dilluns, 1 de juny de 2009

CORRUPTIO, -ONIS

CORRUPTIO, -ONIS
Article publicat al Punt (edició del P.V) el 31 de maig de 2009

La paraula corrupció ve directa del llatí, i en totes les llengües europees d’alfabet llatí es diu paregut: corruption, korruption, corruzione, korrupció, corrupsionit, korupce, korupcija, korupcia, korupcije, korruptsioon, corrupción, korrupsjon, korrupçao, corruptiei... En coreà, no ho sé, però curiosament en indonesi ho fan paregut a Europa: korupsi; en àrab es podria transcriure per alfasad. En qualsevol dels casos, en tot el món significa el mateix i és curiós que, sent un concepte universal, no s’actue de la mateixa manera a tot el món, davant de la corrupció: ni ho fem els ciutadans afectats, ni ho fan tampoc els corruptes. Hi ha democràcies on la gent no aguanta com ací i exigeixen els caps dels corruptes, que han de dimitir. Per exemple, la caterva de parlamentaris britànics xoriços, denunciats aquests dies per la premsa, que estan dimitint en cadena; o l’ex-primer ministre coreà que, descoberta la cisa, s’ha tirat per un barranc avall; podríem posar-ne més exemples. Ací, però, no passa res, ni a Itàlia, ni a les repúbliques bananeres... ací no dimiteix ningú, ni ningú es fa l’harakiri, sinó que, al contrari, quan ix a la llum algun cas de frau, els implicats encara es fan més forts i, fins i tot, la gent continua votant més per ells! Algú haurà d’analitzar les raons d’aquest estrany comportament, clarament masoquista. i les properes eleccions, si guanyen els xoriços o els honrats, seran una magnífica oportunitat per a formular alguna hipòtesi socio-psiquiàtrica. Llance la idea. Mentrestant, i a banda els xoriços, vull demanar als internautes que visiten el meu blog, on reproduïsc les columnes del Punt, que es posen en contacte amb mi, si són tan amables. M’han fet saber que lligen aquest blog internautes del Canadà, USA, UK, Argentina, França, Croàcia... Increïble! M’agradaria conèixer-los, i seria una sorpresa si entre els francesos hi ha alguna de les nòvies de la meua joventut: una era bretona i l’altra jueva i borgonyona. Mare, això sí que seria una casualitat!