diumenge, 18 d’abril de 2010

INTERNETOADDICTES

Internetoaddictes

Article publicat a EL PUNT, el dia 18 d'abril de 2010


De sobte, m'he quedat sense connexió a internet i el món se m'ha caigut a sobre, perquè no sé per on tirar: què faig, quina tecla toque, jo què sé? Tot nerviós, he molestat un amic per si podia ajudar-me, perquè en sap moltíssim. No m'ho ha pogut solucionar i he hagut de cridar l'empresa que m'ho subministra tot (televisió, telefon, internet, mòbil...). M'han passat de senyoreta en senyoreta (totes sud-americanes) que m'anaven dient de fer alguna cosa, que tocara ací i enllà i i res; finalment m'han posat en contacte amb un especialista.

Aquest, durant mitja hora, ha anat dient-me: «faci açò, ara allò, no!, aquesta tecla que ha tocat no és la que li he dit, és la del costat, pitxe-li dues vegades, no!, torne-m'ho a intentar, anem-hi, faça això, i ara ...» Malgrat que estic fent un sobreesforç, perquè no se m'hi note que sóc un burro electrònic, finalment el bon home em diu: — «Mire, li vaig a enviar un tècnic a ca seua i ja li farà. Quan li va bé? »

A les quatre en punt tenia l'informàtic a la porta de casa. Un xic jove, amb la color de pell característica de la professió (d'un blanc tèrbol sospitós), de cabells curts i de poques paraules. S'hi posa, comença a manipular l'ordinador i de seguida, plaf!, ja sap el que li passa. Fa una cridada, toca les tecles, els dits li van al vol: — «Ara reprogramarem. l'ordinador...» Alguna cosa li hauré de dir, pense, i li pregunte on tenen les oficines. A Xile, vosté ha parlat amb Xile. La mare de la pastora! Si semblava que estaven tan propet...

Bé, doncs, ja tinc la connexió a internet, però no m'he quedat tranquil, sinó al contrari. Pense que tota aquesta tecnologia, que ens és tan útil i necessària, no és altra cosa que l'excusa per anar enrotllant-nos, guanyant-se la nostra confiança. Els qui manipulen tot aquest enorme tinglado tenen un programa, com els traficants de droga: primer ens atreuen, perquè provem una mica; després quan veuen que ens ha agradat, ens sedueixen, finalment, quan estem perfectament entrampats, ja som uns internetoaddictes i apa, a disposar...

Jo, al meu amic Xavier, que té tanta confiança en tot açò, no em canse de repetir-li que òbriga l'ull; que no se'n refie tant; que vaja amb molt de compte, que la informàtica està bé, però amb prudència. Perquè, cada dia veig més clar que Orwell tenia molta raó quan preveia que la humanitat acabaríem, tots, sota el control ommipresent del Gran Hermano, del Big Brother.

Així que, esmaperdut com em trobe, però enganxat a l'ordinador i a l'internet, o siga informaticoaddicte com ja sóc, acabaré aquest article i l'enviaré a temps a El Punt, que per cert també llegim ara per internet. El món s'acabarà aviat, doncs (folleu, folleu, que el món s'acaba) però totalment informatitzat. Això no ens ha de saber greu, perquè algun dia havia d'arribar. L'única cosa que lamentaria, si fora ara mateix, és que no es faria justícia amb Fabra, ni s'aclariria el cas Gürtel i Camps es quedaria amb els trages, ni Matas tornaria ni un gallet... En fi, que jo que sé!

El dia està gris. Mitjançant l'internet sé per on aniran els núvols i el Sol, tant ací a Silla com a Alaró, que és on tinc el meu nét Jan. Confiem que avui guanyarà el Barça i que demà perdrà el Madrid, que l'escàndol pel cas Garzon no decaurà, sinó que cada dia anirà cresquent més la indignació mundial contra l'Estat espanyol... I, sobre tot, confie que no se'm tornarà a fotre l'internet!