diumenge, 4 de setembre de 2016

l'església en mans del clero i dels polítics

L'ESGLÉSIA EN MANS DEL CLERO I DELS POLÍTICS
Article de Jesús Escorihuela Castells, publicat a El Cresol de Silla, el 28 d'agost de 2016 , que trobe interessant d'afegir al meu blog, per les al·lusions que em dedica i pel tema que tracta

  Degudament informats, de fa molts anys, de la importància artística de l’església de la Mare de Déu dels Àngels, gràcies als articles de Josep Antich i de Josep Pitarch, constatem que fins ara no s’ha fet res per a la seua salvaguarda. Sense cap dubte, després de la important gestió de don Fernando Gómez, els dos rectors que l’han succeït no se n’han ocupat i per aquest motiu crec que és convenient fer-hi unes reflexions i compartir-les, aprofitant el canvi al front de la parròquia, que s’anuncia.
IMG_20160827_110115Recordem que fou en els darrers anys del rectorat de don Fernando, que coincidí amb l’alcaldia de Pitarch, que s’inicià un estudi de la situació de les pintures del creuer i el presbiteri, obra de Vicent Lopez, que aparentment estaven patint un progressiu deteriorament. L’acord entre el rector i l’alcaldia possibilità l’elaboració d’un estudi per a la seua restauració, del qual s’encarregà l’Institut de Restauració del Patrimoni, de la Universitat Politècnica de València.
L’impressionant estudi, en el qual intervingué un equip de més de quaranta investigadors, arquitectes, professors i el cronista de Silla, Antich, fou presentat en l’església el 20 de juliol de 2006, i en la Fira de Sant Sebastià de l’any següent, mitjançant uns panells informatius, divers material imprès i l’exposició a càrrec de l’equip investigador.
L’objectiu era summament ambiciós i anava molt més enllà del que preveien Don Fernando i Pitarch. S’hi estudiaven les estructures arquitectòniques i les seues patologies (esquerdes i fissures, filtracions i humitats, erosió, intervencions desafortunades, etc.); els elements pictòrics, esculturals i d’orfebreria, fixant l’atenció en el deteriorament de les pintures de Vicent López, per l’acumulació de pols, brutícia superficial i fums, pèrdues i erosió de la pel·lícula pictòrica i filtracions; el mobiliari i l’orfebreria, etc.
FB_IMG_1472288360184
Era evident que aquell magnífic projecte havia de ser assumit per la societat sillera i per les forces polítiques i culturals, perquè per a la seua execució s’haurien d’invertir molts anys, sobrepassant als mateixos rector i alcalde promotors. I s’haurien d’obtenir recursos exteriors, d’institucions provincials, autonòmiques, del govern central i de l’europeu, de la UNESCO, etc. És per això que es proposà la creació d’una “Fundació pro-restauració de l’església de la Mare de Déu dels Àngels”, els patrons de la qual serien el rector de la parròquia, l’alcalde, un rector de cadascuna de les altres parròquies de la ciutat, el Cronista Oficial, l’Arxiver municipal, un representant de les associacions i congregacions religioses, un representant del Ple municipal i tres ciutadans o ciutadanes en representació del C.E.L. (Centre d’Estudis Locals), La Lírica, els Instituts Sanchis Guarner i Enric Valor i el Conservatori.
Lamentablement cap dels dos projectes arribà a rams de beneir, a conseqüència del canvi polític al municipi i de la jubilació del rector. El nou alcalde, Francesc Baixauli, va exigir al nou rector, Salvador Martorell, que havia de triar entre “el projecte de Pitarch o el meu”. El rector digué amén. Malgrat que havia arribat a convocar una reunió per a estudiar la represa del projecte, a celebrar el dia 4 de desembre, finalment la desconvocà per les pressions rebudes. La conxorxa político-eclesiàstica avortà l’únic projecte que hi havia, i a canvi no se n’ha fet cap altre, fins ara.
IMG_20160827_104055
Sembla curiosa la coincidència dels dos principals partits del poble (PP i PSOE) i del clero en avortar el projecte. Cal tenir en compte que quan es presentà a l’opinió pública, les eleccions municipals de 2007 ja estaven a les envistes i que ni a uns ni als altres els interessava el protagonisme dels nacionalistes (Pitarch). El PP (Prieto) estava alteradíssim, per la influència que podria tenir el projecte entre els votants de dretes i més encara pel fet que el rector no s’amagava de mostrar les seues preferències per Pitarch. Només els faltava la representació de l’Auto Sacramental, que havia escrit Pitarch, sobre les Formes Incorruptes, de què ja parlarem altre dia.
Definitivament, doncs, ni durant els quatre anys de l’alcaldia de Baixauli, ni després durant els quatre de Serafí Simeon, no s’ha actuat en absolut, llevat de la lamentable bastida que durant tants anys ha estat plantada davant la façana de l’església, per evitar el seu enderrocament (?). Ha contribuït en aquest abandonament no sols l’actitud displicent dels polítics, sinó també la dels rectors, Salvador Martorell i Vicent Rovira. El primer es rentà les mans afirmant a la premsa que “havia vingut a salvar ànimes i no pedres”; del segon no se sap què ha dit, sols el que no ha fet.
He demanat a Pitarch la seua valoració de tot l’afer. Sobre don Fernando té una excel·lent opinió, “perquè malgrat la seua ignorància era molt honest i comprensiu i entengué, immediatament que li ho proposí, que el projecte era molt important. De fet, ja jubilat intentava escriure les seues memòries i, segons em va llegir, opinava que l’alcalde que més havia fet per l’església de Silla era jo y eso que Pitarch no cree en Dios, afegia”. Respecte dels altres rectors, la seua opinió és molt negativa.
FB_IMG_1472288370757
I sobre les possibilitats que algun dia es reemprenga el projecte, confia que així serà, pel bé de Silla. Li han comentat, diu, que una fundació vinculada a Mercadona es podria interessar, però ningú ha confirmat res. “De fet, sols m’han demanat còpies d’aquell projecte, perquè les que hi havia a l’ajuntament i a la parròquia s’han extraviat. Jo mateix fiu còpies, fa més de quatre anys, per a tots els membres de la corporació, que també foren extraviades”.
Si a la tercera va la vençuda, encara podrem confiar que amb el nou rector es podrà treballar, especialment, segons Pitarch, en aprofundir en l’estudi del projecte, començant per evitar les filtracions actuals; també s’ha d’actuar en les pintures de López, desinsectar mobles i algun altar i recuperar l’orgue. Diu que hi ha feina per a molts anys, però que s’ha de començar a treballar seriosament.
De no fer-ho així es demostrarà, una vegada més, la falta general de sensibilitat i el menyspreu per part dels representants de les institucions: el clero i els polítics, cap al nostre patrimoni artístic i cultural.
Uns i altres tenen l’obligació de vetllar per la seua recuperació i salvaguarda, perquè és un dels valors i testimonis més rellevants del nostre conjunt patrimonial. L’església de la Mare de Déu dels Àngels ofereix un interessant i atractiu motiu per a recrear-se en l’art. Llàstima que les nostres autoritats no ho vegen així.