diumenge, 13 de desembre de 2009

ELS REFERÈNDUMS, AI MARE

Els referèndums, ai mare
Article publicat elpunt.cat el 12 de desembre de 2009
Quina por que els dóna als espanyolistes que ningú es qüestione si se sent o no espanyol, i encara més si hom vol pertànyer o no a això que es diu Espanya. És una cosa que no els deixa dormir, i no ve d'ara, perquè l'obsessió els ve de lluny.

Espanya «antes roja que rota», exclamava Calvo Sotelo, en 1936, a punt de començar la guerra. Aquesta, amb Franco al cap de la dreta espanyola, era en gran part contra «los separatismos», i entre les mesures repressores que protagonitzà el seu règim les exercides sobre els nacionalistes foren capdavanteres (l'afusellament del president Companys i de tants altres nacionalistes; la prohibició dels estatuts català, basc, etc; l'espoli del patrimoni; la prohibició i persecució de les llengües altres que l'espanyol...).

Segons la manera d'entendre la història que tenen aquests energúmens, aquesta pell de bou, que és la península ibèrica, fou, és i serà «una unidad de destino en lo universal», «un imperio» mitjançant el qual s'hi va «hacia Dios»; en definitiva una «Espanya una, grande y libre» que va des de don Pelai, passant pels Reis Catòlics, fins arribar a Franco i a don Juan Carlos...

Bé doncs, amb aquest bagatge intel·lectual i moral, no és d'estranyar que el PP a cara descoberta, i el PSOE tractant de nadar i guardar la roba, hagen pres tradicionalment posicions violentament anticatalanes; ara en concret contra l'Estatut català, votat pel Parlament i aprovat en referèndum. El titllen d'anticonstitucional i el porten davant d'un pintoresc tribunal que ha de dir si és bo o dolent el que ha aprovat democràticament el poble de Catalunya.

Curiosament, el tribunal el conformen jutges elegits pel PSOE i el PP, o siga que, jo pense, s'han de recusar perquè poden tindre una actitud condicionada. Com ningú no els ha recusat, però, ara estem esperant a veure el que diuen. Mentrestant, l'inefable Bono diu que açò és com un joc i que s'ha de respectar l'opinió de l'àrbitre (o siga, del TC)... En fi, tot una declaració... de guerra.

En conseqüència, i mira per on, jo crec que la provocació del PP, amb la complicitat del PSOE, el que està fent és augmentar la indignació del poble, incitant-lo que vote, encara més que ho fan els independentistes, els referèndums a favor de la independència.

De manera que aquests antics «flechas y pelayos del frente de juventudes» i beats de «Acción Catòlica», abans franquistes i ara autoetiquetats de constitucionalistes, s'han convertit en els millors propagandistes a favor de la independència. En aquest punt estic d'acord amb el president Montilla, que ve a dir el mateix: aquests són els separadors! Bé, ell es refereix als populars, encara que jo ja he deixat ben clar que els socialistes tenen el mateix pensament, sols que el disfressen oportunament, quan els convé.

Així que, encara que jo no estic convocat a cap referèndum, per ara, espere que els ciutadans i ciutadanes de les ciutats catalanes que sí que ho estan, voten majoritàriament a favor del que pensen: que amb aquesta Espanya de pandereta no anem enlloc i que en una Europa dels pobles i no dels estats, no cap una «Espanya una, grande y libre».

A tot estirar els qui pensen així, els centralistes, que comencen a pensar en una federació en què els catalans i etcètera; els castellans i etcètera; els portuguesos i etcètera, i etcètera, etcètera, ens governem cadascú pel nostre compte. Cadascú en sa casa i Déu en la de tots. O no és el que ha passat a l'Europa de l'est?