diumenge, 25 de setembre de 2016

RITITIS O BARBERITIS?



RITITIS O BARBERITIS?

Si una inflamació de l’aorta és l’aortitis, de les articulacions l’artritis, de la matriu la metritis, del peritoneu la peritonitis, de la bufeta urinària la cistitis, etc., com es podria dir la de Rita Barberà, rititis o barberitis? Jo propose rititis, perquè no es confonga la barberitis amb la inflamació dels barbers o la dels bàrbars. Les llengües necessiten que funcionen sense parar els recursos de formació de paraules noves per a conceptes nous, i un d’ells és recórrer a la formació de paraules amb afixos. En aquest cas, per a les malalties amb inflamació afegim el sufix grec –itis, que vol dir inflamació, al radical en qüestió. Per exemple, el radical vulva + -itis fa vulvitis, que és la inflamació de la vulva.

Rita Barberà fins ara sols coneixia la proclamació i l’exaltació, però ara, després de l’hòstia que es pegà, començà la inflexió i la deflació, fins a esdevenir en inflamació, o siga la rititis. Ara bé, una vegada identificada la nova malaltia inflamatòria i format el nou mot, el que cal saber és si aquesta s’encomana (contagia). Una apendicitis no s’encomana, però les malalties pròpies de la tardor sí que ho fan, per exemple per contacte amb una persona afectada: la bronquitis, l’otitis, la sinusitis o l’amigdalitis... Els metges aconsellen mesures preventives per a evitar els contagis. Aleshores, si la rinitis és de les que s’encomanen, quines mesures profilàctiques tenen previstes al Senat?

Observant algunes reaccions de les persones més pròximes, la rititis afecta de manera desigual a uns i a d’altres, però afecta. A Rajoy i Aznar els ha afectat la parla, perquè s’han quedat muts. Una parella que normalment diuen disbarats sense mesura ni vergonya, Hernando i la Camacho, ara tampoc no obren la boca. A altres, la rititis els ha alterat els nervis, especialment a la gent més jove i vulnerable, Maroto, Casado i Levy, que reclamen una profilaxi radical. Hi ha qui es queda estupefacte, com Maruhenda i, pixant fora de text com acostuma, tracta de derivar el tema cap els ERE andalusos (d’on ve l’eritis). També és cert que els hi ha més immunitzats i descarats, com Margallo i Cospedal, que no presenten cap símptoma. Finalment, els correligionaris més allunyats senten vergonya i atacs de neurosi.

Si la difusió de la rititis no va més enllà del cercle d’amistats de qui fou proclamada la millor alcaldessa d’Espanya, no hi ha motius per a preocupar-se’n, però com aquesta senyora va d’un lloc a un altre, ara seient amb els del PP, ara amb els mixtos, la cosa podria ésser preocupant, especialment per als disset senadors d’aquest grup. Seria dramàtic i irònic que el dos senadors de Compromís (Carles Mulet i Jordi Navarrete), els quatre de Convergència, el de Bildu, els quatre canaris i els tres ciutadans, l’asturià i el navarrès, tingueren una mala legislatura per culpa de la rinitis de la nova companya del popurri senatorial.

En els casos de les malalties més contagioses, els metges solen recomanar l’aïllament dels malats i l’adopció de mesures profilàctiques. En aquest cas crec que convindria l’aïllament de donya Rita. L’ONU mateix ho ha fet en el cas del president de Corea del Nord, Kim Jong-un (afectat de jong-unitis), contra el qual han adoptat mesures econòmiques i d’aïllament. Es podria fer res de paregut amb Rita Barberà? Deixar-la sense sou i en casa?

En qualsevol cas, serà imperdonable permetre que la causant carregue el cabàs amb 9.000 euros mensuals. Com és possible que puga cobrar més que el president de la Generalitat, que els Consellers, que la resta de senadors valencians? I seria vergonyós i un insult a la classe treballadora valenciana, als xicotets i mitjans empresaris, a les classes passives, a tots els jubilats valencians, que aquesta senyora cobrara una fortuna mensual i sense treballar, mentre que la majoria de valencians i de valencianes no arriben ni als mil euros. Permetre una barbaritat com aquesta seria abominable i els responsables de no evitar-ho haurien d’ésser considerats igualment abominables.

Lamentablement, estic convençut que cap iniciativa que s’hi presente per a esmenar la situació i privar Rita Barberà d’un sou tan descomunal com immerescut, arribarà enlloc. A aquesta senyora li passa com als ninots indultats i se salvarà de la cremà, perquè tot depèn de la majoria absoluta que té el PP al Senat, i ja sabem que estan agafats pels collons i no encendran la metxa. Rita Barberà sap massa coses i el preu perquè no cante és protegir-la, aquesta és la qüestió. Així que la Rita ni es mourà del Senat, ni deixarà de cobrar els 9000 euros mensuals, ni anirà a fer res.

Per altra banda i lamentablement, la gent anirà oblidant-se que aquesta dona ens ha estafat durant tants anys, durant tota la seua vida política. Com el bluf que és, ha volgut fer creure que ella no és el que és, sinó el que vol que la gent es crega, i la gent s’ha cregut que era tan magnífica. Tot ha estat, doncs, un engany, sustentat amb els diners que han rapinyat (Imelsa, Taula, Gürtel...).

Dic que la gent anirà oblidant-se, com s’ha oblidat que València fou la ciutat més franquista, com s’ha oblidat del frau del Plan Sur, de les espoliacions del patrimoni, de les humiliacions del govern central, de les mancances en infraestructures, de l’abandonament de l’agricultura valenciana, de que som l’autonomia que més paga i que menys cobra de l’Estat...

Pel que hem vist fins ara, als valencians ens diuen les veritats i no volem sentir-les, no fem cas, o ho deixem anar i ens oblidem quan venen les eleccions. Ja sabia sant Vicent Ferrer, que ens coneixia tant bé, que quan marxà de València espolsant-se les espardenyes, que no tornaria mai més (d’aquest personatge, a qui li tinc amor i odi, a parts iguals, ja en parlaré altre dia).

Tornant al cas de Rita Barberà, jo tinc algunes propostes a fer, per als sindicats, per als més combatents, per als polítics i per als ciutadans de la capital. Els sindicats podrien fer pública una comparativa entre el que cobrarà Rita Barberà al Senat, i el que cobrem els treballadors, mitjans empresaris i jubilats valencians. Per la seua banda, els aturats, els iaioflautes i els estudiants podrien organitzar escratges de denúncia, com en altres ocasions.

Els polítics haurien de presentar propostes concretes per a bloquejar Rita Barberà, com ja ha fet Enric Morera, i deixar-la sense sou, ara que sembla que això és possible. Com ja li he sentit dir a algun senador, raons no en faltaran, com la seua reiterada inassistència. Finalment esperem que els ciutadans de València obriran l’ull en les properes eleccions perquè no tornen a donar-nos, mai més, gat per llebre o rata per Rita.