EL MISERABLE ESPECTACLE DEL PP. ALERTA AMB EL PSOE

EL MISERABLE ESPECTACLE  DEL PP. ALERTA AMB EL PSOE

No sé per quina raó la venjança està tan mal vista, quan ha estat la inspiració de tantes gestes, de tanta literatura, de tantes discussions i, lamentablement, de tantes guerres, o siga de la història. Venjar-se és respondre amb un càstig equivalent, als qui ens han damnat. La llei del Talió és això i pràcticament tots els drets penals mundials són adaptacions.

En aplicació d’aquest dret, des dels primers moments de la història els homes, quan han estat vilipendiats, espoliats, en definitiva damnats, han reclamat venjança, o siga ésser rescabalats pel dany sofert. En tot el món civilitzat, en tots els codis civils i penals, a més del dret de defensa hi ha el dret de revenja, encara que es diga amb eufemismes.

Exigir la venjança no és en absolut reclamar el linxament de ningú o prendre’s la justícia per la mà, sinó exigir que els tribunals apliquen justícia fent que els culpables paguen pel mal que han fet. Un gran avanç de la humanitat és deixar la venjança en mans dels tribunals, que han de tractar a tots per igual.

Açò ve a compte de la sèrie de judicis que estan en marxa: Nós, Gürtel, Púnica, Bádenas, Rato, Blesa, Bànkia, Eres, Pujols... Quin país de xoriços! A banda que ens alegrem que finalment els hagen dut als tribunals, caldrà que vigilem perquè a tots els menyspreables encausats se’ls aplique la mateixa justícia, no siga cosa que finalment tot quede en res o en molt poca cosa, començant per la trista princesa, que segurament serà exonerada.

Els treballadors que han patit les actuacions del govern contra els seus drets, la població empobrida, la joventut sense futur, els qui hem patit les retallades sanitàries... Els qui hem estat hipotecats de per vida a pagar els rescats bancaris, les fallides faraòniques dels polítics... hem de ser venjats, per la justícia. D’altra manera, entraríem en un procés de deteriorament, de desconfiança i d’indignació del poble cap a les institucions, d’abast incalculable.

En aquest article vull posar de relleu el miserable espectacle que està oferint el PP, que són els responsables de la major part de la corrupció i de les retallades dels nostres drets. Ens han fet patir una hecatombe d’enormes dimensions. Les hecatombes a Grècia eren festes en honor d’alguns déus (Apol·lo, Atenea, Hera) amb sacrificis d’animals,. La paraula hecatombe ha acabat significant, també, una gran destrossa amb moltes víctimes, una gran calamitat.

Fins ara hem estat nosaltres els qui hem patit la major de les hecatombes, des de la guerra civil, amb els milers de víctimes que han provocat els del PP. Ara, però, ha arribat l’hora de la seua i per això posen la cara de cadàvers que posen, els pocs que s’atreveixen a donar la cara, perquè molts estan desapareguts o amagant-se. Tota la prepotència de què han fet gala aquests anys, i tota la fel amarga que han anat destil·lant i escopint-nos, ara se l’han d’empassar ells.

Ara bé, es resisteixen, tal com feien els cents bous grecs que sacrificaven als déus (ἑκατόν, cent i βοῦς, bous). Per això volen reinterpretar els resultats electorals del 20D. Qui les ha guanyades? Com no les guanya qui treu més vots, sinó qui pot fer aliances i un govern i com amb el PP ningú vol fer parella, ni trios, per què presumeixen que les han guanyades, quan les han perdudes?

En la situació desesperada en què es troben, tracten d’ensarronar els socialistes, amb una “gran coalició”, que en realitat seria una gran traïció. Si no accepten, també es conformen que els deixen governar amb els ciutadans, amb l’abstenció socialista. Quina barra que tenen! Diuen que altre govern que el d’ells seria un desastre, i ho diu Rajoy!

Supose que els socialistes no cauran a la trampa, encara que com viuen en un estat permanent de contradiccions, pot passar qualsevol cosa. Però si cedeixen serà com posar-se una corda al coll i suïcidar-se col·lectivament En aquest cas jo ja tinc preparades unes absoltes que són els responsoris i versets en honor dels difunt, que cantaven quan jo era escolanet: por las almas socialistas, todos debemos llorar, que Dios las saque de penas y las lleve a descansar. Allí tienes Pedro Sánchez, la Susana i los barones, Zapateros y Chacones, a Felipe y los palmeros... sin alivio ni consuelo, por dejarse encular..., , que Dios los saque de penas y los lleve a descansar.  

No crec que arribem en aquest punt, perquè un pacte d’esquerres és possible, a la portuguesa. Sols hi ha el “problema” català, però jo crec que els nacionalistes votaran aquest govern, o s’abstindran. Més greu és el posicionament, en contra d’aquest pacte, dels barons més carques o mòmies socialistes, inclosa la matrona tartèssia, amb l’excusa de Catalunya, precisament.

Una advertència final és que si guanya el debat socialista el sector carca, els clams demanant venjança, que fins ara s’han adreçat contra el PP, es reconduiran i també els inclouran. La major part del país ha demanat un canvi, que comença per fer fora Rajoy, que és el polític pitjor valorat de tots, segons les enquestes. La seua continuïtat en el govern seria incomprensible. Diccionari en mà, els miserables sols mereixen el menyspreu, perquè els seus atributs són la vilesa i l’abjecció.

Ara, la meua oferta de tuïts, per si ningú vol fer-los seus i difondre’ls: “Si el PSOE s’equivoca i deixa governar el PP, ja poden donar-se picar soleta, perquè el de la coleta acabarà fent-los malbé”. “Entre Marees, Sí que és pot i Compromís, han format un bon pastís. Tot no és o blanc o negre, més aviat tot és molt gris”.