dilluns, 22 de juny de 2009

LA RENDA

Article publicat a El Punt (edició del P.V) el 21 de juny de 2009

LA RENDA

S’acaba la temporada de les declaracions de la renda i els qui ens ho deixem per a darrera hora anem de cap; segurament hi posem tant poc d’interés perquè som uns indolents, encara que tinc un amic que ho perquè si ve una guerra, o s’acaba el món o es proclama la República, s’estalviarà de pagar. Siga com siga, s’ha de fer i tothom es troba davant del dilema: a favor de qui vas, de tu mateix o a favor de l’Estat? I si no estàs d’acord amb el comportament de l’Estat, amb el destí que donen als teus diners, què has de fer? En un altre nivell, posats a pagar el que toca, et trobes davant del fet que hi ha qui guanya milions i la declaració li ix negativa, i a tu, que cobres una nimietat, encara t’ix que has de pagar: com s’explica això? Per què a Mario Conde li eixien negatives, i a Solchaga (segons tinc entès), i a tu, pobre miserable, no? I si et poses a pensar, precisament en aquests dies de fer la declaració de renda, tot el que hi ha de corrupció entre els que manen, tot el merder de les contractacions de futbolistes, tots els diners públics que gasten els polítics per presumir de grans polítics, si penses en tot això la declaració de renda et sembla una pressa de pèl. Ho enviaries tot a fer la mà, però com no ets tan mal paio, i com saps que Hisenda no perdona, et resignes i t’hi poses. Recomane, però, tres coses: buscar el consell de gent espavilada, que conega totes les passeres de la legislació i la manera de fer-se l’escàpol sense que t’enxampen; tindre clara la coartada clàssica que in dubio pro reo, o siga que en cas de dubte s’ha d’estar a favor del reu (que és el contribuent); i anar alerta i fixar-te on poses la x de la teua preferència, o siga a què vols que destinen els teus cèntims. Evidentment, és un gran problema que els teus diners es destinaran a coses en les quals estàs en desacord, com les bombes de l’exèrcit, la família reial, etc., però això no té remei, almenys ara mateix, així que si has de pagar, fes-ho, però en dos terminis: per si ve una guerra, s’acaba el món o es proclama la república i et pots estalviar el segon pagament.