dijous, 2 d’agost de 2012

QUE EL CRISTO ENS EMPARE O SILLA EN FESTES

QUE EL CRISTO ENS EMPARE O SILLA EN FESTES
Article publicat a el Punt/Avui el dia 2 de juliol de 2012

Reclamar la protecció del patró de la tribu és un recurs ancestral, que tenen tots els pobles, cadascú mitjançant el seu sant particular i així tots hi tenen feina. A Llíria s'aclamen a sant Miquel, a Albal, el meu poble, a la gloriosa santa Anna, i a mi no em fa nosa, per si de cas, seguir el costum siller, i desitge que el santíssim Crist ens empare. Ho dic perquè estem en festes i perquè l'ajuntament està com està i, al pas que anem, si hem d'esperar l'ajut humà, aquest sembla que no arribarà. Això és el que es palpa en les esferes del govern local, segons m'informen tant l'alcalde, com alguns regidors populars; també altres regidors de l'oposició i algun il·lustre funcionari/a: tots em diuen que Silla continua pendent d'un fil, amb l'aigua al coll. O siga, que la cosa continua pintant molt malament.

Però, encara més preocupant que la crisi, que és immensa, són les contradiccions dels polítics i sobretot em preocupa si hi ha un projecte per a sortir-se'n o no. La situació és la que és, i malgrat que podem mirar endarrere, com proposa Lluís Martínez, i ara em referiré, la qüestió és si estem disposats a tirar endavant i posar-hi remei, o no. Si la resposta és positiva és evident que a hores d'ara l'equip de govern i l'oposició haurien d'estar parlant-ne i tractant d'arribar a algun acord. Com això no s'ha fet en tot l'any que portem de legislatura, jo em pregunte per a què se li demanà el vot al ciutadà, si arribats en aquest punt els electes no són capaços de “governar”? Em referisc al dos bàndols, al partit del govern i als de l'oposició.

Com la cosa pinta tan malament, per començar el mateixos populars no s'entenen entre ells i no ho dic jo, perquè això està a la vista. Per exemple mentre l'alcalde m'ha donat la seua versió optimista dels bous, que és que ha rebaixat el pressupost més d'un 30%, l'opinió d'altres populars importants és que no havia d'haver cedit a les pressions i devia d'haver donat un bon exemple d'imparcialitat, suprimint-los o reduint-los. I encara la cosa és més greu perquè el govern municipal no dóna explicacions de res, ni mitjançant l'inoperant gabinet de premsa, com li he repetit a l'alcalde. Personalment, el que sé és perquè algú m'ho ha confiat, o perquè a algú se li ha escapat sense voler, o perquè he tingut l'oportunitat de posar-hi el nas. I com el secretisme en un govern en minoria és molt mala cosa, vull assenyalar l'error que cometeren retardant la informació que el govern no havia aprovat el pla d'ajust, fins que no feren públic el calendari de festes; ni als socialistes, que s'havien fet còmplices, els informaren tampoc i per tant, i amb tota la raó, aquests s'han cabrejat.

Com sense complicitats, sense participació, sense confiança, etc. és difícil governar, aquest és un altre punt per a dubtar que el nostre ajuntament solucionarà res. Les coses han de ser més clares i al veïnat se li ha de parlar sense reserves. Per exemple, haurem de saber quines factures s'han pagat amb els diners de Madrid, si eren totes del govern anterior, o n'hi havia algunes (potser la meitat) del govern actual. També caldrà conéixer els criteris de prioritat en el pagament de les factures que queden per pagar, que són moltíssimes. Cadascú ha de respondre del que fa i no sé per quina raó este govern ha preferit tirar les culpes a Baixauli en general, en lloc de fer una auditoria i parlar en concret i exactament dels números heretats. Lluís Martínez l'ha reclamada, l'auditoria, des del primer moment, i jo també, i no ens han volgut fer cas.

Per cert, la proposta de Martínez, de fer una anàlisi “a partir de l'any 1996” l'aprove, encara que crec que seria més convenient incloure tot el temps, des de les primeres eleccions municipals, perquè així també s'analitzarien els deu anys de la seua gestió. No s'hauria d'escapar res, tant els encerts com els errors. Així s'hauria de començar pel primer Pla General, que jo considerí en el seu moment de “car, irreal i vulnerable legalment”, la problemàtica de Personas i Sistemas, la nit boja de la setmana taurina, o l'intent de fer la pista per les Eres...; a continuació, els projectes descabestrats de Baixauli i els seus somnis patètics...; després els errors del quadripartit, tant de l'alcaldia de Badenes, com els de la meua alcaldia...; seguiríem amb l'esperpent de la darrera legislatura baixaulista i finalment tot el que està passant ara mateix amb el govern del PP. A fi de comptes, revisar els errors pot servir per a no tornar a repetir-los. Evidentment, mentre no es faça aquesta anàlisi de la vida municipal, que serà feina d'algun historiador, nosaltres sols podem donar les pròpies interpretacions, aproximacions a la història, per no dir escriure les memòries, que sempre són parcials i interessades.

Durant tres setmanes no es publicarà l'edició del Punt de Silla i per tant la columna d'avui és una mena d'acomiadament, fins a finals d'agost. Serà important que ningú prenga mal de res i, per tant, caldrà que tothom siguem prudents amb la beguda, amb la conducció i durant la setmana taurina, fent cas de les recomanacions governatives al respecte. La millor festa és aquella que es pot contar i, per tant, bones festes per a tothom, perquè encara queda molta processó i ens hem de retrobar a finals d'agost i, aleshores, parlarem del Museu.