BALANÇ D’UN ANNUS HORRIBILIS INOBLIDABLE

BALANÇ D’UN ANNUS HORRIBILIS INOBLIDABLE

S’ha acabat l’annus horribilis 2016, que serà inoblidable, sobre tot per als ciutadans que anem a peu o a pèl pel món. Els alts polítics de les esquenes ben cobertes, els banquers i els grans empresaris de ronyons blindats, els bisbots i els grans militronxos, si es queixen és perquè volen, o perquè encara en volen més, ja que en realitat, enguany els negocis els han anat millor que mai.

Els populars, per exemple, amb tant que havien de porgar i amb tanta por que tenien de perdre la mamella, han tornat a reeixir-se’n  amb la complicitat dels col·laboracionistes (ciutadans i socialistes). Així és que continuen mamant i manant, escamotejant, mamandurriejant.... Malgrat tot, i gràcies als fats, l’any també ha estat horrible per a ells, perquè els ha anat eixint a la cara tota la corrupció (la merda) que han estat practicant fins ara. i més que ho serà el 2017. Però, alerta, perquè com no tenen atura en els seus instints predadors i sempre tenen les armes a punt, ja s’estan preparant per a les properes eleccions.

Sobre els assumptes de què han de donar compte davant dels jutjats, Levante-EMV publicava ahir la relació de les trenta causes que s’estan investigant, a banda de les que han arxivades els jutges. ‘Cas Taula’ (Rus, Caturla, Garcia-Fuster, Rita Barberà (+), Grau...) ‘Càrtel del foc’ (Castellano...). ‘Operació flotador’. ‘Trama de les assessories’ de 15 ajuntaments del Camp de Morvedre. ‘Cas Blasco’. ‘Cas IVAM’ (Consuelo Ciscar). ‘Trama Gürtel’, amb el cas Fitur. ‘Cas delictes electorals, contra Hisenda i falsedat documental’ (Camps. Rambla, Costa i David Serra). ‘Cas de la visita del Papa’, (Cotino, Pedro Garcia, consellers i tècnics de la Generalitat). ‘Cas de la depuradora de Pinedo’ (24 imputats). ‘Saqueig del Palau de la Música’. ‘Irregularitats en la concertada, en Ferrocarrils de la Generalitat, en RTVV i Port de València’. A més dels implicats valencians en els casos Púnica, Adif i Acuamed.  Com escriví un grafiter: “La corrupció, com la paella, enlloc del món com a València”

Davant d’aquest panorama tan horribilis, al veïnat sols ens queda pagar, aguantar, callar i muts i a la gàbia. Com no podem confiar que la gent s’espavile i deixe de votar el PP, sols podem confiar en la xamba que funcione la justícia. Els partits de l’esquerra, que lògicament haurien de saber aprofitar el moment, mira-te’ls: a Espanya continuem en bàbia (o en la figuera), donant uns espectacles decebedors, ridículs i desgraciats, desanimant la gent i donant fum en lloc de llum. Els socialistes, acèfals, ballant-li els nanos a l’haca sevillana i fent cas a les seues mòmies. Els podemites, bicèfals, fent exactament el que criticaven dels altres partits, perdent el temps i la credibilitat en una lluita caïnita i suïcida pel poder. Quin estat, l’espanyol, i quin país, el nostre, més desgraciats!

He estat uns dies familiars a Mallorca i he vist que hi passa el mateix que ací, i que tampoc espavilen suficientment, de manera que el zombi Bauzà ja ha reaparegut anunciant que es presentarà a les eleccions amb el projecte de ressuscitar el TIL (reducció de l’ensenyament del català), l’eliminació del requisit lingüístic... Mentre l’esquerra segueix donant l’espectacle... M’agrada imaginar que el tema de Catalunya (referèndum i independència) arribarà a rams de beneir.

Així les coses, doncs, 2017 també serà un altre annus horribilis. Sols podem desitjar que siga pitjor per als dolents, que per als bons. Què més voldríem que la sang no arribe al riu en el congrés socialista, com és tradicional en aquest contradictori partit. També estaria molt bé que iglesistes i errejonistes superaren la febrada infantil que estan passant i deixaren de pensar que cap d’ells és el gran capità. Un acord entre els dos bàndols seria molt acceptable.

Reconec que el pacte del Botànic funciona prou bé, malgrat els desajustos que s’han produït i que Mònica Oltra ha sabut recomposar. A mi, aquesta dona no em produeix cap atac de banyes (alto, tampoc m’hi posa) i m’agradaria que tampoc en tingueren els del Bloc. Les coses són com són i no com somiem, i a fi de comptes la política és cosa de tots i no sols d’uns quants i per tant la pinya més plausible i productiva no pot ésser cap altra que la de Compromís-Podem-EU-verds. Pensar que cadascú pot tirar endavant cap projecte és una utopia i per tant no és política sinó ficció.

He estat en un sopar d’amics, en un restaurant local, del qual no me’n podia disculpar. La copeta inicial de cassalla Rios, ha estat fantàstica i ja feia temps que no me’n feia cap. El sopar prou raonable per al preu, llevat del vi i del xampany. La gent estava discreta, fent fotos amb els mòbils i nyam-nyam... Fins l’hora fatídica que ha començat un poc la disbauxa: cotillons, raïm, besos mua, mua,  bon any, alegria... La xiqueta que ens atenia a taula, era perfecta, un cromo, amb un culet empinadet i un somriure permanent...

Amb uns amics hem xerrat de política, encara que no tocava, però jo no me’n sé estar. De la local i de la general. Coincidim un poc que la nostra ruïna és la de l’Estat, al menys jo n’estic convençut, els dic... Ells desconfien dels ‘polítics’, amb l’argument que tots són iguals, encara que tenen la deferència d’excloure’m. Em compromet a demanar a Joan Baldoví que els aclarisca si és cert o no que desperta molt de rebuig al Perelló, perquè defensa Sueca per damunt de tot.

En aquestes circumstàncies, desitge que l’annus horribilis 2017 siga o comence a ésser, el del final dels mals somnis i de la corrupció que estem patint. I que als qui no els van bé les coses (especialment els aturats, els immigrants i els que necessiten més assistència social), comencen a trobar solucions; que milloren les pensions dels jubilats... De passada, també desitge que el València C.F es recupere i alce el vol i que el Barça guanye les tres competicions. Quin disgust per al tal Florentino i el Ronaldo, amb els milions que gasten per a evitar-ho, però que els bomben. Amén