WANDERING
Com s’ha posat de moda fer noves paraules amb el gerundi anglosaxó –ing, que de vegades són innecessàries, perquè tenim les nostres pròpies (monitoring, monitoritzar; renting, llogar; travelling, viatjar) jo m’he inventat wandering, que vol dir “deixar-se dur, vagarejar, passejar sense premeditació...” Jo faig wandering, ara que tinc algun dia sense obligacions, prenent el primer metro que passa, fins arribar a qualsevol lloc poc conegut o poc habitual: Tossal del Rei, Massamagrell, Burjassot, Bétera, Llíria... He de dir que com que tinc més de 60 anys (prou més) m’han fet un passe que em costa 9 euros al mes, amb el qual puc anar on vullga i quan vullga, sense cap limitació. Així que vaig on siga, em passege tranquil·lament, veient façanes, aparadors, mercats, comprant alguna coseta del camp -m’encanta que els llauradors venguen coses a la porta de casa-, si tinc ganes faig un esforç major -pujar a Sant Miquel, a la Mare de Déu de Montiel...-; pegue un mosset en qualsevol bar desconegut, menjant una truita desconeguda, bevent un vi desconegut; no conec ningú, ni falta que fa -si es dóna la casualitat i em trobe amb algun conegut, quin error, per no dir quina desgràcia-. Quan em canse i més o menys he fet uns quants quilòmetres de wandering, busque una nova parada del metro i me’n torne. El meu metge ho aprova. Bé doncs, vull aprofitar per a denunciar que una de les coses que intente fer, entrar en alguna església a veure alguna cosa interessant, no ho puc fer gairebé mai, perquè solen estar tancades. Què estaran fent els rectors, a les 10 del matí? Per què no tenen les portes obertes, almenys una horeta? La gent sense fe, podríem tindre l’ocasió de veure-hi unes pintures, unes imatges, del patrimoni diocesà, mentre que la gent amb fe podria practicar-hi, mentre els rectors més espavilats, que tenen un altaret amb espelmes, podrien recaptar algun euro extra -jo, no puc resistir-me d’encendre’n una a les animetes del purgatori-. Llance la idea, amb l’esperança que ho estudien
Com s’ha posat de moda fer noves paraules amb el gerundi anglosaxó –ing, que de vegades són innecessàries, perquè tenim les nostres pròpies (monitoring, monitoritzar; renting, llogar; travelling, viatjar) jo m’he inventat wandering, que vol dir “deixar-se dur, vagarejar, passejar sense premeditació...” Jo faig wandering, ara que tinc algun dia sense obligacions, prenent el primer metro que passa, fins arribar a qualsevol lloc poc conegut o poc habitual: Tossal del Rei, Massamagrell, Burjassot, Bétera, Llíria... He de dir que com que tinc més de 60 anys (prou més) m’han fet un passe que em costa 9 euros al mes, amb el qual puc anar on vullga i quan vullga, sense cap limitació. Així que vaig on siga, em passege tranquil·lament, veient façanes, aparadors, mercats, comprant alguna coseta del camp -m’encanta que els llauradors venguen coses a la porta de casa-, si tinc ganes faig un esforç major -pujar a Sant Miquel, a la Mare de Déu de Montiel...-; pegue un mosset en qualsevol bar desconegut, menjant una truita desconeguda, bevent un vi desconegut; no conec ningú, ni falta que fa -si es dóna la casualitat i em trobe amb algun conegut, quin error, per no dir quina desgràcia-. Quan em canse i més o menys he fet uns quants quilòmetres de wandering, busque una nova parada del metro i me’n torne. El meu metge ho aprova. Bé doncs, vull aprofitar per a denunciar que una de les coses que intente fer, entrar en alguna església a veure alguna cosa interessant, no ho puc fer gairebé mai, perquè solen estar tancades. Què estaran fent els rectors, a les 10 del matí? Per què no tenen les portes obertes, almenys una horeta? La gent sense fe, podríem tindre l’ocasió de veure-hi unes pintures, unes imatges, del patrimoni diocesà, mentre que la gent amb fe podria practicar-hi, mentre els rectors més espavilats, que tenen un altaret amb espelmes, podrien recaptar algun euro extra -jo, no puc resistir-me d’encendre’n una a les animetes del purgatori-. Llance la idea, amb l’esperança que ho estudien
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada