dissabte, 6 de febrer de 2016

LA CORRUPCIÓ QUE TOT HO EMMERDA




LA CORRUPCIÓ QUE TOT HO EMMERDA


És un fet universal que sempre ha hagut governants que han pres el pèl a la gent i s’han omplert les butxaques ignominiosament. Ho han pogut fer perquè estan dotats amb unes mans llargues i porten genèticament l’habilitat corresponent. Com aquests individus saben que sols n’enxampen uns pocs, de vegades es confien massa o se’n descuiden; o hi ha algun xivato que se’n va de la llengua. En tot cas, la temptació és tan forta que tots no saben contenir-se, i s’emmerden.

Després tot depèn de la xamba. Quan el cas dels vestits de Camps, el president gallec Feijoo digué: és que Paco ha tenido muy mala pata! Volent dir que sinó, apa i a viure. Les jugades poden eixir-los bé o regular; malament del tot, mai, perquè com no han tornen tot el que han “aconseguit”., sempre els en queda. La lògica dels governants corruptes és la dels gàngsters de Xicago. O com diria Rus, tira-li sense por, xe, que la gent és molt burra.

Aquests personatges necessiten via lliure per a poder estudiar les estratègies més convenients i assegurar-se la impunitat. Abans, quan no hi havia democràcia, feien el que els convenia o els rotava, però ara han de dissimular un poc i ajustar-se. Si disposen de majories absolutes tot és més fàcil, i per això les cerquen amb deler. En cas contrari, han de fer pactes, i la cosa és complica i s’han d’espavilar més.

¿Què és millor, una majoria absoluta o un govern de pactes? Per experiència sé que els pactes són millor. Quan pacten dos o més partits uns vigilen els altres, perquè no se’n refien del tot. Em referiré, una altra vegada al cas que millor conec, perquè el protagonitzí durant vuit anys (1995-2003) al meu poble, Silla (l’Horta de València. 18.000 habitants i escaig).

El Bloc, EU, UV i el PP formàrem un pacte. Enfront hi havia els socialistes, als quals els faltava un regidor per a la majoria. L’alcaldia la tinguérem EU i els nacionalistes, en aquest cas jo, perquè d’altra manera no s’hauria pactat res, ja que teníem decidit no votar la dreta, ni estant borratxos; els populars i els regionalistes, doncs, s’hagueren de conformar.

¿Funcionà aquell govern tan heterogeni? Jo crec que sí i la majoria de la població també ho creu. Els més disgustats foren, evidentment, els dirigents socialistes, perquè estaven a l’oposició, i finalment també els populars, pel poc que se’n pogueren aprofitar, malgrat que eren els qui més regidors aportaven, cinc.

Curiosament i a bou passat, també es disgustaren els del meu partit, que varen proscriure aquests vuit anys de la memòria històrica del partit. En conseqüència, Empar Hostalet i jo ens sentírem i ens sentim proscrits. Però aquesta és una altra història, que algú, que no jo, haurà d’explicar.

La pregunta és si hi hagué corrupció a Silla durant aquells anys. Doncs, jo creia que no, però ja no puc jurar-ho, perquè ara em diuen que hi hagué qui acceptà diners, d’amagat evidentment, o siga algú que féu l’egipci. Espere que ara que als populars se’ls ha acabat la impunitat, la gent perdrà la por i cantarà.

En aquest tema de la corrupció hi ha relacionat, presumptament, el líder local Isidro Prieto (Isidrín per als seus col·legues) que ix cada dia als diaris, com a investigat o imputat per una sèrie de “problemes” relacionats amb la seua activitat política. Pel que es veu, la fiscalia i la guàrdia civil el tenen en el punt de mira, com a diputat de carreteres de la Diputació, com a empresari de privilegis, com a inventor d’una ONG fantasma, etc.

La militància local popular del poble està molt afectada i pràcticament s’amaguen de vergonya. Algú m’ha comentat que ja s’ho esperaven i fins i tot m’han recordat que m’ho advertiren. Als quioscs cada dia s’acaben els diaris.

Han estat les confessions del famós arrepentido Benavent, que és qui ha denunciat tota la trama de Rus i els seus adlàters, qui a informat de Prieto, posant-lo en una situació tan difícil. Malgrat tot, no li desitge cap mal i espere que tinga alguna possibilitat de justificar-se.

Tot el que està aflorant en aquest tema de la corrupció em fa comprendre que en un país on els seus polítics i màximes figures no són precisament honrats, hi haja tanta picaresca i pocs escrúpols entre la crema i nata del país. A més dels abusos i corrupció de la pròpia administració, hi ha la dels grans empresaris, de les elèctriques, de la telefonia, dels bancs, dels constructors...

Ara la pregunta a fer-se és per què en una societat dirigida per gent de moral tan tenebrosa i injusta, els ciutadans rasos hauríem d’ésser uns angelets? Quines penques aquesta gent, que segons de qui es tracte, tenen una distinta vara de mesurar. Una per a “ells”, que són la minoria, amb botins i infantes inclosos. I una altra molt distinta per a "nosaltres", els ciutadans normals, que som la majoria.

Ells que són els més patriotes (viva España), gent d’ordre i d’anar a missa, poden defraudar hisenda, cobrar en B, pagar en negre, no declarar l’IVA de les factures... Ho estem veient en tots els casos de corrupció que apareixen a la premsa. Contràriament, nosaltres hem de pagar-ho tot i i muts i a la gàbia. Sempre que toque aquest tema m’indigne tant que acabe reclamant l’anarquia per al poble.

Que cap corrupte s’amoïne, però, perquè els valencians, com deia Rus, som uns burros i ignorants. Ja passava quan Franco, que quan s’acollonava se’n venia a València, on li omplien la plaça: Franco, Franco, Franco. Estos són mis poderes, cridava el dictador, amb aquella veueta de castrati. Alguns tornaven a casa afònics. Després han continuat cridant, al PP fins a quedar-se afònics també.

Al país valencià, des que els socialistes feren figa, sempre ha guanyat el PP, que han estat més de dues dècades fent el que s’està denunciant. La majoria els han votat! Així que visca Rita, que visca Camps, Rus, Ripoll, C. Fabra, els germans Blasco... i que visca Isidrin Prieto. O, com diria l’histriònic i lamentable Rus, que visca la mare que els ha parit!