El Chiquito del PP
Les protestes de tot el món educatiu, per les desafortunades paraules amb què el president de la Diputació ha amenaçat els ensenyants, i les denúncies judicials dels sindicats haurien de fer pensar als responsables populars que Rus ha passat de la ratlla, i, per tant, haurien de disculpar-se i fer-lo callar. Si no ho fan, es convertiran en coresponsables d’una de les incitacions a la violència més aberrants que s’han promogut al País Valencià, des que tenim democràcia. Confie que, a hores d’ara, algun correligionari d’aquest senyor li deuen d’haver dit que ha sigut molt burro mostrant-se en públic histriònic, ignorant i feixista, i de manera tan estúpida com gratuïta; li deuen haver dit, supose, que havia d’haver callat i, fins i tot, algú li pot haver dit que certes coses es pensen, però no es diuen. Si ningú, des de dins, li ha dit res, Mare de Déu!, la cosa pinta molt malament, per a ells... i per a nosaltres. El senyor Rus, que no conec però que me l’imagine per les paròdies del Butifarra, es mereix també que algú li trenque la cara, proposta aquesta que faig que no és res en comparació de la seua: “S’ha de rematar els mestres que diuen aleshores i gairebé”. És clar, evidentment, que a la banda on sóc hi ha més educació i més sentit comú i que, a tot estirar, a algú se li ha ocorregut rebatejar el senyor Rus com el Chiquito de la Costera i prou, a riure; però, per la part d’ells, que vagen alerta amb el que aconsellen, perquè algú s’ho pot prendre al peu de la lletra, no debades han estat adoctrinats amb consignes de l’estil Goebbels: “Quan sent la paraula cultura, agafe la pistola”. Però açò, que és tan greu, encara no ho és tot, perquè també hi ha atacs contra la llengua, sibil·lins i de més profunditat, del mateix secretari general socialista, Alarte, ordenant als seus acòlits diputats que votaren contra l’Institut Ramon Llull. D’això en parlaré la propera setmana, perquè Rus i Alarte confirmem la meua hipòtesi d’un puntelló o dos als collons? D’això ja en vaig escriure però ho explicaré més bé.
Les protestes de tot el món educatiu, per les desafortunades paraules amb què el president de la Diputació ha amenaçat els ensenyants, i les denúncies judicials dels sindicats haurien de fer pensar als responsables populars que Rus ha passat de la ratlla, i, per tant, haurien de disculpar-se i fer-lo callar. Si no ho fan, es convertiran en coresponsables d’una de les incitacions a la violència més aberrants que s’han promogut al País Valencià, des que tenim democràcia. Confie que, a hores d’ara, algun correligionari d’aquest senyor li deuen d’haver dit que ha sigut molt burro mostrant-se en públic histriònic, ignorant i feixista, i de manera tan estúpida com gratuïta; li deuen haver dit, supose, que havia d’haver callat i, fins i tot, algú li pot haver dit que certes coses es pensen, però no es diuen. Si ningú, des de dins, li ha dit res, Mare de Déu!, la cosa pinta molt malament, per a ells... i per a nosaltres. El senyor Rus, que no conec però que me l’imagine per les paròdies del Butifarra, es mereix també que algú li trenque la cara, proposta aquesta que faig que no és res en comparació de la seua: “S’ha de rematar els mestres que diuen aleshores i gairebé”. És clar, evidentment, que a la banda on sóc hi ha més educació i més sentit comú i que, a tot estirar, a algú se li ha ocorregut rebatejar el senyor Rus com el Chiquito de la Costera i prou, a riure; però, per la part d’ells, que vagen alerta amb el que aconsellen, perquè algú s’ho pot prendre al peu de la lletra, no debades han estat adoctrinats amb consignes de l’estil Goebbels: “Quan sent la paraula cultura, agafe la pistola”. Però açò, que és tan greu, encara no ho és tot, perquè també hi ha atacs contra la llengua, sibil·lins i de més profunditat, del mateix secretari general socialista, Alarte, ordenant als seus acòlits diputats que votaren contra l’Institut Ramon Llull. D’això en parlaré la propera setmana, perquè Rus i Alarte confirmem la meua hipòtesi d’un puntelló o dos als collons? D’això ja en vaig escriure però ho explicaré més bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada