diumenge, 3 de gener de 2016

HI, HI, HI ! PER A CONYA-CONYA, LA D’ESPANYA



EL REPUNT

HI, HI, HI ! PER A CONYA-CONYA, LA D’ESPANYA

Aquest article anava destinat a el Punt/Avui del 3 de gener de 2016. Uns dies abans, però, se m’ha comunicat que ja no me’n publicaven cap més. Al cap de més de 20 anys i de més de 300 articles, propis o col·lectius.

Per a riure’ns per escrit, en català podem recórrer a les onomatopeies hi, hi, hi, si ens riem de manera burleta, o ha, ha, ha; si ho fem de manera malèvola, he, he, he; de manera més exagerada, ho, ho, ho; finalment, de manera més bestial, hu, hu, hu. Totes aquestes onomatopeies es realitzen de manera aspirada. Si en lloc de riure, el que fem és contenir-nos la respiració pel nas, fem un pfu. Finalment si, amb l’esforç que sempre provoca el riure, especialment el més sorollós, se’ns escapa una ventositat, fem prrut.

L’espectacle post-electoral d’Espanya és això, un ha, he, hi, ho, hu... pfu i prrut; per a descollonar-se de la conya. Ells no pensaven, quan feien tanta mofa de les eleccions catalanes i de la posició d’en Mas, que els passaria encara una cosa pitjor. Hi, hi, hi!

Ara es confirma el que avançava jo fa unes setmanes, que l’espectacle post-electoral de Catalunya seria pecatta minuta en comparació a l’espectacle de Madrid. A la vista està que Rajoy, pel seu costat i els socialistes per l’altre, estan fent molt més el ridícul que Mas. Així que no puc estalviar-me de dedicar-los una gran riota: ho, ho, ho!

El problema que tenim a casa nostra sembla que es resoldrà avui mateix, amb l’aprovació de la investidura de Mas. Com els de la CUP, que han tingut la paella pel mànec, són valents de mena, gràcies a ells hem viscut una autèntica catarsi nacional, que a qui més ha beneficiat és al mateix Mas i al seu partit, que s’han hagut de convertir al mauletisme. Finalment, doncs, resoldrem el problema amb nota. I els espanyols, què fan mentrestant?

Un altre motiu per a riure i fer-los burleta de la grossa, és pel supergalàctic Real Madrid. L’equip del règim ja ha fet figa en la Copa i ara la farà en això de les botes d’or, que guanyarà Messi. Pronostique, a més a més, que s’estimbaran a Europa i que tampoc guanyaran la Lliga. Això sí, el seu president Florentino continuarà guanyant diners a cabassades: prrut! Però en conjunt, la conya, tu. Hu, hu, hu!

Perquè no diguen que sóc sectari, dedicaré una tanda de riure’m de mi mateix i de les meues cabòries i contrarietats. He, he, he! Riure’m és un recurs que empre quan les coses no em surten bé i estic indignat, sol davant l’ordinador. Si ho deixe estar i me’n vaig als bars de la plaça, és pitjor i he de recórrer a l’exabrupte i a la blasfèmia. Millor, doncs, quedar-me a casa i ironitzar de la vida.

M’acaben de comunicar que el Punt/Avui plega. De moment es replega i han decidir prescindir dels meus articles d’opinió, que he estat publicat més de 20 anys. Si les raons que donen són estrictament econòmiques, com m’han deixat caure, estic convençut que finalment plegaran. No m’han donat cap explicació més, encara que els l’he reclamada, evidentment. Ja ho contaré..

Acceptant que no compten amb el suport polític, ni amb el de la societat i que no poden aguantar l’empresa i l’han de reduir, ha, ha, ha! Em ric per no plorar. Si els nostres mitjans de comunicació van de deriva en deriva, per manca de subvencions i les nostres administracions no es preocupen d’esmenarho, rai: anem cap a la desfeta total.

Com a especialista en les contrarietats i els abusos dels PPCC, i escèptic que res tinga remei, pense en les subvencions milionàries rebudes per Eliseu Climent, de les quals no han donat cap compte ni els síndics, ni els inspectors d’hisenda, ni la Guàrdia Civil, ni els testaferros. També pense en les espoliacions que hem patit dels Pujols, o les xoriçades de tants convergents... I què haig de fer, riure o plorar?

Total, que tot és una merda i una conya, encara que per a conya-conya, la d’Espanya. Els nostres xoriços nacionals no els arriben ni a la sola de la sabata, però ens dolen més.
Bon any, doncs, de redreça moral i de recuperació del govern de què ens varen desposseir fa tres-cents anys.

El Papa ha convocat un Any Sant. Com el dedica a la misericòrdia i al perdó,  això què vol dir? Pot ser que els xoriços de la beateria facen net en llurs consciències i ja està? Ni pensar-ho!  Jo demane justícia i que qui l’ha feta que la pague, faltaria més.

Finalment, moltes gràcies, de bestreta, als cupistes per la vostra magnanimitat (aneu amb compte, però, amb els amics podemistes, que no us enxampen pel darrere). Ho dic hores abans de conèixer el que decidireu sobre la investidura de Mas. A continuació hi ha molta feina a fer i poca risa.

El meu correu particular, per si algú el vol,  és: josep.l.pitarch@uv.es.