dijous, 30 d’agost de 2012

CONTINUA L'IMPASSE I SILLA DESCANSA

CONTINUA L'IMPASSE I SILLA DESCANSA
Article publicat a elPunt/Avui el dia 30 d'agost de 2012

Malgrat el munt de problemes que arrosseguem, Silla continua fent vacances i, com qui diu, no hi ha ni una ànima pel carrer: quatre gats, jo entre ells. Així que hem de confiar que tothom torne de Cullera, o d'on siga que haja fugit. Que es reinicie el curs perquè els xiquets i xiquetes i la joventut tornen a escola. Que reòbriguen la major part de les fàbriques i negocis (ara veurem les que hauran tancat). Que tothom torne a la feina o a cercar-ne. Però, sobre tot, que els polítics es posen de valent a preparar els pressupostos.

La primera pregunta municipal que cal fer-se és com va l'assumpte de l'aprovació de Madrid al pla presentat per l'ajuntament, després del fracàs inicial. Si el govern del PP ens ajuda o no, a surar dalt l'aigua, o si ens deixa ofegar sense remissió. Aquest hauria estat un bon tema per al gabinet de premsa municipal, que continua sense dir ni piu, encara que sí que fan fotografies a tota pastilla, sobre tot de l'alcalde. Cal recordar que depenem del ministre Montoro, que ens té agafats pels collons, ja m'enteneu, i com aquest ministre, de somriure sinistre, té tan mala llet, ves a saber com reaccionarà quan veja les factures de festes: hombre, no tienen dinero y hacen toros!

Continuant amb la pau que viu el poble, fins i tot en el camp es nota poca activitat. El mateix Estellaor, que sempre ha anat traient el lleu en estiu amb els pimentons, enguany s'ho ha pres amb més filosofia, cosa que crec que està molt bé i jo sempre li ho he aconsellat. Precisament l'he vist, ahir mateix, en una de les meues caminades terapèutiques de vora dues hores pel terme, i he aprofitat l'ocasió per a demanar-li informació: què saps del poble? Com va tot? Segons em diu, ell no té cap novetat, no sap res de res, cosa que sembla impossible, perquè normalment ho sap tot o gairebé tot. Pepe el beniparrellero em confirma, a continuació, que el camp està a zero, que no hi ha res a fer. El panorama és, doncs, trist i lamentable.

Però, com veig que hi ha molta dacsa plantada pregunte si hi ha alguna subvenció i, en efecte, aquest és el motiu pel qual se n'ha sembrat tanta, perquè la dacsa i en general el pinso per als animals, té mercat i ajuts institucionals. Altra cosa que em meravella és veure com han proliferat les plantacions de quequis, substituint els tarongers, que estan en crisi. Ara bé, em deixa profundament preocupat veure la quantitat de camps abandonats, perquè els propietaris han mort i la família no vol preocupar-se'n, o perquè els propietaris que són llauradors, han arribat en un punt que ja no poden tirar endavant, perquè res del que es fa al camp es val, o perquè ells ja han arribat a una edat definitiva i abandonen.

En altre sentit, el cas més cridaner amb què m'he trobat és, en el motor del Mill, una de les tonteries imaginades per Baixauli, on s'han invertit diners totalment perduts. La tonteria consistí a fer un xicotet aiguamoll artificial (junt a la marjal i a dos passos de l'Albufera!) que ningú sap explicar-se per a què servirà, ni, sobretot, si tindrà alguna possibilitat de tirar endavant. Gorrís em diu que l'invent no funcionarà, perquè en el moment que ell pose a rodar el motor succionarà l'aigua, inevitablement, i el bassal es quedarà en sec, perquè el motor del Mill i en general els de la marjal no són per a aportar aigua, sinó per a treure-la i que ell ja ho va advertir i ningú li féu cas.

Per a compensar i com a cosa extraordinària, simbòlica i esperançadora, també m'he trobat amb persones, molt majors, que no abandonen, i això és molt emotiu. Encara més, vull assenyalar la presència, aixada en mà i birbant, de la intrèpida Anna Perpinyà, que vol recuperar l'activitat agrària d'un camp que treballava el seu pare. No sols hi treballa ella, plena d'ànims, sinó que fa treballar a sa mare i als germans. Anna ha reflexionat molt sobre el tema del camp i vol posar en marxa alguna iniciativa, perquè es recupere l'activitat; però considera que, en primer lloc, ha de donar ella l'exemple. Com estic pensant llogar un campet i dedicar-m'hi, ara que em jubile, em va molt bé fer el seguiment de l'experiència d'Anna, que vull seguir de prop i ja la contaré.

Fora del camp, un altre personatge que he trobat treballant, gairebé sense descans, és Xavier Cunyat que ha estat lliurant-nos textos, sobre tot filosòfics, molt interessants i altres sobre el triomf de les tècniques teleinformàtiques sobre la impressió en paper. En això no estem d'acord, perquè continue pensant que els llibres en paper són el suport de la cultura.. Sobre els polítics, sé que ha estat al peu del canó el regidor Melero, preparant el Congrés de Compromís. També he vist que, llevat d'uns pocs dies, l'alcalde Serafí ha estat a la feina i, ja que hi ha plantejada la guerra entre Rus i Castellano, supose que Prieto haurà estat molt ocupat, treballant a favor de l'alcalde de Xàtiva i en el seu equip. En qualsevol dels casos, la setmana que ve tothom haurà de donar la cara.

Finalment vull dedicar un emocionat record al jove Carles Giner i Oller, mort tràgicament als 23 anys. Com es tracta d'una família que estime moltíssim, vull posar de manifest el meu dolor, però també testimoniar pel de tantíssima gent que assistírem al seu soterrar. Els comentaris, i els sentiments, eren unànims: s'havia mort un excel·lent jove, en la flor de la vida, i ningú tinguérem ni tenim paraules per a entrendre-ho. La vida és injusta! Des d'ací vull renovar el meu condol als pares, Jose i Salomé, i a la germana Laia. Sit tibi terra levis, Carles; que la terra et siga lleugera.