diumenge, 9 de desembre de 2012

WERT EL TROLL

WERT EL TROLL
Article publicat a elPunt/Avui el dia 9 de desembre de 2012

En el pitjor sentit de la paraula, crec que Wert és com un fenomen, que és tota persona o animal que presenta una particularitat, una característica extraordinària. En aquest cas és més persona que animal, encara que és una persona que fa l'animal. A la vista del que està fent i intentant fer, evidentment és una persona o animal que devem qualificar de fenomen perillós; també podríem dir que és un fenomen tirant a monstre, o que és un Troll, però depilat. Wert el troll o Werttroll!

Encara que aquesta mena de fenòmens perillosos, ho són més si són intel·ligents, sembla que tenim la sort que Werttroll no és intel·ligent. En altre moment ja he dit que fa cara de faltar-li un regó, o més, però com fa coses que responen a una intel·ligència, ni que siga maligna, caldrà esbrinar si Wert és el sicari d'algú, que l'empaita al darrere i el forneix de males idees.

Com la cara és l'espill de l'anima, paga la pena fixar-se en la seua. Podeu mirar, en Google, la sèrie de fotografies que li han penjat. Jo ho he fet i he tingut una sensació de repulsió total, perquè m'ha semblat mantegós i bavós, especialment quan riu o quan resa. I com els homes som el que fem i el que fa Wert, com a ministre d'Educació, és aplicar una política educativa classista, espanyolista i retrògrada, és evident que és per això que, encara més, em resulta tan desagradable.

Però, d'on li ve tanta maldat, tants mals pensaments que té? Doncs, de la FAES, que és el niu o antre on es coven les idees més perverses contra les autonomies, les llengües no espanyoles i l'estat de benestar. Aznar no s'ha callat mai el que pensa sobre aquestes i altres qüestions i com n'és el director, cal atribuir-li les directrius que segueix Werttroll. Tothom coneix les línies de pensament d'altres personatges de la Faes, com Jaime Mayor Oreja, Rodrigo Rato, Federico Trillo, Zaplana, Esperança Aguirre, Alejo Vidal-Quadras..., per no referir-me al difunt Fraga. De la llista que he vist per internet, tots coixegen del mateix peu i crec que la majoria també són de l'Opus, o siga que són per a cagar-se, tu.

Doncs, d'aquesta fàbrica de pensament reaccionari, o lobby de pressió neocon, ha eixit Wert, designat braç executor d'un projecte d'agressió contra les nacionalitats “constitucionals”. Com a les Illes ja tenen Bauzà, al País Valencià Fabra i a Aragó Fernanda Rudi, a Wert sols li queda dedicar-se al Principat. En el tenebrós escenari “anticonstitucional” que tenen dissenyat, el drama ja està servit: volen guerra i saqueig!

Què fem, doncs? Estic d'acord amb el consell que acaba de donar Vicent Àlvarez en el seu article, Davant de la involució present (El Punt, 6/12). Segons ell, hem de recórrer als mateixos recursos “legals” que quan estava Franco, encara que entén altres maneres de reaccionar, i altres mesures de pressió; en això jo ja no estic tan totalment tan d'acord, com ja he manifestat altres vegades i crec que cal posar en marxa altres coses...

Tot i aprofitant els recursos “legals”, amb denúncies i recursos, amb manifestos, etc. Tot i fent que les institucions, associacions de pares i mares, els centres escolars, clubs esportius, intel·lectuals, tota la societat civil, etc. Amb tot això no crec que n'hi haja prou. Caldrà veure si és “legal” la insubmissió o la desobediència. Aquest és un tema clau i en això els professionals del dret, com Àlvarez, hauran de dir la seua. Mentrestant, el 95'5% dels lectors d'El Punt Avui ja hem votat a favor que la Generalitat es declare insubmisa. Hi ha també les gestions que han iniciat els diputats europeus, denunciant la política del Werttroll. I la presa de posicions del Barcelona CF. Calen, però, més iniciatives.

En aquestes tràgiques circumstàncies, de vida o mort, jo crec que a Catalunya s'ha d'arribar a un pacte fort i segur entre Convergència, EU, ICV i CUP, amb el suport del PSC. Un govern fort per Catalunya i per fer front als del PP. Si Unió destorba, doncs que se'n vagen definitivament i en pau; si els socialistes no hi entren, pitjor per a ells. La llengua catalana s'ha de salvar a Catalunya, si volem que se salve a la resta dels Països Catalans. I el mateix projecte d'autodeterminació de Catalunya ha de reeixir allí, si volem que mai puga reeixir a la resta del territori. I la política social neoliberal de retallades antisocials que s'està aplicant a Catalunya, s'ha de rectificar, si volem demostrar, també en aquest aspecte, que som més justos i democràtics que els del PP.

Estem davant d'un problema total i cal prendre un camí, una decisió total. És el que li passà a Juli Cèsar quan s'enfrontà al Senat romà i passà el Rubicó i anà contra Roma: alea jacta est, sembla que digué, s'han llançat els daus, la sort està llançada. I com era un paio molt assenyat acabà entrant a Roma, triomfant. Què bonic! Contràriament, el que ens espera és el Werttroll i tot de trolls aniquilant-nos. Ara mateix ja ha manifestat que, cada dia, atacant Catalunya se sent més toro que mai. Jo m'hi he fixat en la cara que posa quan li ho diu al president del Parlament, que per cert fa cara de mans, i més que un toro m'ha semblat una vaca boja. El que faltava, Werttroll una vaca boja.