diumenge, 7 de juny de 2009

GRIP I BARÇA

Article publicat a El Punt (edició del P.V) el 7 de juny de 2009

GRIP I BARÇA

Als qui vivim en aquesta part del món de l’abundància, de tant en tant, ens sorprenen amb amenaces de noves malalties i ens posem a tremolar de por davant la possibilitat que algú ens les apegue, com ara la grip del porc. La nostra és una por atàvica, perquè encara que sabem que immediatament es posen en marxa una sèrie de mesures sanitàries, de manera que en cada passa en resulten afectats només uns pocs i que finalment tot es controla, no ens en fiem. Aquest és el sistema: la gent passem l’ensurt; els polítics tracten de lluir-se; els laboratoris investiguen noves medicines i continuen guanyant més diners... Així que, passat un cert temps, ens n’oblidem: per exemple, qui recorda la grip aviària? I allò de les vaques boges? No vull desmerèixer la faena de ningú ni llevar importància a la prevenció, però em fa l’efecte que esmercem enormes esforços en la salut d’aquesta part del món on, a tot estirar, en aquestes epidèmies, els morts els comptem amb els dits, mentre que ignorem que a l’Àfrica en moren milers i milions, i no solament de grip, sinó de centenars de malalties, per a les quals no tenen ni medicines. I encara en moren més d’una cosa molt pitjor: de fam! Per què no ens alarma que moren milions de criatures, i que la mitjana de vida siga tan baixa, a l’Àfrica, i ací ens alarma que quatre soldats pelats (cap oficial, heu vist?) tinguen una mica de febre? Només que dedicàrem a aquella part del món la dècima part del que invertim nosaltres en atencions hospitalàries, en investigació farmacèutica i en armament, salvaríem Déu sap quanta gent. Perquè amb el que costen les armes que els venem, podríem fer-los escoles i hospitals i carreteres... Ai, Europa; ai, Nord-amèrica; ai, els països rics d’occident! Per això es fa més evident que el Barça dedique enormes esforços a col·laborar amb projectes d’ajuda per tot Àfrica, mitjançant l’UNICEF, i per això vull felicitar-los, a banda de les tres copes. Quin exemple! Ja veureu que no fa res d’això el senyor Florentino! Visca el Barça!

1 comentari:

Unknown ha dit...

Doncs he de dir que tens molta raó en el que dius, al menys, coincidim en molts aspectes del teu raonament. Tothom sabem que el nostre benestar (l’occidental) radica i neix en l’Àfrica famolenca, incloent també on les societats pateixen mancances socials, ja siguen sanitàries, educatives, polítiques, siga en Àsia o a l’Europa de l’Est. Aquesta enorme desigualtat contribueix a que les societats “avançades” (o no), creguen que poden actuar d’esquenes a la realitat més absoluta. Com a exemple flagrant (al meu criteri) aprofite per a recordar la celeritat amb la que totes les institucions polítiques s’han involucrat activament amb la crisi econòmica que portem patint ja fa un temps. Aquesta predisposició per a procurar la millor solució als problemes econòmics per part de gran part de les institucions estatals, europees i d’arreu del món, em va dur a elucubrar sobre la precarietat amb la que viuen milions de persones i sobre quina seria la probabilitat de que “el món” tractara de generar la millor solució per a erradicar d’arrel aquest problema humanitari. Però clar, ni per als estaments, ni per als laboratoris farmacològics i ni per a un llarg etcètera té suficient importància l’aspecte humà i social, sempre quedant soterrats per els interessos econòmics i lucratius.
L’atenció sanitària (actualment en vies de privatització total) és un dels nius on neixen totes aquestes desigualtats socials, i que ja en parlarem en altra ocasió.....

Maria José Gascón