diumenge, 16 de desembre de 2012

GOVERNAR A COPS D'UCÀS O DEMOCRÀTICAMENT

GOVERNAR A COPS D'UCÀS O DEMOCRÀTICAMENT
Article publicat a elPunt/Avui el dia 16de desembre de 2012

A Silla on visc, eixir a la Plaça és vindre al centre d'un petit món de gairebé 18.000 habitants, on als seus bars pots trobar comentaris de tots els colors. Cerque un tema de reflexió agra i veig que els joves del Bloc se m'han avançat i han publicat un bonic article sobre l'aterratge del PP, que celebraven una assemblea comarcal: cotxes oficials, senyors ben vestits i senyores ben maquillades. Segons escriu Maria Muñoz, alguns veïns comparaven l'espectacle distant i prepotent dels populars, amb el que oferiren els joves nacionalistes en el seu passat congrés, més fresc i participatiu.

Xerre amb Xavi Cunyat, professor de filosofia, sobre l'actitud dels polítics de l'oposició front a les agressions que està perpetrant el PP, amb retallades de drets socials, modificacions encobertes de la Constitució, favoritisme en el tracte als bancs i les grans fortunes, menyspreu de les classes mitjanes, desatenció a les classes més desfavorides... Coincidim que, davant de tant de despropòsit, és més contundent la resposta que està donant la ciutadania que la dels mateixos polítics.

Repassem el llistat aclaparador de protestes i pràcticament tothom s'ha posicionat en contra del govern, des dels Indignats, que foren els pioners, als ensenyants, els sanitaris, etc. fins arribar gairebé al súmmum, els mateixos jutges i fiscals. El tercer poder de l'estat, el Judicial, enfront del Legislatiu i de l'Executiu! Per deformació professional ens centrem, una vegada més, amb el ministre Wert, àlies el troll i la vaca boja, com el bategí fa poc. El govern funciona a cops d'ucàs, que és com ho feien els tsars més absolutistes de Rússia, dictatorialment, arbitrària i sectària, li explique a Xavi, que sap més de moral que d'història.

Posats a elucubrar, mentre prenem un barrejat, algú que s'ha afegit a la conversa, que normalment fem oberta, diu la més grossa: el que hem de fer és prendre les armes, com s'ha fet al llarg de la història, quan els governants han abusat del poder. Les propostes van des de la guillotina a la forca, o a la tàpia del cementiri; hem d'acabar fent barricades, és una altra proposta; o tirar cap a la muntanya i organitzar un maquis... Dinamita!

Parlem que estem passant pels pitjors moments, des que hi ha democràcia a l'estat espanyol, amb els índex d'atur més elevats de tota Europa, de manera que el panorama és d'una incertesa total, sobre tot per als més joves, que el perceben com a tenebrós. Un govern que permet que la seua joventut és malmeta i se senta fracassada abans de començar la batalla de la vida és un govern suïcida, o millor dit genocida, sentència algú.

Però com la política és l'art de l'habilitat a fer allò més convenient en el moment més convenient, una vegada ha quedat palesa la utopia de cadascú i la indignació de tots contra el PP, descendim al trist terreny del dia a dia i comentem el tema de la gent que no té que menjar, mentre es llancen al fem aliments d'alguns grans supermercats. Tothom ha vist pels contenidors dels carrers, persones cercant el menjar llençat a les bosses. La situació és tan trista que dóna ganes de plorar.

Tornem als polítics de l'oposició. Segons el CIS els ciutadans els tenen molta desconfiança, els veuen com un problema, en lloc d'una solució i això és molt perillós, perquè serveix per a alimentar els escurçons de l'extrema dreta que estan nidant per tot arreu. Els contertulians, que finalment hem arribat a ser mitja dotzena, copa va i copa ve, coincidim que els polítics de l'oposició estan mig somorts. Ens referim als locals, per a entendre'ns més directament.

Per exemple, a Silla estem pagant uns rebuts per l'aigua potable elevadíssims, superiors als de tots els altres pobles de la comarca, inclosa la ciutat de València, i ningú diu el per què. El rebut comprèn, a més del preu de l'aigua potable i el seu tractament, el dispendi d'Emarsa, i els compromisos adquirits per l'empresa subministradora amb l'anterior govern municipal. La part d'Emarsa vol dir que tots els furts milionaris i malversació de fons, fets pels gerents de l'empresa, tots del PP, els estem pagant els ciutadans. Entre els compromisos de l'anterior govern local hi ha des de sous a polítics o a persones pròximes, a l'edició d'un llibre absurd sobre les excel·lències turístiques de la localitat... I doncs, què fan els polítics? No fan res, ni els qui manen ni els qui volen manar; res.

Converses com aquesta se senten per tot arreu i jo les he compartides a la Universitat, al camp, al si de les famílies, al poble i a la ciutat, a València, a Mallorca, a Benicarló... Supose que és igual a tot l'estat. El PP està entestat a aplicar el seu sectarisme a cop d'ucasos, ja que entenen molt poc de democràcia, i emparats en la impotència dels socialistes d'organitzar-se mínimament i com tenen la majoria absoluta al Parlament, estan fent el que volen, estan vencent, però no estan convencent i hem de confiar que, aviat, el que fan els passarà factura. Falta molt per a les properes eleccions?