QUINA MONA !

Quina mona!

Article publicat a El Punt.Cat el dia 11 d'abril de 2010

Em referisc a la mona de Pasqua d'enguany, que se'ls haurà fet agra a molta gent del PP, especialment al seu cap Rajoy, a qui se li nota en la cara que continua pensant, com Romanones, que «joder, quina tropa»! Perquè, en efecte, en té de tot en la seua tropa, especialment de xoriços.

Jo crec que pensa que l'hauria de depurar, aquesta tropa, però que no sap per on tirar, perquè ni recorrent a la fórmula clàssica de delmar-la, o siga de carregar-se'n un de cada deu militants, solucionaria el problema. De tota manera, ja s'ho farà, perquè ells s'ho han buscat.

El veïnat, mentrestant, farem com sempre: seguirem el tema als diaris i noticiaris de les televisions (exceptuant Canal 9 i Las Províncias, que callen com a putes); contemplarem com engarjolen alguns (poquets, però); anirem cansant-nos i deixant-ho anar; i finalment, veurem que tot queda més o menys igual... i, sobre tot que ningú torna els diners pispats.

I això no sols en el cas Gürtel, sinó en el cas Matas, en el cas Fabra, en el cas Millet, en el cas Alavedra, etc. És el que passa amb els lladregots socialistes, com Roldan. En aquest Estat el que val és: qui més puga per a ell! I vindran les eleccions i ... tot seguirà igual, perquè Espanya és diferent!

I és tan diferent, aquest Estat de pandereta, que hi ha l'únic cas de tot el món que els feixistes continuen tallant el bacallà, ara el coll del jutge Garzon, pel fet que ha gosat fer justícia pels crims del franquisme. Quina manera de fer la mona la dels espanyols, o siga el ridícul, no? I davant de tot el món.

Així que crec que no ens queda altre remei que intentem, tant com siga possible, marcar les diferències: ací nosaltres i allà ells. Jo ho faig tant com puc, tant que sóc del Barça, que està a la part d'ací. M'explique.

A mi el futbol no m'ha agradat mai, però com a ells els fot enormement el Barça, doncs jo m'hi he fet. Així que espere que aquesta nit (l'article l'estic escrivint dissabte a primera hora) els en colem dos o tres de gols. I que juguem la final de la Champions al Bernabeu contra el Lyon, i que la guanyem. Serà gloriós.

Jo ho celebraré, com quan soterraren Franco, amb xampany. Vingué a casa el metge de guàrdia de l'ambulatori i ho celebràrem junts. Vicent Uribes havia patit el franquisme més durament encara que jo i tenia els germans exiliats a Rússia i Romania, i els dos, en homenatge a les respectives famílies, als represaliats i a la República, alçàrem la copa, amb llàgrimes d'alegria als ulls.

Bé doncs, com encara ens queda la mona de sant Vicent, que és una mona especial dels valencians, propose que ens la mengem a la nostra salut, que empinem el colze, també a la nostra salut i que ningú se'n passe, especialment si ha de conduir. I qui agafe una mona, que ho faça també a la nostra salut, i que la dorma bé. Ah, i a la salut de Garzon.

Mentrestant, Rajoy i «los suyos» poden prendre Almax o til·la, o que no hagueren posat la mà a la caixa. I que es preparen, perquè ni guanyaran la Lliga. Estaran especialment rabiosos, pense, així que caldrà que anem amb molt de compte. Visca la nostra mona de Pasqua.