dimarts, 8 de desembre de 2009

DISSABTE I BON DIA

Dissabte i bon dia

Article publicat en elpunt.cat, el dia 12 de desembre de 2009

Que avui és dissabte i que a Silla fa bon dia, això és cert, i que a partit d'ací pot passar qualsevol cosa, també és cert. Algunes que ja ens les podíem esperar, altres, però, poden ser més sorprenents i inesperades. De qualsevol manera, quan acabe el dia, si fem un repàs segurament ens quedarem sense poder dir fava, perquè, en realitat, açò no té arreglo (solució)!

Mire el diari, de bon matí, i m'hi veig la mòmia d'en Grisolia venent la burra de contractar un famós investigador perquè establisca a València una planta pilot de bacteris i proteïnes mediterranis. De puta mare, si senyor, que paga el poble. I mentrestant una quantitat de laboratoris d'investigació, que estan donant bons resultats i ocupant molts dels nostres joves científics, han de tancar les portes per problemes, entre altres els de finançament; potser Grisolia no vol saber-ho?

Ahir va ser l'Ajuntament de València que per tal de marejar la gent amb un altre projecte faraònic i blasfem, «recupera» el projecte calatravià de fer uns edificis d'oficines enormes, de 50 altures, per a completar el conjunt de barbaritats que ha fet a la Ciutat de les Ciències. Bufa-li, que té agonia! Tenen la ciutat hipotecada per a cent anys i un dia i encara la volen hipotecar més. Quina gola, no?

I veus els pressupostos de la Generalitat, destinant milions i milions a bufonades i projectes d'oci; el president de la Diputació de València, pagant-se la pre-campanya amb diners públics, sense que ningú li diga res... I veus un bisbe carcamal (tots ho són, més o manco, però aquest és dels grossos) fent una missa entre banderes i símbols franquistes... i potser cantant el «caraalsol».

T'entren ganes de llançar la premsa a la paperera, pel fàstic que et fa tot aquest enorme merder. Una vegada més penses que la solució és la de deixar-ho córrer i que, com res té solució (arreglo), el millor que es pot fer és invocar els clàssics: Séneca, Catul... Penses en Catul: desinas ineptire et quod vides perisse, perditum ducas. Deixa de fer el fava, i el que veges que no té remei, dóna-ho per perdut. Però no pots passar pàgina, com si res. Què fem?

Mentrestant, mires els companys d'aquest costat, com s'ho fan per a entretindre's. Mentre els de la dreta fan pinya a favor dels de sa casa; o els socialistes, que tapant-se amb la capa roja, també tenen tant a ocultar; el nostres, mira quina gràcia, continuen en l'etern debat de buscar un «nom» per a la cosa tan heterogènia que som el conjunt de partits, partidets, associacions i penyes que ens reclamem nacionalistes, esquerrans i verds. Jo també vaig a posar-me a pensar, a buscar un «nom» per a tot el ramat. Déu ho faça que quan el tinguem ens posem a treballar... De moment pensaré en un nom curtet i inèdit, monosil·làbic...