divendres, 24 d’agost de 2012

MUSEU O TARTANA

MUSEU O TARTANA
Article publicat a el Punt/Avui el dia 24 d'agost de 2012

El passat 13 de juliol, la Generalitat aprovà definitivament el Museu d'Història i d'Arqueologia de Silla, cosa que ens ha d'alegrar, perquè tindre un museu és tindre un valor afegit al poble, que no tenen tots. Però, per evitar que comencem la casa per la teulada, crec que val la pena que fem algunes reflexions al respecte. Recordem que en les vespres de les passades eleccions, Baixauli “inaugurà” aquest museu de pressa i corregudes, quan els tràmits administratius encara estaven iniciant-se; ho féu contra l'opinió dels tècnics implicats, perquè no existia una partida pressupostària per contractar l'equipament mínim, ni tampoc es disposava encara de la preceptiva autorització de la Direcció General de Patrimoni. La inauguració, doncs, va ser una decisió personal de l'alcalde, que necessitava tallar alguna cinta per a “justificar” els anys de govern més estèrils de la història de Silla, amb la majoria d'obres inconcluses o paralitzades (multifuncional, casals fallers, aigües pluvials, carrils-bici, Nau de la Cultura, etc.). En un altre gest d'irresponsabilitat política, la notícia va ser publicada a la premsa per instigació de l'alcalde, raó per la qual l'inspector de Patrimoni amenaçà precisament els tècnics, que no tenien culpa de res, d'obrir-los un expedient sancionador, aconsellant que es tancaren les portes fins la finalització dels tràmits legals. Durant un any i mig, doncs, el Museu ha continuat tancat, exceptuant l'exposició dedicada al torero Vicent Barrera, del tot improcedent.

Com a hores d'ara ja es podrà obrir, és ací on tinc els meus dubtes: primer, perquè en el pressupost municipal de 2012 no hi ha cap partida pròpia per a equipar el museu; segon, perquè sembla que el finançament del museu dependrà d'una subvenció de la Generalitat, que tothom sap que no paga a ningú, i del compromís d'una empresa urbanística privada, que es troba en fallida total. Malgrat tot, però, el problema més greu és la manca d'entusiasme polític per a portar endavant aquest museu, perquè aquestes instal·lacions sempre són la culminació de projectes ambiciosos d'investigacions, d'Història, d'Arqueologia, etc. Pel que fa a la història, és evident que no mereix massa l'atenció municipal, perquè el Centre d'Estudis continua inoperant per manca d'ajudes; perquè ja no es convoquen els premis d'investigació bianuals, que va impulsar el quadripartit, i perquè la partida que hi havia assignada al cronista per a publicacions va ser eliminada des del pressupost de 2010, de l'anterior govern, impossibilitant així l'edició de diversos estudis locals que ja estan preparats. Curiosament, però, la falta de compromís polític de cara a la investigació no fou cap obstacle perquè Baixauli i Prieto es posaren d'acord per a malbaratar una bona quantitat de diners amb l'empresa Paleta d'Ocres per a la trista guia que publicaren, sense pena ni glòria, demostrant, que quan hi ha interessos pel mig, si que és possible aconseguir acords polítics i finançament.

Tampoc l'arqueologia té cap recolzament polític, i només cal repassar la situació dels jaciments i d'aquells llocs d'interès que, segons la ruta turística imaginada per Baixauli, s'havien de visitar, amb tartana inclosa: el forn romà i les sènies del Mas de Baix es troben soterrades i en la més absoluta indefinició; el jaciment de la Font del Gat, està pendent de prospectar-se i d'excavar-se en extensió, i el propietari encara espera una resposta oficial sobre el futur del seu camp; el que queda en peus de l'ermita de Sant Roc va desapareixent a solsides, el seu paviment continua sense excavar-se i la Venta no s'utilitza per a la finalitat didàctica que requereix un edifici històric que ha costat un dineral de rehabilitar. Però el desgavell més gran és el de les termes romanes i les estructures medievals soterrades, de manera irreversible, sota el ciment de la Nau de la Cultura, unes troballes importants que van ocupar moltes pàgines de premsa, sobre tot per la febrada de l'alcalde que es dedicà a vendre fum i parlar del que no sabia. De la mateixa manera, com s'ha renunciat al projecte de remodelació de la plaça, s'ha esvaït la possibilitat d'excavar la frontera de l'església i el refugi de la guerra civil.

Pel que fa a les cases modernistes més rellevants del poble, estan desocupades i amb perill de roïna, sobre tot a les façanes i a les cobertes: la de la tia Rogelia, al carrer dels Forns; la d'Espuig i la de Viro, al carrer de Sant Roc; la del Roig de les Vaques i la d'Escorihuela, al carrer de Sant Josep... Totes elles mostren signes recents de deteriorament que diuen molt poc d'una administració que les vol exhibir com un patrimoni artístic i cultural. Malauradament, l'única casa on s'han dedicat esforços en adquirir-la i sol·licitar subvencions, és la Casa del Figuero, precisament la que menys ho necessita, perquè la guarderia del vedat i les ranxaes estaven assegurades amb el tradicional conveni de cessió a l'ajuntament. Un altre lloc a visitar era el temple parroquial, on algú haurà d'explicar als turistes el motiu de la bastida de la façana, que cada dia que passa representa més vergonya i més diners a pagar pel poble; per altra banda, pel que fa a la visita interior, ni s'ha fet cap projecte per preservar les pintures de Vicent López, ni s'ha fet cap conveni amb l'arquebisbat concertant els horaris de visita, etc. Finalment dorm en un calaix el projecte de remodelació del Port.

La gestió integrada de tots aquests elements, la dedicació d'esforços al seu estudi, etc. són els que precisaria el Museu de Silla per aconseguir continguts fonamentats i per a la divulgació del patrimoni cultural. Fa falta disposar d'un projecte científic, compartit per estudiosos, professors i tècnics, sense la ingerència política que va haver en la passada legislatura i, sobretot, el recolzament financer suficient, la dotació de personal subaltern, d'un guia assabentat, la programació d'exposicions temporals, assegurances, publicacions, viatges, intercanvis, etc. De no ser així el museu es convertirà en una utopia, com el passeig amb tartana, que segons Baixauli i els de Paleta d'Ocres, havia d'apropar els turistes des de les termes romanes al Motor del Palaco. Com de tot açò no hi ha res, dubte que el museu tinga cap possibilitat, malgrat la bona voluntat que, n'estic segur, hi posarà el cronista de la ciutat, Josep Antich. Així que, desgraciadament, l'actual govern popular acabarà fent el ridícul, com féu el govern de Baixauli, com en tantes altres coses.