REINES MAGUES O REPUBLICANES?

 el Repunt

REINES MAGUES O REPUBLICANES?

Josep L. Pitarch

Si jo sabera enviar tuïts els faria amb rodolins, que són dos versos apariats, generalment satírics o humorístics, o amb altres estrofes breus. Crec que per a fer-ne aquests tipus de versos poden servir, perquè a la brevetat afegeixen més gràcia i responen millor a la tradició oral de les sentències i refranys, que són, de tota la vida, com els tuïts d’ara.

Ahir mateix n’hauria enviat tres, així que els oferisc perquè si ningú els vol, els faça seus i els difonga. He de dir que m’han explicat la tècnica, però la veritat és que no ho he entès gaire, segurament perquè, a més de no posar massa atenció, sóc un burro informàtic.

Són sobre els Reis Mags d’enguany, que tant han escandalitzat la beateria popular. El primer el dedique a Manuela Carmena: Enguany han estat Reines Magues, l’any que ve seran Republicane i Presidentes. Els del PP, si no caguen rebenten i mira que en tenen de ganes.

Dedicat a Ribó: Si la beateria s’irrita, t’insulta i s’excita, és perquè volen guerra. Els defensors de la terra, no ens hem d’amoïnar: ja deixaran de bramar. El que no han de fer és tornar a manar.

A l’ex-alcaldesa d’Alacant, per la visita que li han retut a casa mateix, els Reis: Els Reis Mags d’Alacant no és que siguen molts atents, ja que si l’han visitada, és perquè són uns calents, i hi feren una parada a prendre un refresc. La gent és molt malpensada.

Això és tot l’esforç tuític que he pogut fer, i ja no done per a més. Estic tota la nit treballant els encreuats que em publiquen al Levante, des de fa més de 18 anys, gràcies a una idea cabalística de l’actual redactor en cap Joan Carles Martí. Jo recomane que la gent s’hi pose, perquè són entretinguts i instructius i fer encreuats és una de les coses que aconsellen els metges per a l’alzhèimer. He acabat els que tenia al tall i veig que ja en porte 5577, si no m’he descomptat.

Així que ara puc posar-me a fer l’article setmanal, que publicava al Punt/Avui, i ara he de penjar al meu blog personal (www.joseplpitarch.blogspot.com). Ja expliquí la setmana passada que m’havien acomiadat, sense donar-me cap explicació, d’aquest diari. A mi i a altres companys valencians, illencs i de la Catalunya Nord, ens han fet un ERE (tàctica perversa aprovada pel PP) i al carrer. Curiosament, la major part de nosaltres escrivíem de franc, o siga que no ho fèiem ni per gust, ni per vici, sinó com un sacrifici, que deia una senyora de Sueca.

Exactament, ho féiem pel país, ai quins collons! Ha resultat, però, que treballàvem pel negoci d’uns patricis catalans, o siga que nosaltres féiem el fava i altres s’enduien les ganàncies. En això de fer el fava, jo sóc un experimentat, com m’han recordat amablement alguns dels col·legues. Exactament tinc l’experiència adquirida de tots els anys que he estat treballant, pensant que era pels PPCC, fins que me n’adoní, que era pels fills de puta dels Pujols, d’Eliseu Climent...

Això ja ho he contat altres vegades, especialment a les pàgines del Punt, però torne a insistir, perquè Climent i els seus sicaris intentaven de fa temps que m’apartaren d’aquest mitjà. Finalment ho han aconseguit. Com sóc irreductible, però, els passarà als patètics personatges del teatre clàssic que presumien que havien acabat amb l’enemic, i no havia estat així. És allò de Corneille, “les gens  que vous tuez se portent assez bien”,  o “los muertos que vos matáis gozan de buena salud”, segons Alarcon, Tirso o qui siga,  

Així que, com gaudisc de bona salut, per als 73 anys que porte patits, continuaré donant la meua opinió de tot allò que em rote i a qui li pique que es rasque. Ara mateix ja puc anunciar que el temps que guanyarè del que dedicava al Punt, el podré destinar a tirar endavant una obra de teatre i una novel·la, que tinc entre mans.

El títol és TEATRE IRREPRESENTABLE D’UN IMPRESENTABLE, que no sols va de Climent i dels seus sicaris. Com jo vaig ser un d’ells, en les condicions que ja he explicat a bastament, l’obra serà genial i espere que me l’editarà algú i que guanyarè algun euro. Serà una cosa com un esperpent de Valle Inclan, o d’Arrabal. També estic mirant coses de Brossa. La novel·la són unes memòries disperses d’un personatge tronat que ho ha viscut i vist tot i fa una mena de testament.

Vull rebentar les vendes del dia del llibre de 2017 i amb els diners que guanyarem farem un diari nét, clar i català i hi vetarem els merdes, els climentistes i els cagadubtes...  Des d’ara mateix accepte idees, informacions, suggeriments El meu correu: josep.l.pitarch@uv.es.

Finalment, com acabe d’escoltar la notícia que Mas i la CUP han arribat a un acord, i qui serà president és encara més independentista. I ja que aquesta vesprada ha guanyat el Barça, per tot plegat estic eufòric. Veig per la televisió com estan de nerviosos a Espanya... que es fotin!