dilluns, 27 d’agost de 2012

SÀNCHEZ GORDILLO O GUINDOS, A TRIAR

SÀNCHEZ GORDILLO O GUINDOS, A TRIAR
Article publicat a el Punt/Avui el dia 27 d'agost de 2012

En plena polèmica per les accions reivindicatives del diputat andalús i alcalde de la comuna de Marinaleda, Sánchez Gordillo, i mentre el govern regateja les miserables ajudes de 400 euros al mes per a les persones més desgraciades, i malgrat que els polítics corruptes, la banca, les multinacionals i els grans centres de poder, ens han abocat a una hecatombe social i moral, crec que és absolutament inacceptable que ningú s'espante pel furt de quatre carros de queviures d'un supermercat, o per l'ocupació pacífica d'una piscina o d'una finca. Com els queviures varen ser repartits entre persones necessitades i no degueren comportar cap crebant significatiu per a les empreses i com en el cas de les possessions ocupades, tampoc, ja que els propietaris han presentat una denúncia, però instigats pel govern, ens podem preguntar pels motius que perseguien els autors.

Jo crec que el que perseguien era, mitjançant una sèrie d'accions mediàtiques, posar en evidència la cruesa de la situació que estan patint tantes famílies, moltíssimes, amb tots els seus membres en l'atur; perseguien cridar l'atenció de tot el món, sobre la magnitud de la tragèdia que estem vivint, per culpa de les polítiques antisocials del govern popular. Que sembla poca cosa? Tenint en compte les reaccions del govern per boca del ministre de Governació, les condemnes dels populars i en general de la dreta (l'església catòlica continua sense piular), les excuses barates dels socialistes i les beateries d'uns altres, crec que Sánchez Gordillo ha aconseguit el que cercaven, que la denúncia saltara als medis de comunicació de tot el món, que li han dedicat molta atenció. En conseqüència, tothom s'ha quedat amb el cul a l'aire i és molt lamentable i incomprensible que ningú condemne aquesta utòpica i romàntica revolta, lamentant els perjudicis que han sofert els grans empresaris i oblidant-se dels motius que l'han impulsada.

Per la premsa sabem que Marinaleda té 3.000 habitants, allí tothom treballa (l'atur és del 2%) i tothom cobra el mateix, inclós el famós alcalde (que ho és des de 1979); les jornades són de 6'5 hores, a 42 euros, que representa un salari mensual de 1.200 euros. El sòl està municipalitzat i qui vol fer-se una casa, l'ajuntament li facilita solar, arquitecte, obrers i material de construcció (90 m2 i 100 de pati), amb la condició que un dels obrers ha de ser el mateix sol·licitant. Després sols ha de pagar 15 euros al mes “de lloguer”. En conseqüència a Marinaleda no hi ha especulació del sòl. L'abonament a la piscina pública és de 3 euros a l'any i la guarderia infantil, amb el menjador inclòs, és de 12 euros al mes. O siga que Marinaleda és com la revolució que somiaven els anarquistes.

Mentre hem anat sabent tot açò i uns han quedat sorpresos, altres hem quedat corpresos i molts altres, espantats, una altra notícia ha aparegut als diaris, sense que fins ara ningú s'haja preocupat a qualificar-la, malgrat que es tracta d'una immoralitat total. El ministre Guindos (recordeu que un guindo és una cirera amarga) s'ha comprat un àtic a Madrid, a la millor zona on viuen els milionaris (La Moraleja) per la meitat del seu preu. És que és molt bon negociador, deia la notícia de premsa, tant que si costava 1.300.000 euros, ell l'ha tret per menys de la meitat, per 587.000 euros! La cosa, però, és que no hi viurà, i encara no sap si el cedirà a la filla o el llogarà. O siga que el ministre d'Economia d'aquesta Espanya, on cada dia que passa desnonen desenes de famílies per no poder pagar la hipoteca, ell es compra un àtic per vora 600.000 euros i damunt ho conta.

És que els diners són seus, diran els beatos anti-Gordillo, i amb ells pot fer el que vulga. D'acord, els diners són d'ell i pot fer el que vulga, sols que hi ha milions i milions de ciutadans i ciutadanes que també tenien diners d'ells, amb els quals pagaren l'entrada d'un modest pis i s'enganxaren amb una hipoteca, que anaven pagant, amb els dos jornals que entraven en casa i ara s'han quedat sense treball, sense poder fer front a la hipoteca i desnonats pel banc: al carrer! Què ha de dir el ministre Guindos sobre això? No és injust que un ministre ho tinga tot i li sobre, i que milions de ciutadans no tinguen res?

Esta crisis és una estafa”, diu l'alcalde de Marinaleda, que està convençut que podria aplicar-se el mètode del seu poble a tot l'Estat i “todos podrian tener vivienda” i “un salario para vivir bién”. Aquest andalús mig Emiliano Zapata, o mig Bakunin, o mig Espàrtac, que és Sánchez Gordillo afirma que no creu en “esos políticos que cobran 10 o 20 veces más que las personas que representan”. Fantàstic personatge! En aquesta Espanya de pandereta, que el PP està massacrant sense pietat, malbaratant i hipotecant per a infinites generacions, es poden donar totes les situacions més tràgiques que podem imaginar, que sempre hi haurà els senyorets (gent d'ordre) que podran tirar mà de la cartera, pagar-se la gran vida, comprar-se una finca, entonar el “viva España” i donar gràcies a Déu, presidint la processó. Guindos, per exemple. I enfront i en massa, la gent, el poble, que no tindran ni on caure morts i donaran la vida demanant justícia, o encara donant gràcies si tenen de què, o demanant un miracle o que els toque la loteria. L'esperança és que hi haja també el revolucionari o el guerriller que els ho pose difícil, als de l'stablishment. Cal recordar que l'ordre establert pel franquisme continua en peu amb el tipus de democràcia que instaurà la transició (”ya lo dejo todo atado y bien atado” digué el malparit de Franco).

Per tant i per acabar vull insistir que el que ha passat a Andalusia és un somni, una utopia que han protagonitzat unes persones molt conscients, que han posat en evidència la misèria del sistema que estem patint i del govern que ens està massacrant. Qui s'ha posat tan nerviós, a banda del govern, davant d'uns gestos tan simbòlics com incruents, o no té la consciència tranquil·la o és un col·laborador i no ho sap. I sobre la imatge que “da España” per aquests fets, segons un altre ministre, crec que és la real, molt més real que la de les medalles esportives; o la d'un ministre comprant-se un àtic de 1.200.000 euros, per la meitat, gràcies a la seua habilitat negociadora. Avui mateix llig a la premsa que una entitat catòlica obrera demana ajuts (llet, creïlles, ous, farina, cebes, lleixiu, sabó...) per a atendre les persones que acullen a l'Institut Social del Treball (Peu de la Creu, 17, de València) perquè la Generalitat ja no els paga ni la llum i els deu 55.000 euros de l'any passat i 150.000 d'enguany. Què han de fer aquestes pobres persones, senyor Guindos?