amb les organitzacions patronals i amb la banca i les caixes d’estalvi -que sempre estan al sol que més calenta-. I, sobre tot, perquè a València l’oposició fa més llàstima que por...
Lògicament, en aquesta situació, el PP pot permetre’s espectacles de terror com els que acaben de protagonitzar en el seu Congrés, on el seu líder ha estat aclamat, alerta!, amb la mateixa unanimitat que les aclamacions que València oferia a Franco. Podrien haver optat per dissimular-ho, en el congrés que acaben de celebrar, i haver-se repartit uns vots crítics, de manera que Camps sols haguera guanyat per una ampla majoria, però han optat per tirar al recte i demostrar que continuen pensant com en l’època de Franco, que el caudillo és qui mana perquè és el caudillo i, per tant, poca broma i a votar: visca Camps i arriba España! Què feliços que estaven el Rajoy, l’Aguirre, l’Arenas... i quina enveja que sentirien, perquè el somni d’aquesta gent és ser aclamats com a caudillos. Mira que si els budistes tenen raó i que el mateix Franco, Mussolini, Hitler, Pinochet... s’han reencarnat i el que hem vist a València és el retorn d’aquells monstres de la història!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada