diumenge, 2 de desembre de 2012

RECOLLONS, QUANT DE FEIXISME

RECOLLONS, QUANT DE FEIXISME
Article publicat a elPunt/Avui el dia 2 de desembre de 2012

El president Pujol, que és molt sabut, ja digué que açò de la independència no seria tan fàcil com, ingènuament, alguns havíem somiat i uns altres, més il·lusos encara, ja veien a l'abast. Ben mirat, si el Quebec, o Escòcia, per posar dos exemples, triguen tant a aconseguir la seua independència, no és lògic que ací siga més fàcil, sinó tot al contrari, ha de ser més difícil. Però, així i tot, molts confiàvem que les eleccions de diumenge passat a Catalunya tindrien uns altres resultats, que precipitarien les coses: quin desengany!

Però, contràriament al derrotisme que s'ha emparat de tantes persones, jo pense que les eleccions catalanes han estat un èxit, perquè si fem el recompte, som majoria els partidaris del dret a decidir, mentre que els espanyolistes són la minoria; com ells han posat tota la carn a la graella, ja sabem i saben quants en són i per tant no s'explica per què estan tan cofois, o potser és que ho fan per consolar-se.

Per la nostra part, ara la feina l'han de fer els partits nacionalistes, perquè s'han de posar d'acord en el govern del dia a dia i en la consulta sobiranista, com diu Mas; jo encara afegiria en fer front a les mesures restrictives i constrictives que anirà prenent Madrid en contra de Catalunya. Per això hem de confiar en el seny dels nostres partits, als qui la història (catalana) els passarà comptes, si no ho fan bé.

Ara bé, a més que les eleccions ens han permès fer el recompte de les tropes i confirmar que som majoria, també han servit per a veure com les han viscudes ells, des de l'Espanya profunda, fins a la més progre, quin espectacle! La terra se'ls menjava i el mateix Rajoy estava tan obsedit que deia que les nostres eleccions eren més importants que les espanyoles...! Ara volen creure's que ja ha passat tot i que s'ha acabat la febrada sobiranista, i s'equivoquen, com sempre.

Ells han fet tot el que han pogut, però s'han quedat curts. Malgrat que compten amb tots els recursos de l'estat (i els serveis del Mundo), que ells han manipulat al seu gust i al més pur estil feixista; i malgrat que tenen al seu favor que obeeixen l'únic comandament del cap únic (els ciutadans van a remolc), han fet curt. Encara podem afegir a la nòmina dels contraris els socialistes, en certa manera, però tinc els meus dubtes. Tots plegats, però, a Catalunya no pinten ni xufa, com s'ha vist.

Per altra part, malgrat la insistència dels polítics espanyols i dels seus corifeus o comentaristes, a dir que Catalunya ha quedat tocada, jo crec que qui està tocat, de veritat, és el govern popular, que no es treu la crisi de les mans. Cada dia augmenten els aturats, i aviat arribarem als sis milions! Cada dia que passa el govern de Rajoy té més gent en contra, i als sanitaris i ensenyants hem d'afegir els jutges, els farmacèutics, la policia... I cada dia que passa la corrupció els regalima més, com si hagueren caigut en una bassa de femta... Són la femta! Amb tanta misèria que han d'atendre, doncs, farien millor començant per ells i no donant lliçons.

Per nosaltres ja aniran fent Convergència i Esquerra Republicana, i tothom que s'hi vulga afegir. I com una cosa és certa i és que per damunt del que facen o deixen de fer els nostres partits, la idea d'independència ha quallat més que mai en la societat catalana, podem ser optimistes. Veure els mils de milers de joves reclamant la independència, o siga creient-hi, i la majoria del poble català, i molts empresaris, i la intel·lectualitat, i part del clero, tothom, això ja és un fet irreversible.

Així que jo sóc optimista pels resultats de les eleccions, mira per on i encara donaré una altra raó. Us imagineu una majoria absoluta en mans de CIU? Jo, que els hauria votat si haguera tingut l'ocasió, preferisc un govern de Mas, amb els republicans agafant-lo pels collons, o siga obligant-lo a rectificar algunes retallades socials, per exemple. I com encara hi ha tres nous diputats, dels quals ningú no en parla, jo també confie en els maulets-indignats del CUP, perquè sé que seran la veu de la consciència d'uns i d'altres. Per tot plegat, doncs, sóc optimista.

Per la part de ses Illes, m'han dit que els inspectors de la conselleria d'Educació, en lloc de dedicar-se als problemes de la docència, els han destinat a controlar que cap xiquet ni xiqueta mallorquins vaja a escola amb cap samarreta, ni insígnia, ni senyal reivindicatius, que consideren il·legals: “volem una escola pública i de qualitat”, duu la del meu nét; “lluitam per la nostra llengua”... També consideren il·legal i per tant punible, que els centres exhibisquen cartells, llaços, senyeres, etc. reivindicatives. Com les mesures que ha ordenat prendre el conseller d'Educació són pròpies d'una dictadura, jo abomine del conseller i dels inspectors que li fan costat. Quina púrria de feixistes!